Entrevista

Àlex Garrido: «La gestió del Teatre Centre no serà complicada de resoldre»

L'alcalde de Manlleu remarca que la formació és un aspecte clau per la ciutat i insisteix que la capital del Ter ha de tenir estudis universitaris

per Carles Fiter, Manlleu, 11 de gener de 2019 a les 10:04 |
Àlex Garrido, al Teatre Centre de Manlleu | Josep M. Montaner
Fa gairebé quatre anys que Àlex Garrido és alcalde de Manlleu. L'assemblea d'ERC ha decidit que Garrido repeteixi com a cap de llista a la properes municipals del maig d'enguany. Un repte que encara amb "moltíssima il·lusió" i amb una llista que encara s'ha de definir. La capital del Ter ha culminat aquest 2018 algunes de les grans obres de mandat com el pont de Can Molas o la recent obertura de l'inacabat Teatre Centre.

Osona.com entrevista el batlle per parlar sobre les obres acabades i per acabar, el segon pont, els pisos de Can García, habitatge, economia, així com els reptes que té el municipi. Garrido remarca que la formació és un aspecte clau per la capital de Ter, ja que ha de convertir Manlleu "en la ciutat líder" de la FP i insisteix que ha de tenir estudis universitaris.


- Comença l'any amb el Teatre Centre gairebé acabat. Què falta ara?

- Falta acabar la primera fase hi ha alguns detalls que està previst que acabin entre el gener i febrer. Fa gairebé mig any la Generalitat ens va deixar mig milió d'euros amb el compromís que el teatre es posés en marxa. En un moment ens van demanar que els tornéssim perquè no s'havia complert l'objectiu pel qual s'havien entregat. Finalment, després de converses amb el Departament de Cultura i Laura Borràs, ens vam comprometre a obrir-lo abans d'acabar el 2018. Hem obert les portes del teatre, malgrat no estar completat.

- Què falta completar?

- D'aquesta fase falta el clima, que ja està licitat, el taló tallafocs i els ascensors. Un cop completats aquests elements, el teatre pot començar a funcionar. Això serà possible a finals de març, principis d'abril. Per tant ja hi haurà una certa programació. D'altra banda, també hi ha tot un projecte escenotècnic, fet per la Diputació, que puja uns 600.000 euros per equipar el teatre. Ara començarem a licitar els elements més essencials, com la il·luminació i si tenim capacitat econòmica, podríem acabar tot aquest projecte.


"La gestió del Teatre Centre no serà complicada de resoldre"


- Quin model de gestió tindrà: públic o privat?

- L'estem treballant. En tot cas, haurem de discutir-ho amb l'entitat Teatre Centre. No serà un tema complicat de resoldre. El teatre és municipal, però tanmateix, la gent que en sap és l'associació. Trobarem aquest encaix i la manera que ells puguin participar de la gestió.
 

Àlex Garrido Foto: Josep M. Montaner


- Un cop comenci a funcionar, què faltarà després?

- L'última fase compren un dels vestuaris de dalt que no està complet i totes les sales de les plantes superiors. És important no deixar-la de banda perquè aquest teatre té les seves limitacions, enmig d'edificis, tot i que està dimensionat per una ciutat com Manlleu. Una de les virtuts i punts fort que té són aquestes sales polivalents que permeten fer obres en petit format, sales d'assaig... que altres sales de la comarca no tenen. Aquest pot ser el punt diferencial de Manlleu. Un espai destinat a la formació, que permeti a grups assajar, per fer presentacions de llibres o petits concerts. És un teatre que ens donarà molt de joc quan estigui completat. Després de les eleccions es veurà qui pren el timó de l'Ajuntament, però és unes prioritats del nostre grup.

- Pel que fa a programació, com encaixarà el Teatre Centre de Manlleu enmig dels altres grans equipaments com l'Atlàntida o el Cirvianum?

- No sóc un expert en teatre. Necessitem una persona que en sàpiga i dissenyar un model de programació juntament amb l'associació Teatre Centre. Per tant, hem de veure cap on focalitzem la nostra programació i quin pot ser el nostre tret distintiu a la comarca. Sobretot tenint molt present que a Manlleu hi ha molt talent i l'hem de potenciar, com les obres de caràcter local, així com també el dinamisme social per tal que tingui un espai per desenvolupar la seva activitat.

"El nou POUM endreça la ciutat"


- El POUM ha arribat al ple de Manlleu amb un ampli consens. Quines línies dibuixa aquest pla per Manlleu en els propers anys?

