20
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
11:09h
Anna Magem deixarà l'alcaldia de Balenyà el proper juny. Després de 8 anys, l'alcaldessa no repetirà a la candidatura de Junts Balenyà. Fa les maletes convençuda que s'ha executat allò que es va plantejar en el programa polític: "endreçar el poble, endreçar-lo socialment". En aquest sentit, remarca que s'han centrat en "la pertinença de la gent". La seva missió es pot llegir en una litografia del mateix ajuntament que hi diu: Un poble acollidor, obert i dinàmic, que valori el que és i que cregui en la seva gent”. Tot i que no vol revelar qui la rellevarà en la seva formació, apunta que ho tenen "enfilat".
- Per què va decidir presentar-se com a alcaldessa?
- Després de molts anys de partits, pels quals el nostre municipi era simplement un afegit, un grup de persones vam posar en marxa una manera d’entendre la política més directa i pròxima. I entre aquests em van escollir a mi per encapçalar-ho. Posteriorment, com a conseqüència dels resultats electorals de l’any 2011, surto elegida alcaldessa.
- I a les següents un altre cop i fins avui.
- Efectivament… potser no ho vam fer tan malament.
-I fins quan alcaldessa?
- Fins al pròxim 14 de juny. I prou.
-I doncs?
- Crec que és la millor manera de completar el meu recorregut polític al si del municipi. Aquests vuit anys han estat la millor manera de retornar i posar al seu servei els coneixements i experiència adquirits des que ja fa molts anys vaig entrar-hi d’auxiliar com a treballadora.
- O sigui que això de plegar ho té clar.
- Igual que en aquell 2011 pensava que podia aportar coses, ara també crec que és el moment de plegar. El 14 de juny es nomenarà nou alcalde, i l’endemà jo encara tindré aquí un lloc de treball, cosa que no tothom pot dir. I ja li avanço: arribats a aquest punt estudiaré detingudament prejubilar-me. Ja sap com va això, i no vull ser una molèstia per a ningú.
- Aleshores qui es presentarà per "Junts per Balenyà"?
- Ho tenim bastant enfilat, atès que som un grup de gent que treballem junts fa molts anys, però seria d’hora per dir-li-ho.
-Curiós, Junts per Balenyà, un partit que avui tothom adjudicaria com l’annex comarcal de Junts per Catalunya?
- Sí! -riu-, però tot això va començar molt abans i el panorama polític no tenia res a veure amb l’actual.
-Per què Junts per Balenyà?
- Perquè no volíem penjar de cap partit. Així, davant d’unes eleccions generals o autonòmiques, tothom vota segons les seves preferències. Però a les municipals preferim anar junts i no estar supeditats.
- Més enllà de Balenyà, com veu vostè l’actual panorama polític?
- Jo sóc optimista de mena, vagi per endavant. Penso que anirem fent i ens en sortirem.
- Què vol dir ens en sortirem?
- Que pot venir el que vingui, això no ho sabem, però sí sabem que ningú ens traurà la nostra seguretat i convicció d’independència.
- Als dos milions de persones està clar però… i als altres?
- Encara que ara això pugui quedar lleugerament adormit, tard o d’hora donarà els seus fruits. I és una qüestió ben natural no creu?
- Tornant al municipi, em podria aclarir el vell misteri? Anys enrere hi havia l’estació de tren "Seva Tona Taradell" però que n’hi deien Balenyà. Ara en segueixen dient Balenyà i hi posa "Balenyà Tona Seva" i es troba situada en un municipi que no és d’Hostalets.
- Ostres! Això no és un misteri sinó un galimaties! I té tota la raó: li ho dic perquè també jo, que sóc de Vic, des de petita he viscut aquesta situació.
- Com s’explica?
- La història està en què el primer Balenyà, cap al 1.400, va néixer al costat del Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, d’aquí Balenyà avui ja lluny del centre. Però la gent no anava a l'Ajuda, com passa ara, sinó a Balenyà.
- I el temps passa.
- Exacte i posteriorment es fa l’estació en el lloc on aquesta ha estat sempre. Però en un tram dividit entre els municipis de Balenyà, Seva, El Brull i Malla i on hi havia un centenar d’habitants de Balenyà, motiu pel qual va anar agafant el nom. Aquest nucli de persones havia de constituir-se d’alguna manera, i és el que ara coneixem com Sant Miquel de Balenyà, una E.M.D. associada a Seva, on hi ha l’estació.
- Així, si és a Seva, el nom de l’estació no hauria de ser estació de Seva i embolic resolt?
- Segurament. O de Sant Miquel de Balenyà que hi hauria d’estar inclòs, tot i que la gent que està molt aferrada al nom, i les administracions poc ajuden sinó a allargar el malentès. Però certament té sentit i no em semblaria pas malament.
