03
de gener
del
2019
Osona Cuina celebra els 20 anys de vida apostant per rejovenir el col·lectiu. Històrics com Josep Girbent, Nandu Jubany, Joan Font i Manel Molera han optat per fer un pas enrere i cedir el timó de l’entitat a cuiners de les noves fornades. El nou president, Jordi Arumí, responsable de l’Arka de Santa Eugènia de Berga, reconeix a l'ACN “el repte” que els suposa prendre les rendes. El rejovenit col·lectiu, on la mitjana ronda els 30 anys, s’ha marcat com a objectiu situar la comarca al capdavant del mapa culinari internacional. Les ganes, diu Arumí, hi són. “Sense Messi hem de guanyar igual el partit”, afegeix.
Diversos restauradors es van unir el novembre de 1998 a Osona per reivindicar la cuina i el producte del territori. Vint anys després, l'associació continua la tasca i ara l’objectiu, diu Arumí, està clar: “Volem que es torni a parlar bé de la comarca i que la gent percebi Osona com un lloc on es menja bé”. I és que, segons el nou president, malgrat que sí que hi ha molts establiments que ofereixen “menjar de qualitat”, el que busquen és potenciar el “territori en conjunt”.
Les noves cares d’Osona Cuina ronden la trentena, amb una excepció, Ignasi Camps de Ca l’Ignasi, que de moment no ha volgut baixar del carro. Els acompanyen Eduard Aliberch (Cal Jutge), Albert Reniu (Ca l’U), Marc i Gil Currius (El Barecu), Oriol Sala (El Gravat), Toni Sala (Fonda Sala), Víctor Torres (Les Magnòlies), i Santi Masallera (Ca la Teresona).
Créixer com a col·lectiu i individualment
Arumí reconeix que anar a l'una en un ofici com aquest no és fàcil. “Portar un negoci és complicat, i més en la gastronomia”, diu. Però remarca que, de la mateixa manera que van fer els seus antecessors, és l’“amistat” que els uneix fora dels fogons el que els ha de permetre seguir creixent com a col·lectiu i de manera individual.
Un altre dels fets distintius d’aquesta nova etapa és l’aposta per la descentralització i per dur la cuina osonenca més enllà de la capital i mostrar que també es pot menjar bé a municipis com Santa Eugènia de Berga, Vilanova de Sau o al Lluçanès.
La distinció d'Osona
La cuina d’Osona, diu Arumí, té marca pròpia. “Osona és des de la tòfona, el nostre segell, als bolets o la boira”. Aquesta darrera, insisteix, és la que dona un tret distintiu als productes agraris del territori, potenciant-ne el sabor.
La nova fornada d’Osona Cuina ja s’ha posat a treballar. De moment, al gener tornaran les jornades de la tòfona a tots els restaurants; i organitzaran novament el Dijous Llarder de Vic, una festa molt popular que ha convertit l’entrepà de porc rostit en tota una tradició. Alhora, avancen, treballen en impulsar noves iniciatives com la d'oferir un mateix menú a tots els restaurants.
Diversos restauradors es van unir el novembre de 1998 a Osona per reivindicar la cuina i el producte del territori. Vint anys després, l'associació continua la tasca i ara l’objectiu, diu Arumí, està clar: “Volem que es torni a parlar bé de la comarca i que la gent percebi Osona com un lloc on es menja bé”. I és que, segons el nou president, malgrat que sí que hi ha molts establiments que ofereixen “menjar de qualitat”, el que busquen és potenciar el “territori en conjunt”.
Les noves cares d’Osona Cuina ronden la trentena, amb una excepció, Ignasi Camps de Ca l’Ignasi, que de moment no ha volgut baixar del carro. Els acompanyen Eduard Aliberch (Cal Jutge), Albert Reniu (Ca l’U), Marc i Gil Currius (El Barecu), Oriol Sala (El Gravat), Toni Sala (Fonda Sala), Víctor Torres (Les Magnòlies), i Santi Masallera (Ca la Teresona).
Créixer com a col·lectiu i individualment
Arumí reconeix que anar a l'una en un ofici com aquest no és fàcil. “Portar un negoci és complicat, i més en la gastronomia”, diu. Però remarca que, de la mateixa manera que van fer els seus antecessors, és l’“amistat” que els uneix fora dels fogons el que els ha de permetre seguir creixent com a col·lectiu i de manera individual.
Un altre dels fets distintius d’aquesta nova etapa és l’aposta per la descentralització i per dur la cuina osonenca més enllà de la capital i mostrar que també es pot menjar bé a municipis com Santa Eugènia de Berga, Vilanova de Sau o al Lluçanès.
La distinció d'Osona
La cuina d’Osona, diu Arumí, té marca pròpia. “Osona és des de la tòfona, el nostre segell, als bolets o la boira”. Aquesta darrera, insisteix, és la que dona un tret distintiu als productes agraris del territori, potenciant-ne el sabor.
La nova fornada d’Osona Cuina ja s’ha posat a treballar. De moment, al gener tornaran les jornades de la tòfona a tots els restaurants; i organitzaran novament el Dijous Llarder de Vic, una festa molt popular que ha convertit l’entrepà de porc rostit en tota una tradició. Alhora, avancen, treballen en impulsar noves iniciatives com la d'oferir un mateix menú a tots els restaurants.
Durant la celebració del 20è aniversari d'Osona Cuina. Foto: Osona Cuina