03
de gener
del
2019
Actualitzat
el
04
de gener
a les
10:34h
Encara no és clar, són les sis del matí i fora al carrer fa un fred que pela, per sota dels quatre graus. És diumenge però a moltes cases, bars i botigues de Centelles ja fa estona que la gent ha matinat i hi ha brogit de festa. La missa de set a l'església parroquial és l'inici d'una cursa d'obstacles i de tradició que conclou passades les dues del migdia del mateix diumenge dia 30 amb la penjada del pi davant de l'altar major, engalanat amb pomes i garlandes i tot cantant l'himne a la santa, la santa patrona, Santa Coloma.
Enguany, la festa ha caigut en diumenge i prop de la carretera de Banyeres hi ha més gent que mai per a fer un bon esmorzar de pa de pagès torrat amb botifarra i un bon raig de vi de la bóta de tota la vida. Aquest any alguns galejadors, començant pel capità han posat un llaç groc al canó de la seva escopeta o trabuc i no han tirat ni un tret o salva en honor als presos polítics i exiliats del procés català. També han estat visibles un bon nombre de barretines grogues, tot i que la vestimenta tradicional de la festa, sempre ha estat de color vermell.
Un any més Artillero i Gallardo, la parella de bous que transporten cada any el pi a la carreta, han aguantat de forma estoica la càrrega i el transport d'un dels pins més enormes que s'han vist i tallat els darrers anys per la Festa del Pi de Centelles. Una gesta que cada 30 de desembre es repeteix i que enguany ha vingut marcat per alguna polèmica, alguns canvis imprevistos i sobretot i simbòlicament amb l'arribada molt tard a l'església. Però l'arbre que s'ha tallat valia el seu pes en or.
344 galejadors
Un total de 344 galejadors han participat activament a la festa tot i que amb arma només han estat 288; uns 56 ho han fet sense. També destacava la presència d'altra banda d'uns cinquanta galejadors que tot i participar activament a la festa han posat un llaç groc al seu trabuc o escopeta i no han disparat cap tret.
El pi, de dimensions considerables amb uns 700 kg de pes, en la seva ruta fins a la placeta de l'església ha mig fet caure el semàfor de l'Avinguda Escoles i s'ha emportat tot el que ha trobat a ca l'Esparter i can Tonet, un dels carrers més estrets del recorregut. Unes dues dotzenes de barretines grogues s'han visibilitzat al llarg de la festa com a reivindicació del color groc i en defensa dels presos polítics i exiliats catalans. Una hora tard ha arribat el pi a l'església, un retard que feia molts anys que no passava.
Opinions de tot tipus
Una galejadora veterana ens ha manifestat "enguany la Festa del Pi ha estat un desastre, una gran desorganització, tot desmadrat, molta irresponsabilitat i l'organització semblava una olla de grills". Per un galejador de mitjana edat "ha estat una mica tardana perquè el pi era molt gran i ha fet que la festa fos més lenta per seguretat, tot i que ha estat molt participativa". Per un membre de la junta "Una bona Festa del Pi, un pi majestuós, de diumenge, que ha donat molta feina".
I finalment, segons un galejador més jove "caòtic, adultisme, molts interessos polítics, molts sofistes i pocs Sòcrates, els balls dels bous preciosos i encara no sé per què el pi ha marxat de la plaça i l'esbart dansaire no ha pogut fer el ball del Pi; dic adultisme pel fet de no tenir en valor i menysprear les opinions, els pensaments o les idees dels més joves. Per a mi és una festa d'una minoria adulta amb cabellera blanca i canosa que no es preocupa per ensenyar la festa a les noves generacions i la festa queda monopolitzada només per a ells, que a més representen els interessos d'uns clans que són els que realment està darrere movent els fils".
Una visita inesperada
La de la Kaisa, de Lohja prop d'Helsinki a Finlàndia, que ha gaudit de la festa des de les set del matí fins ben passades les tres de la tarda i de la qual ha opinat "tot i no entendre perfectament el català i tot i ser luterana m'ho he passat molt bé i he viscut una festa que no s'assembla en res a cap de les festes del meu país".
L'anècdota
Amb l'arribada tardíssim a la plaça Major i en acabar la galejada general, tot i que era costum restar en silenci a la mateixa per veure ballar el Ball del Pi, els bous amb la carreta del pi i els galejadors van marxar directament cap a la plaça de l'església. A la plaça Major s'hi va quedar l'Esbart del Pi que enguany tenien previst incorporar el doble de dansaires a un Ball del Pi amb una actuació cada cop més lluïda. També des de la junta de Galejadors es va acordar que a la plaça de l'església no es tiraria cap tret per solidaritat amb les persones que estan patint el procés polític català en l'actualitat.