- Més que dibuixar, endreça la ciutat. Venim d'un pla del 2008 que preveia un creixement molt important de Manlleu. Tenim unes dades que il·lustren que no serà com es preveia, i hi haurà una estabilitat poblacional o tendència mínima a l'alta o baixa. Aquest planejament resitua i alhora ordena els accessos, estableix la ubicació del nou pont i el desenvolupament industrial i agrícola. És a dir, com encaixem el futur industrial i agrícola a la nostra ciutat sent realistes i possibilistes, ja que el POUM del 2008 també preveia un creixement industrial sobredimensionat, com el sector d'El Mas.

- El segon pont és un dels punts destacats del pla.

- En el POUM anterior s'hi projectaven dos ponts, a la Devesa i al Fugurull. La ubicació actual va de Vista Alegre a Serra Sió, a la zona del pavelló, i té un cost menor, d'uns 5 milions, entre la construcció del pont (3 milions) i la urbanització dels accessos al pont, que pujaria uns 2 milions.
 

Àlex Garrido, a la plaça Fra Bernadí. Foto: Josep M. Montaner


- Com està l'ampliació del pavelló?

- El projecte d'ampliació del pavelló era molt ambiciós i l'ACA [Agència Catalana de l'Aigua] no l'ha autoritzat perquè ens trobem en una zona de flux preferent, és a dir, que hi ha risc elevat d'inundabilitat i si hi construïm, encara més. L'ACA ens autoritza la construcció de tres pistes i un vestuari sense tancament perimetral perquè en cas d'avingudes importants d'aigua pugui fluir. Ara estem treballant que hi pugui haver un sistema de tancament que permeti l'obertura en cas de previsió de pluges i d'avingudes d'aigua.

- I la primera de les tres quan es començarà a construir?

- Comença dilluns vinent. Està adjudicada a l'empresa que, precisament, comença les obres a Can Puget per l'Escola de Música. En aquest darrer cas, els treballs podien haver començat al novembre, però faltava reubicar les entitats i associacions que fan reunions allà o hi tenen material. Ara que tenim la planta neta comencen les obres.

- Quan es podrà traslladar l'Escola de Música a Can Puget?

- Gradualment. Estan just al costat i s'hi podran instal·lar quan tinguem les sales acabades. Després anirem per la darrera fase, fer obres a la primera planta de Can Puget. Això es preveu de cara el 2020 i que permetria acabar de completar l'equipament que necessita l'Escola de Música.

- Durant de la reobertura del pont de Can Molas apuntava que es preveu que els vehicles pesants, com els camions, passin per la carretera de la Miranda. Quan serà una realitat?

- Com ens diu la Diputació de Barcelona, no podem prohibir l'accés de camions al pont de Can Molas fins que no hi hagi la millora a la Miranda acabada. Aquesta obra està adjudicada i esperem que la Diputació ens digui el dia que comencin les obres. L'inici és immediat. La setmana que ve licitarem la primera part de la fase de connexió de la rotonda de la Benvinguda, quan s'arriba de Torelló, amb l'avinguda Puigmal, cosa que facilitarà l'accés dels camions als polígons de la nostra ciutat.

"La previsió d'enderroc del segon bloc dels pisos de Can García segueix sent l'estiu del 2019"


- Ara fa un any, explicava que aquest 2019 s'enderrocarà el segon bloc dels pisos de Can García. En quin punt es troba el procés?

- El procés el porta la Generalitat de Catalunya, Incasòl. Fa escassament dues setmanes vaig signar expropiacions i, per tant, tot això es va treballant. Queden al voltant d'unes 20 famílies per acabar d'arribar a un acord. La previsió segueix sent l'estiu de 2019. Hi ha els diners i tot segueix el seu curs. Serà un canvi revolucionari en el model urbanístic de Manlleu, la seva imatge i la reordenació d'un barri caòtic, que està superpoblat.
 

Àlex Garrido, a les portes del Teatre Centre Foto: Josep M. Montaner


- Un altre procés paral·lel és l'adquisició de l'edifici de la Biblioteca de Manlleu.

- Estem en negociacions. El contracte acabarà el 2023, per tant, hi ha una ampliació dels anys que tindrem l'espai cedit per l'entitat. Estem a l'espera per solventar un element que impedia la compra d'aquest edifici. L'Ajuntament està capacitat per generar deute i alhora tenim el mateix compromís de BBVA que s'havia arribat al seu moment. Ens ofereixen la hipoteca l'edifici i es compensarà amb el lloguer de les oficines. No s'ha pogut culminar aquesta operació tan interessant per Manlleu perquè el valor actual de mercat de l'edifici està sobredimensionat. Hem d'esperar que es taxi de nou l'edifici que es podrà fer a partir d'aquest 2019.

- Aquesta operació pot avançar-se al contracte del 2023, doncs.