- Des dels anys 80 i el retorn de la democràcia, quina ha estat l’obra més destacada en el seu municipi?
- Sens dubte, la creació de la Plaça Josep Espona.
- Per què?
- Perquè per a un municipi jove i allargassat com el nostre, amb un simbòlic centre neuràlgic a l‘Ajuda avui ja apartat, aquesta plaça és el millor lloc de trobada per a tothom. Representa aquell centre que no havíem tingut mai.
- I el projecte present més important i pendent pel futur?
- Tampoc hi ha dubte possible: la remodelació de l’antiga 152 que passa pel bell mig del poble. Encara proporciona avui un fort impacte mental i emocional i una divisió entre els ciutadans, a part de la trista i gris sensació de carretera amb un vaivé inacabable de cotxes, camions i furgonetes.
-Certament trobar el mateix Ajuntament ha estat tota una excursió.
- Aquest és justament el problema que hem de resoldre i quan més d’hora millor. Per sort, i en aquesta legislatura que ja s’acaba, hem aprovat fa poc més d’un mes el pla d’urbanització per transformar aquesta carretera en el carrer major i central del poble.
- La legislatura s’acaba i potser vostès no ho poden fer.
- Això és el de menys. L’important és que el projecte ja està previst, fet i aprovat i la qüestió és que arribi perquè reuniria molt més la gent del poble. Emplenar aquests espais que el temps ha deixat tan buits i un punt inhòspits és fonamental.
- De la seva legislatura que en destaca?
- Que hem executat, crec que bé, el que vam plantejar com a programa polític: endreçar el poble, endreçar-lo socialment. Això vol dir “ajudar a tantes entitats que tenim, moltes de les quals, per la proximitat de municipis més grans com Tona o Centelles, creien que estaven un graó per sota. I compte i quedi ben clar: no per intenció d’aquests municipis, sinó per una certa falta d’autoestima nostra. D’aquí aquesta litografia que ha vist amb un breu text que explicita quina ha estat la nostra missió. No hem volgut centrar-nos a fer edificis sinó en la pertinença de la gent.
- I creu que l’autoestima de la gent de Balenyà ha millorat?
- Sí. La Cursa del roc gros, la Mostra de les entitats junt amb la Fira de la cervesa, el Casal d’estiu i tantes altres activitats en són la millor prova. I com a estrella, la pròxima posada en funcionament de l’Institut. Un conjunt de coses que penso que certifiquen visiblement la nostra feina.
- Per què va decidir presentar-se com a alcaldessa?
- Després de molts anys de partits, pels quals el nostre municipi era simplement un afegit, un grup de persones vam posar en marxa una manera d’entendre la política més directa i pròxima. I entre aquests em van escollir a mi per encapçalar-ho. Posteriorment, com a conseqüència dels resultats electorals de l’any 2011, surto elegida alcaldessa.
- I a les següents un altre cop i fins avui.
- Efectivament… potser no ho vam fer tan malament.
-I fins quan alcaldessa?
- Fins al pròxim 14 de juny. I prou.
-I doncs?
- Crec que és la millor manera de completar el meu recorregut polític al si del municipi. Aquests vuit anys han estat la millor manera de retornar i posar al seu servei els coneixements i experiència adquirits des que ja fa molts anys vaig entrar-hi d’auxiliar com a treballadora.
"Estudiaré detingudament prejubilar-me; no vull ser una molèstia per a ningú"
- O sigui que això de plegar ho té clar.
- Igual que en aquell 2011 pensava que podia aportar coses, ara també crec que és el moment de plegar. El 14 de juny es nomenarà nou alcalde, i l’endemà jo encara tindré aquí un lloc de treball, cosa que no tothom pot dir. I ja li avanço: arribats a aquest punt estudiaré detingudament prejubilar-me. Ja sap com va això, i no vull ser una molèstia per a ningú.
- Aleshores qui es presentarà per "Junts per Balenyà"?
- Ho tenim bastant enfilat, atès que som un grup de gent que treballem junts fa molts anys, però seria d’hora per dir-li-ho.
-Curiós, Junts per Balenyà, un partit que avui tothom adjudicaria com l’annex comarcal de Junts per Catalunya?
- Sí! -riu-, però tot això va començar molt abans i el panorama polític no tenia res a veure amb l’actual.
-Per què Junts per Balenyà?
- Perquè no volíem penjar de cap partit. Així, davant d’unes eleccions generals o autonòmiques, tothom vota segons les seves preferències. Però a les municipals preferim anar junts i no estar supeditats.
- Més enllà de Balenyà, com veu vostè l’actual panorama polític?