Enguany, la festa ha caigut en diumenge i prop de la carretera de Banyeres hi ha més gent que mai per a fer un bon esmorzar de pa de pagès torrat amb botifarra i un bon raig de vi de la bóta de tota la vida. Aquest any alguns galejadors, començant pel capità han posat un llaç groc al canó de la seva escopeta o trabuc i no han tirat ni un tret o salva en honor als presos polítics i exiliats del procés català. També han estat visibles un bon nombre de barretines grogues, tot i que la vestimenta tradicional de la festa, sempre ha estat de color vermell.
Un any més Artillero i Gallardo, la parella de bous que transporten cada any el pi a la carreta, han aguantat de forma estoica la càrrega i el transport d'un dels pins més enormes que s'han vist i tallat els darrers anys per la Festa del Pi de Centelles. Una gesta que cada 30 de desembre es repeteix i que enguany ha vingut marcat per alguna polèmica, alguns canvis imprevistos i sobretot i simbòlicament amb l'arribada molt tard a l'església. Però l'arbre que s'ha tallat valia el seu pes en or.
El pi de la festa era enorme. Foto: Toni Carrasco
344 galejadors
Un total de 344 galejadors han participat activament a la festa tot i que amb arma només han estat 288; uns 56 ho han fet sense. També destacava la presència d'altra banda d'uns cinquanta galejadors que tot i participar activament a la festa han posat un llaç groc al seu trabuc o escopeta i no han disparat cap tret.
El pi, de dimensions considerables amb uns 700 kg de pes, en la seva ruta fins a la placeta de l'església ha mig fet caure el semàfor de l'Avinguda Escoles i s'ha emportat tot el que ha trobat a ca l'Esparter i can Tonet, un dels carrers més estrets del recorregut. Unes dues dotzenes de barretines grogues s'han visibilitzat al llarg de la festa com a reivindicació del color groc i en defensa dels presos polítics i exiliats catalans. Una hora tard ha arribat el pi a l'església, un retard que feia molts anys que no passava.
Barretines grogues a la Festa del Pi. Foto: Toni Carrasco
Opinions de tot tipus
Una galejadora veterana ens ha manifestat "enguany la Festa del Pi ha estat un desastre, una gran desorganització, tot desmadrat, molta irresponsabilitat i l'organització semblava una olla de grills". Per un galejador de mitjana edat "ha estat una mica tardana perquè el pi era molt gran i ha fet que la festa fos més lenta per seguretat, tot i que ha estat molt participativa". Per un membre de la junta "Una bona Festa del Pi, un pi majestuós, de diumenge, que ha donat molta feina".
I finalment, segons un galejador més jove "caòtic, adultisme, molts interessos polítics, molts sofistes i pocs Sòcrates, els balls dels bous preciosos i encara no sé per què el pi ha marxat de la plaça i l'esbart dansaire no ha pogut fer el ball del Pi; dic adultisme pel fet de no tenir en valor i menysprear les opinions, els pensaments o les idees dels més joves. Per a mi és una festa d'una minoria adulta amb cabellera blanca i canosa que no es preocupa per ensenyar la festa a les noves generacions i la festa queda monopolitzada només per a ells, que a més representen els interessos d'uns clans que són els que realment està darrere movent els fils".
Una visita inesperada
La de la Kaisa, de Lohja prop d'Helsinki a Finlàndia, que ha gaudit de la festa des de les set del matí fins ben passades les tres de la tarda i de la qual ha opinat "tot i no entendre perfectament el català i tot i ser luterana m'ho he passat molt bé i he viscut una festa que no s'assembla en res a cap de les festes del meu país".
L'anècdota
Amb l'arribada tardíssim a la plaça Major i en acabar la galejada general, tot i que era costum restar en silenci a la mateixa per veure ballar el Ball del Pi, els bous amb la carreta del pi i els galejadors van marxar directament cap a la plaça de l'església. A la plaça Major s'hi va quedar l'Esbart del Pi que enguany tenien previst incorporar el doble de dansaires a un Ball del Pi amb una actuació cada cop més lluïda. També des de la junta de Galejadors es va acordar que a la plaça de l'església no es tiraria cap tret per solidaritat amb les persones que estan patint el procés polític català en l'actualitat.
Galeries de fotos dels darrers anys de la Festa del Pi de Centelles
La Festa del Pi se celebra cada 30 de desembre a Centelles Foto: Toni Carrasco