22
de gener
del
2019
Actualitzat
a la
13:00h
El Fòrum de Debats reinicia les seves activitats, divendres, 25 de gener, després de la pausa festiva, amb la programació de la conferència "El transhumanisme i les promeses tecnològiques d'immortalitat" que anirà a càrrec d'Antonio Diéguez, catedràtic de Lògica i de Filosofia de la Ciència de la Universitat de Màlaga. La conferència tindrà lloc a l'Auditori de la Fundació Antiga Caixa Manlleu, Rambla de l'Hospital, 11, de Vic, i començarà a les 8 del vespre. Com sempre, anirà seguida de col·loqui.
Malgrat que és un moviment cultural que inclou orientacions molt diverses, podríem caracteritzar el transhumanisme com la recerca de la millora humana (física, mental, moral) mitjançant procediments tecnològics, fonamentalment a través de les biotecnologies, de la robòtica i de la intel·ligència artificial. En la seva versió més radical, promou l'adveniment d'una nova espècie posthumana aconseguida per aquests mitjans.
Les promeses que es fan amb aquest nom són molt ambicioses, com, per exemple, la victòria final sobre la mort, juntament amb d'altres extraordinàriament inquietants. Es pretén, en definitiva, prendre en les nostres mans les regnes de la nostra pròpia evolució i, amb això, culminar un procés d'artificialització de tota la natura. Això va fer que Francis Fukuyama, un dels crítics més coneguts d'aquest moviment, el qualifiqués com "la idea més perillosa del món".
Divendres, però, s'analitzarà que encara que moltes de les transformacions que s'anuncien són difícilment realitzables, i potser mai es convertiran en una realitat, i d'altres semblen poc o gens desitjables, n'hi ha algunes que sí que podrien estar a l'abast de la ciència futura, en terminis força curts, sense que, en principi, hagin de presentar greus objeccions morals des d'un enfocament exclusivament racional.
Antonio Diéguez és Catedràtic de Lògica i de Filosofia de la Ciència de la Universitat de Málaga des de l'any 2010. Doctor en Filosofia i premi Extraordinari per la mateixa Universitat. També hi ha efectuat diversos cursos de Biologia. Ha estat visiting scholar a les Universitats d'Oxford, Harvard i Hèlsinki. Fins al 2015 va ser el primer president electe de l'Asociació Iberoamericana de Filosofia de la Biologia. Ha investigat sobre els camps del realisme científic, la Filosofia de la Tecnologia i el determinisme tecnològic i, més endavant, sobre la Filosofia de la Biologia. Els darrers anys s'ha interessat pel tema del transhumanisme i del posthumanisme sobre el qual ha publicat diversos articles i el llibre Transhumanismo. La búsqueda tecnológica del mejoramiento humano (2017) en els quals manté una posició crítica, però alhora reconeixent els efectes positius que pot tenir la biotecnologia. També ha publicat una gran quantitat d'articles en revistes especialitzades arreu del món i llibres com Realismo científico (1998), La evolución del conocimiento. De la mente animal a la mente humana (2011), La vida bajo escrutinio (2012), a més d'altres. Ha exercit o exerceix diversos càrrecs acadèmics i és membre de destacades societats filosòfiques i científiques internacionals.
Malgrat que és un moviment cultural que inclou orientacions molt diverses, podríem caracteritzar el transhumanisme com la recerca de la millora humana (física, mental, moral) mitjançant procediments tecnològics, fonamentalment a través de les biotecnologies, de la robòtica i de la intel·ligència artificial. En la seva versió més radical, promou l'adveniment d'una nova espècie posthumana aconseguida per aquests mitjans.
Les promeses que es fan amb aquest nom són molt ambicioses, com, per exemple, la victòria final sobre la mort, juntament amb d'altres extraordinàriament inquietants. Es pretén, en definitiva, prendre en les nostres mans les regnes de la nostra pròpia evolució i, amb això, culminar un procés d'artificialització de tota la natura. Això va fer que Francis Fukuyama, un dels crítics més coneguts d'aquest moviment, el qualifiqués com "la idea més perillosa del món".
Divendres, però, s'analitzarà que encara que moltes de les transformacions que s'anuncien són difícilment realitzables, i potser mai es convertiran en una realitat, i d'altres semblen poc o gens desitjables, n'hi ha algunes que sí que podrien estar a l'abast de la ciència futura, en terminis força curts, sense que, en principi, hagin de presentar greus objeccions morals des d'un enfocament exclusivament racional.
Antonio Diéguez és Catedràtic de Lògica i de Filosofia de la Ciència de la Universitat de Málaga des de l'any 2010. Doctor en Filosofia i premi Extraordinari per la mateixa Universitat. També hi ha efectuat diversos cursos de Biologia. Ha estat visiting scholar a les Universitats d'Oxford, Harvard i Hèlsinki. Fins al 2015 va ser el primer president electe de l'Asociació Iberoamericana de Filosofia de la Biologia. Ha investigat sobre els camps del realisme científic, la Filosofia de la Tecnologia i el determinisme tecnològic i, més endavant, sobre la Filosofia de la Biologia. Els darrers anys s'ha interessat pel tema del transhumanisme i del posthumanisme sobre el qual ha publicat diversos articles i el llibre Transhumanismo. La búsqueda tecnológica del mejoramiento humano (2017) en els quals manté una posició crítica, però alhora reconeixent els efectes positius que pot tenir la biotecnologia. També ha publicat una gran quantitat d'articles en revistes especialitzades arreu del món i llibres com Realismo científico (1998), La evolución del conocimiento. De la mente animal a la mente humana (2011), La vida bajo escrutinio (2012), a més d'altres. Ha exercit o exerceix diversos càrrecs acadèmics i és membre de destacades societats filosòfiques i científiques internacionals.