- Sí, hem donat més temps per assegurar la permanència de la biblioteca i alhora per arribar a un acord definitiu.

"Entenem que hi ha d'haver una segona passera i un nou accés al riu"


- La passera forma part d'un procés participatiu per decidir com ha de ser el passeig del Ter. S'ha projectat com un espai turístic. Hi ha prevista cap inversió?

- Ho estem mirant. De moment s'ha realitzat la neteja de la llera del riu pels aiguats per part de l'ACA, potser no com ens hauria agradat a nosaltres. En lloc de la neteja regular, que no s'ha fet en molt de temps, ara a correcuita s'ha deixat pelat l'entorn del riu. En tot cas, s'ha netejat el riu i s'ha fet la interconnexió de dos punts de banda i banda, que és la Devesa. Entenem que hi ha d'haver una segona passera, a la zona dels Esqueis o fins i tot propera a la zona del pavelló. I d'altra banda, tenim projectat un nou accés al riu a tocar l'aigua, a sota el pont. Hi hauria un accés per rampa i escales. Això mirarem de començar a treballar-ho al maig.

- Parlant del passeig del Ter, en les darreres setmanes, veïns de la Manlleu es queixaven de robatoris en cotxes i trencadisses de vidres. La Policia Local i Mossos explicava que han incrementat la vigilància. Té previstes altres mesures l'Ajuntament?

- Ara mateix estem treballant en la pressió policial. Hem duplicat les patrulles nocturnes amb, fins i tot, policia d'incògnit. I a banda d'això, hem intensificat el contacte amb Mossos. Sobretot demanem que s'intensifiquin les vies d'investigació. Si una persona roba, és que té un mercat i col·loca aquests productes. Hi ha d'haver una investigació de Mossos d'Esquadra. També ens hem trobat que hi ha hagut molts casos de trencament indiscriminat, sense robar res de valor. Hi ha una investigació i esperem que pugui donar resultats.
 

Àlex Garrido Foto: Josep M. Montaner


- Contemplen càmeres de vigilància?

- Volem instal·lar càmeres de videovigilància en zones molt determinades, com la del passeig del Ter, en què hi ha pàrquings gratuïts. Hi ha la intenció i farem la petició a la Generalitat. Són únicament i estrictament per visionar si hi ha un delicte, en cap cas un control de la ciutadania.

- A la biblioteca també han instal·lat càmeres?

- Ens trobàvem que hi havia problemes de convivència sobretot amb alguns col·lectius que boicotejaven el silenci i el treball que ha de garantir una biblioteca. S'ha reforçat amb un agent de seguretat privada i càmeres.

- Parlant de seguretat, en els darrers dos anys, s'han detectat casos d'atrotinament gihadista a municipis com Roda de Ter o Manlleu. Tenen detectat cap cas últimanet?

- Que nosaltres sapiguem no. És un tema que porta tant Mossos d'Esquadra com la policia de l'estat.

- Pel que fa a l'economia, segons dades de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona, Manlleu és dels municipis amb un percentatge més alt de població jove. Com s'està treballant les línies vinculades aquesta població: atur, habitatge...?

- És un punt fort que té Manlleu. Les nostres polítiques de joventut són molt transversals. Entenem que perquè aquests joves tinguin un futur millor és indispensable que tinguin formació. Això es tradueix en plans de formació de treball i cada any posem dos programes de formació i integració al treball segons les necessitats del mercat. A banda d'això, treballem per donar suport i incrementar la formació professional perquè entenem que és essencial. Osona, i el país, el que ens manca és mà d'obra qualificada i tècnica. A més, Manlleu vol estudis universitaris.

"Destinarem 150.000 euros a fer polítiques d'habitatge


- I en habitatge?

- Les polítiques d'habitatge es modelen segons les circumstàncies de Manlleu. Fins fa uns anys hi havia molta disponibilitat d'habitatge tant de compra com de lloguer, i el jovent tendia a agafar una hipoteca adaptada a les seves possibilitats. Per tant, anys enrere els pisos socials per a joves no havien tingut demanda real. Ara hem de modelar les polítiques i és cert que manca habitatge. N'hi ha però o bé és d'entitats bancàries o està parcialment construït. Volem potenciar-ho i que l'Ajuntament pugui comprar-ne per posar-ho a disposició amb més necessitats, com gent gran, jovent o persones amb dificultats econòmiques. Comencem tímidament, amb 150.000 per poder fer política d'habitatge. L'objectiu, que també portarem en campanya electoral, és invertir 2 milions d'euros en els propers anys per tenir habitatge per a aquests col·lectius.
 

Àlex Garrido, al Teatre Centre de Manlleu. Foto: Josep M. Montaner


- En l'estudi de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona "Qui, on i com s'està contractant a Osona?" es pot llegir que la precarietat laboral està entrant en la indústria del metall, la més característica de la capital del Ter. Com s'hi pot intervenir?