- Jo sóc optimista de mena, vagi per endavant. Penso que anirem fent i ens en sortirem.
- Què vol dir ens en sortirem?
- Que pot venir el que vingui, això no ho sabem, però sí sabem que ningú ens traurà la nostra seguretat i convicció d’independència.
- Als dos milions de persones està clar però… i als altres?
- Encara que ara això pugui quedar lleugerament adormit, tard o d’hora donarà els seus fruits. I és una qüestió ben natural no creu?
- Tornant al municipi, em podria aclarir el vell misteri? Anys enrere hi havia l’estació de tren "Seva Tona Taradell" però que n’hi deien Balenyà. Ara en segueixen dient Balenyà i hi posa "Balenyà Tona Seva" i es troba situada en un municipi que no és d’Hostalets.
- Ostres! Això no és un misteri sinó un galimaties! I té tota la raó: li ho dic perquè també jo, que sóc de Vic, des de petita he viscut aquesta situació.
- Com s’explica?
- La història està en què el primer Balenyà, cap al 1.400, va néixer al costat del Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, d’aquí Balenyà avui ja lluny del centre. Però la gent no anava a l'Ajuda, com passa ara, sinó a Balenyà.
- I el temps passa.
- Exacte i posteriorment es fa l’estació en el lloc on aquesta ha estat sempre. Però en un tram dividit entre els municipis de Balenyà, Seva, El Brull i Malla i on hi havia un centenar d’habitants de Balenyà, motiu pel qual va anar agafant el nom. Aquest nucli de persones havia de constituir-se d’alguna manera, i és el que ara coneixem com Sant Miquel de Balenyà, una E.M.D. associada a Seva, on hi ha l’estació.
- Així, si és a Seva, el nom de l’estació no hauria de ser estació de Seva i embolic resolt?
- Segurament. O de Sant Miquel de Balenyà que hi hauria d’estar inclòs, tot i que la gent que està molt aferrada al nom, i les administracions poc ajuden sinó a allargar el malentès. Però certament té sentit i no em semblaria pas malament.
- Des dels anys 80 i el retorn de la democràcia, quina ha estat l’obra més destacada en el seu municipi?
- Sens dubte, la creació de la Plaça Josep Espona.
- Per què?
- Perquè per a un municipi jove i allargassat com el nostre, amb un simbòlic centre neuràlgic a l‘Ajuda avui ja apartat, aquesta plaça és el millor lloc de trobada per a tothom. Representa aquell centre que no havíem tingut mai.
"L'antiga 152 encara proporciona avui un fort impacte mental i emocional i una divisió entre els ciutadans"
- I el projecte present més important i pendent pel futur?
- Tampoc hi ha dubte possible: la remodelació de l’antiga 152 que passa pel bell mig del poble. Encara proporciona avui un fort impacte mental i emocional i una divisió entre els ciutadans, a part de la trista i gris sensació de carretera amb un vaivé inacabable de cotxes, camions i furgonetes.
-Certament trobar el mateix Ajuntament ha estat tota una excursió.
- Aquest és justament el problema que hem de resoldre i quan més d’hora millor. Per sort, i en aquesta legislatura que ja s’acaba, hem aprovat fa poc més d’un mes el pla d’urbanització per transformar aquesta carretera en el carrer major i central del poble.
- La legislatura s’acaba i potser vostès no ho poden fer.
- Això és el de menys. L’important és que el projecte ja està previst, fet i aprovat i la qüestió és que arribi perquè reuniria molt més la gent del poble. Emplenar aquests espais que el temps ha deixat tan buits i un punt inhòspits és fonamental.
- De la seva legislatura que en destaca?
- Que hem executat, crec que bé, el que vam plantejar com a programa polític: endreçar el poble, endreçar-lo socialment. Això vol dir “ajudar a tantes entitats que tenim, moltes de les quals, per la proximitat de municipis més grans com Tona o Centelles, creien que estaven un graó per sota. I compte i quedi ben clar: no per intenció d’aquests municipis, sinó per una certa falta d’autoestima nostra. D’aquí aquesta litografia que ha vist amb un breu text que explicita quina ha estat la nostra missió. No hem volgut centrar-nos a fer edificis sinó en la pertinença de la gent.
- I creu que l’autoestima de la gent de Balenyà ha millorat?
- Sí. La Cursa del roc gros, la Mostra de les entitats junt amb la Fira de la cervesa, el Casal d’estiu i tantes altres activitats en són la millor prova. I com a estrella, la pròxima posada en funcionament de l’Institut. Un conjunt de coses que penso que certifiquen visiblement la nostra feina.
Anna Magem, amb la litografia. Foto: Bernat Capell