04
de febrer
del
2019
Va ser la sorpresa de tothom, per la seva edat i pel control i bon tàndem que va aconseguir fer amb la seva gossa tofonaire. En Nil Camps, de tan sols 15 anys, ja forma part de la nova fornada de tofonaires amb empenta, coneixements i ganes de revitalitzar aquest món de la tòfona, el diamant negre de la nostra cuina. Un món misteriós i a la vegada interessant per als bons gastrònoms i també pels cuiners. El Nil, de Cabrils, junt amb la gossa Dai van trobar les quatre tòfones enterrades, dins un recinte de 4x4 metres en un temps rècord d'1'i 03". D'aquesta manera s'ha convertit en el primer campió de Catalunya de gossos tofonaires, celebrat aquest gener a Vic en el marc del Trufforum.
- Des de quan i de qui o d'on ve l'afició de buscar tòfones?
- Fa uns dos anys que estic introduït en el món de la tòfona. Particularment l'afició de buscar tòfones no em ve d'enlloc, sempre m'he sentit atret pel món de l'ensinistrament de gossos i per casualitat un dia vaig veure com es buscaven les tòfones i més o menys com funcionaven les coses i em va agradar tant que m'hi vaig endinsar de ple.
- Quan fa que tens el gos tofonaire? Qui el va ensenyar? De quina raça és? Quines qualitats ha de tenir per cercar tòfones?
- Fa aproximadament un anyet i mig que tinc gossos tofonaires. Aquest gos el vaig ensenyar jo mateix, ja que vaig creure que podria obtenir millor resultat ensenyant-lo jo que no una persona que no el conegués de res. La Dai, la meva gossa, és un Braco de Weimar. Crec que perquè un gos pugui arribar a ser tofonaire ha de tenir sobretot energia i ganes de treballar, un cop el gos té aquestes dues qualitats la feina és per la persona que la d'ensenyar que depèn de com ho pugui fer obtindrà un resultat o un altre.
- T'esperaves guanyar a Vic? Has participat en altres concursos?
- Sincerament no m'esperava guanyar a Vic encara que esperava quedar entre els 3 primers. Sí que és veritat que un cop he participat he vist que el llistó de nivell era molt alt i que per guanyar ho havíem de fer molt bé. Sí que he participat a diversos concursos. És el segon any que hi participo en concursos d'aquest estil. En total dec haver participat en uns quatre.
- Cabrils és terra de tòfones? I la serralada litoral?
- Cabrils realment no és terra de tòfones, això no vol dir que no et puguis trobar algun tofoner d'estiu però res més. En canvi per la serralada litoral sí que hi ha més tòfona, des de la d'hivern fins a la d'estiu.
- De més gran t'hi vols dedicar o és només un hobby?
- M'agradaria poder-me arribar a dedicar al món de les tòfones encara que és complicat, de moment el que tinc clar són els estudis que faré i que aniran relacionats amb la tòfona: estudiaré enginyeria agrònoma.
- Com et vas assabentar del concurs a Vic?
- Perquè realment estava molt promocionat per internet i navegant per les xarxes socials em vaig trobar amb el concurs.
- Tens antecedents familiars tofonaires potser?
- No, sóc una persona totalment autodidacta. Sóc la primera persona a la família recol·lectora de tòfona i ensinistrador de gossos tofonaires.
- T'agrada menjar tòfones? En quina recepta?
- A mi la tòfona m'agrada moltíssim menjar-la i més quan el punt de maduració és l'idoni. Amb el plat que la gaudeixo més és amb uns bons ous ferrats amb tòfona per sobre.
- Saps i has sentit a parlar de la simbiosi entre el gos tofonaire i el tofonaire? Què en penses?
