​Jaume Colomer: «La nova empresa d'aigua del Consell Comarcal oferirà un servei a mida als ajuntaments»

El cicle de l'aigua es divideix en quatre fases: es capta del riu o pous i es potabilitza i canalitza fins als dipòsits municipals (1a fase, aigua en alta);  es distribueix fins a les llars (2a fase); es recull l'aigua a través del clavegueram i es canalitza fins als col·lectors principals (3a fase); i finalment es depura a la depuradora i es torna al medi ambient. A Osona, fins al moment el Consell Comarcal presta els serveis de la primera fase recollint aigua en tres punts (Osona Nord-Voltreganès, Sud i Lluçanès) a través d'Aigües d'Osona; i també de la quarta fase a través de Depuradores d'Osona. Es tracta de dues empreses mixtes que estan participades pel mateix Consell, Sorea i Aigües Vic.

Ara, el Consell Comarcal ha proposat un projecte per encarregar-se de la fase intermèdia (2a i 3a fase), que afecta directament els usuaris, a través d'una empresa 100% pública. Aquest dijous, el Consell d'Alcaldes i Alcaldesses d'Osona ha donat llum verda al projecte. Osona.com entrevista amb el conseller delegat d'Aigua Potable, Jaume Colomer, que remarca que "garantir aigua en boca és competència exclusiva dels ajuntaments". Per això a partir d'ara seran els encarregats de decidir si s'ho segueixen gestionant ells mateixos o mantenen la concessió a un tercer. Es tracta d'una opció més, una opció 100% pública.

- Després del vistiplau dels alcaldes de la comarca, quin és el següent pas?

- La creació del servei s'inicia en el ple del Consell Comarcal del proper 30 de gener, després estarà en exposició pública i finalment l'aprovació final serà pel plenari de març. A partir d'aquí, es començarà a procedir en tot el que sigui necessari per poder desenvolupar o engegar l'empresa.

- D'on sorgeix la idea?

- Des de fa anys el Consell Comarcal s'encarrega de la primera part del cicle que és captar i potabilitzar fins a dipòsit [aigua en alta]; i la quarta etapa, depurar-la i abocar-la al riu. Ens hem trobat que aquests serveis s'han consolidat i tenim molt bon retorn dels ajuntaments. Sempre s'havia tingut la idea de tancar el cicle, és a dir, fer arribar l'aigua en boca i el clavegueram [aigua en baixa]. Això és competència dels ajuntaments i fins ara s'ho han gestionat ells mateixos o a través d'una concessió a una empresa privada
 
- Com s'ha materialitzat el projecte?

- Hi ha un seguit d'ajuntaments que tenen ganes de replantejar-se el servei, tenint en compte la complexitat de la gestió o bé perquè han acabat les concessions. Per això es va proposar d'acabar de tancar el cicle amb l'ajuda del Consell Comarcal i d'aquí neix la idea de donar el servei complet. El projecte oferirà un servei a mida als ajuntaments; n'hi ha que voldran que se'ls porti el servei al 100% i d'altres que només necessitaran assessorament tècnic.

- Hi ha la possibilitat que el Consell Comarcal acabi assumint tot el cicle de l'aigua en una empresa 100% pública?

- És un tema de futur. En el moment de crear aquesta nova empresa es planteja què passarà quan s'acabin les concessions en els diferents ajuntaments. Llavors caldrà plantejar-nos si el sistema creat ha funcionat.

- I les empreses privades que s'encarreguen fins al moment de la segona i tercera fase, com ho reben que a partir d'ara tinguin competència?

- És evident que el tema de l'aigua és de debat. El que no té sentit, i de fet Europa va cap aquí, és que la gestió de l'aigua estigui en mans privades que no expliquen o responen sobre cap lògica pública. És una cosa que ens afecta a tots i si volem conèixer els costos o és públic o estem en mans del que diu que li costa al privat, com ens passa amb l'electricitat.

- Suposarà un canvi, doncs.