- L'Ajuntament dona el màxim suport possible a les empreses de Manlleu i, fins i tot, en algunes en fa la selecció de personal. Precisament, un dels requisits que sempre demanem és que aquest personal tingui les millors condicions laborals possibles. L'Ajuntament treballa al costat de les empreses amb l'exigència que hi hagi una seguretat i una estabilitat, i unes bones condicions.

"Amb el creixement industrial que preveiem, hi haurà més atracció de mà d'obra"


- Pel que fa a mobilitat, Manlleu té un saldo negatiu, és a dir, que expulsa més treballadors que n'atrau. Com es pot fer més atractiva la capital del Ter?

- Hi ha diferents aspectes. Manlleu històricament sempre ha expulsat més treballadors, no és capital de comarca i avui dia, amb les comunicacions que tenim, molta gent pot viure a Manlleu i anar a treballar a Girona i Barcelona. Allò de viure i treballar a la mateixa ciutat és complicat arreu. La conclusió que treu l'Observatori és extrapolable a ciutats molt semblants a Manlleu, no som diferents. Amb el creixement industrial que preveiem ara, tant a l'àrea del Mas com del Verdaguer, tenim molta demanda d'empreses de Manlleu que volen créixer o de fora. Aquesta és la manera d'atraure la mà d'obra i que també s'acabi vivint a la nostra ciutat si es ve de fora.

- Ha estat escollit com a alcaldable per a les properes eleccions municipals. Com encara el repte?

- Sempre he dit als meus companys que em presentava a un projecte de vuit anys i crec que el meu objectiu no anirà més enllà d'aquest temps pel que fa a política local. En tot cas, encarem el repte amb moltíssima il·lusió i entenem que hem desenvolupat gairebé tot el nostre programa de 2015. Hi ha alguns elements que per completar-los necessiten més temps i per això demanem que la gent de Manlleu ens torni a fer confiança a la nostra tasca de govern. Venim d'una tasca de molt important de millora de la ciutat encapçalada per Pere Prat i els governs d'Esquerra Republicana.
 

Àlex Garrido, a la plaça Fra Bernadí de Catalunya. Foto: Josep M. Montaner



- I més enllà de política local?

- No he amagat mai que la política de país m'agrada. Sobretot la política internacional, que és la meva especialització acadèmica. Apassionat de la política i amb ganes de fer un país millor, m'agradaria treballar a nivell nacional o europeu.

- Quines cares noves hi haurà a la seva llista del 2019?

- La llista no la sé ni jo. La llista cremallera dificulta una mica la seva elaboració, tenint en compte a més, si hi ha una entesa electoral amb la gent de MES Manlleu, que crec que pot anar bé. Sé que hi ha persones de l'actual govern que, després de molts anys, volen tancar aquesta etapa. Hi haurà cares noves i un equip rejovenit.

- Tenen previst anar amb MÉS Moviment d'Esquerres en una única candidatura?

- N'hem estat parlant i en podrem treure l'entrellat aviat de com ens estructurarem.

"Manlleu s'ha de convertir en la ciutat líder de la formació professional"


- Quins projectes tenen previstos? Què pot avançar del programa?

- L'habitatge és una de les prioritats, el desenvolupament dels polígons, el nou pont, l'acabament total del Teatre Centre, l'Escola de Música i el passeig del Ter, hi haurà millores substancials a la nostra joia. Que Manlleu sigui una ciutat molt atractiva per viure-hi, treballar-hi i estudiar-hi. Aquest darrer element és essencial per ser la ciutat de referència en els propers anys. S'ha de convertir en ciutat líder de formació professional a la Catalunya acompanyat d'un creixement industrial important. I també ha de tenir estudis universitaris. Està escassament a sis quilòmetres de Vic i pot atendre creixements futurs de la Uvic, universitat de territori.

- Per acabar, quina valoració fa dels gairebé quatre anys al capdavant de l'alcaldia de Manlleu?

- Una valoració molt positiva. Va ser un repte molt important. Suposa una activitat pública molt intensa que et treuen moments personals. Tot i que hi ha un creixement personal molt important perquè he evolucionat molt. En definitiva una satisfacció enorme. També hi ha moments durs sobretot ara per la pressió de l'extrema dreta que s'estan apoderant de la seguretat ciutadana amb temes de racisme. Pateixo que en els propers mesos hi pugui haver un creixement d'aquest vot. Hem de donar imatges en positiu, ja que les opcions que proposen no solucionen cap problema.
 

Àlex Garrido Foto: Josep M. Montaner

 

Participació