- En aquests dos anys que porto introduït en aquest món de la tòfona poques vegades he escoltat a parlar d'aquesta relació simbiòtica que ha de tenir el tofonaire amb el gos. Tot i això, després d'entrenar a diversos gossos per buscar aquest fong tan apreciat, penso que és molt important el vincle que estableix el gos amb el seu amo des del principi, ja que depèn del vincle que estableixis amb el gos, aquest buscarà d'una manera o d'una altra. Així que segons el meu criteri com millor sigui el teu vincle amb el gos més èxit tindrà el gos buscant tòfones.
- Des de quan i de qui o d'on ve l'afició de buscar tòfones?
- Fa uns dos anys que estic introduït en el món de la tòfona. Particularment l'afició de buscar tòfones no em ve d'enlloc, sempre m'he sentit atret pel món de l'ensinistrament de gossos i per casualitat un dia vaig veure com es buscaven les tòfones i més o menys com funcionaven les coses i em va agradar tant que m'hi vaig endinsar de ple.
- Quan fa que tens el gos tofonaire? Qui el va ensenyar? De quina raça és? Quines qualitats ha de tenir per cercar tòfones?
- Fa aproximadament un anyet i mig que tinc gossos tofonaires. Aquest gos el vaig ensenyar jo mateix, ja que vaig creure que podria obtenir millor resultat ensenyant-lo jo que no una persona que no el conegués de res. La Dai, la meva gossa, és un Braco de Weimar. Crec que perquè un gos pugui arribar a ser tofonaire ha de tenir sobretot energia i ganes de treballar, un cop el gos té aquestes dues qualitats la feina és per la persona que la d'ensenyar que depèn de com ho pugui fer obtindrà un resultat o un altre.
- T'esperaves guanyar a Vic? Has participat en altres concursos?
- Sincerament no m'esperava guanyar a Vic encara que esperava quedar entre els 3 primers. Sí que és veritat que un cop he participat he vist que el llistó de nivell era molt alt i que per guanyar ho havíem de fer molt bé. Sí que he participat a diversos concursos. És el segon any que hi participo en concursos d'aquest estil. En total dec haver participat en uns quatre.
- Cabrils és terra de tòfones? I la serralada litoral?
- Cabrils realment no és terra de tòfones, això no vol dir que no et puguis trobar algun tofoner d'estiu però res més. En canvi per la serralada litoral sí que hi ha més tòfona, des de la d'hivern fins a la d'estiu.
- De més gran t'hi vols dedicar o és només un hobby?
- M'agradaria poder-me arribar a dedicar al món de les tòfones encara que és complicat, de moment el que tinc clar són els estudis que faré i que aniran relacionats amb la tòfona: estudiaré enginyeria agrònoma.
- Com et vas assabentar del concurs a Vic?
- Perquè realment estava molt promocionat per internet i navegant per les xarxes socials em vaig trobar amb el concurs.
- Tens antecedents familiars tofonaires potser?
- No, sóc una persona totalment autodidacta. Sóc la primera persona a la família recol·lectora de tòfona i ensinistrador de gossos tofonaires.
- T'agrada menjar tòfones? En quina recepta?
- A mi la tòfona m'agrada moltíssim menjar-la i més quan el punt de maduració és l'idoni. Amb el plat que la gaudeixo més és amb uns bons ous ferrats amb tòfona per sobre.
- Saps i has sentit a parlar de la simbiosi entre el gos tofonaire i el tofonaire? Què en penses?
- En aquests dos anys que porto introduït en aquest món de la tòfona poques vegades he escoltat a parlar d'aquesta relació simbiòtica que ha de tenir el tofonaire amb el gos. Tot i això, després d'entrenar a diversos gossos per buscar aquest fong tan apreciat, penso que és molt important el vincle que estableix el gos amb el seu amo des del principi, ja que depèn del vincle que estableixis amb el gos, aquest buscarà d'una manera o d'una altra. Així que segons el meu criteri com millor sigui el teu vincle amb el gos més èxit tindrà el gos buscant tòfones.
Galeria de fotos del primer Campionat de Catalunya de gossos tofonaires
Galeria de fotos del Trufforum