- Ha sorgit un moviment social que diu que aquestes infraestructures no poden estar al 100% en mans privades i ha d'anar cap a mans públiques o concessions més curtes. De fet, la normativa actual apunta que les concessions han de tenir entre 5 i 8 anys com a màxim. Això significa que aquestes empreses tradicionals que estaven acostumades a tenir llargues concessions ara es trobaran que hi haurà concessions més curtes o que ho gestioni l'administració. Nosaltres naixem per donar resposta als ajuntaments que prenen la decisió de gestionar-s'ho ells mateixos. Ens cuidarem de fer un bon servei, no propaganda. El nostre objectiu és ser competitius, donar un bon servei i amb una màxima transparència. Tot ajuntament serà lliure de gestionar-s'ho ell mateix o encarregar-ho a tercers.
 
- Quins ajuntaments hi ha interessats?

- Per crear el servei havíem de saber quants ajuntaments hi havia interessats. Ara mateix tenim emparaulats set ajuntaments com Torelló, Sant Vicenç de Torelló, Sant Julià de Vilatorta, El Brull, Sobremunt, Balenyà i Sant Miquel de Balenyà; i Seva amb qui s'està treballant molt perquè pugui venir.

- Torelló serà el conillet d'índies, doncs?

- No. Per començar el servei havíem de tenir uns 10.000 usuaris i quan encara no teníem Torelló ja havíem començat a treballar amb tots els altres. Què ens garanteix Torelló? Que puguem arrencar només amb ell. Més que un conillet d'índies és un element necessari per començar.

- I quins ajuntaments creu que no hi estan interessats?

- Quan les coses funcionen, molts ajuntaments ni es plantegen el funcionament del servei mentre l'aigua surti clara i bevible.

- De cara l'usuari canviarà?

- No. L'únic que ha de canviar és que el logo de la carta de la factura que és d'una empresa privada o ajuntament, ara hi apareixerà el Consell Comarcal. Com que el servei de l'aigua és bàsic tots els elements d'una concessió o ajuntament passen al següent. En el dia a dia és un canvi molt continu.
 
- I els preus?

- Els preus s'actualitzaran. La nostra gran preocupació i objectiu és que el servei d'aigua assumeixi quins són els seus costos i siguin molt clars. Per tant, si hi havia una concessionària que havia estat esprement els seus usuaris tindria una baixada de costos; si hi ha un seguit d'inversions que no s'han fet des d'una concessió o ajuntament, es trobaran que pujarà el rebut. En general, però, no hi haurà un gran canvi si tothom ha fet les coses ben fetes.

- I entre municipis serà diferent el preu?

- Cada ajuntament tindrà un preu de l'aigua diferent perquè les característiques de cada municipi és diferent. No és mateix Vic que Sobremunt. Sobre aquestes problemàtiques i sobre les necessitats es treballarà amb cada Ajuntament.

- Aquesta corrent remunicipalitzadora del servei topa amb la concessió de Vic que s'acaba el 2048.

- No té massa sentit tenir un contracte de 100 anys, tot i que Aigües Vic ha fet una bona feina i ha participat en la construcció de la xarxa a la comarca. És necessari revisar totes les concessions.

- Hi ha altres municipis amb concessions amb tants anys de durada?

- Hi ha un municipi amb una concessió més llarga que Vic: Viladrau, que acaba el 2059.

- Per acabar, per què creu és un projecte necessari per Osona?

- Primer perquè els ajuntaments ho han sol·licitat. I d'altra banda perquè és un sector estratègic i, per mi, només és defensable i es pot entendre a nivell territorial. No té cap sentit que no fem una planificació del territori perquè tots acabem bevent d'un mateix lloc. És en benefici de tots, que el Consell Comarcal, l'ens que ens engloba a tots, pugui dur a terme aquest projecte que permet pensar en infraestructures que engloben diversos ajuntaments. Al final és simplificar, abaratir costos i millorar en qualitat.