Un 35% dels llocs de treball tenen una alta probabilitat d'automatització

L'economista Joan Miquel Hernández analitza els reptes i oportunitats de la indústria 4.0 al VIT de Vic amb una setantena d'assistents

Joan Miquel Hernández va exposar l'impacte laboral de la indústria 4.0 en l'economia catalana
Joan Miquel Hernández va exposar l'impacte laboral de la indústria 4.0 en l'economia catalana | Creacció
Redacció
19 de desembre del 2018
L’Observatori Socioeconòmic d’Osona va encetar la setmana passada un nou cicle de debats monogràfics amb una jornada centrada en la indústria 4.0 que va aplegar una setantena de persones al VIT de Vic. El director de l’estudi titulat "L’impacte laboral de la indústria 4.0 a Catalunya", el prestigiós economista Joan Miquel Hernández, en va presentar les conclusions. Per la seva banda, l’Observatori, integrat dins de Creacció, va exposar les principals característiques que defineixen la contractació a Osona, dins del marc de l’estudi titulat "Qui, on i com s’està contractant a Osona?".

El cap de l'Àrea de Desenvolupament Empresarial de la Direcció General d'Indústria de la Generalitat, Joan Miquel Hernández va exposar que l'impacte laboral de la indústria 4.0 en l'economia catalana preveu que un 35% dels llocs de treball tenen una probabilitat alta d'automatització. El risc és molt elevat en els llocs de treball amb salaris baixos.

Les professions amb més probabilitat

El ponent va posar de manifest que les ocupacions que tenen a veure amb tasques rutinàries, manuals i de baix nivell formatiu tenen més probabilitat de passar a ser executades per màquines. Alguns exemples que apareixen a l’estudi són perfils com el d’operador/a de telemàrqueting, operador/a de màquines d’embalatge, embotellament i etiquetatge o el d’empleat/da de control de personal i nòmines. Per contra, aquelles ocupacions on intervingui més el factor humà, vinculat a les emocions, tenen un risc menor: metge de família, professor/a d’ensenyament secundari, logopeda, director/a d’hotel, director/a de serveis socials o nutricionista.

La major part dels estudis conclouen que les principals actuacions per fer front a l'impacte laboral de la indústria 4.0 tenen a veure amb la formació. Hernández va posar èmfasi en el fet que cal “desdramatitzar la pèrdua de llocs de treball” d'aquesta revolució tecnològica perquè serà una oportunitat i "el saldo global, també en nous llocs de treball, serà positiu". Es crearan "noves ocupacions que ho compensaran" i en anteriors revolucions tecnològiques s'ha vist augmentar "els nivells de renda i benestar social". Amb tot, no s'ha ignorar que “hi haurà persones expulsades del mercat de treball”, per la qual cosa s'hauran de posar en marxa “nous mecanismes de lluita contra la desigualtat”.

La benvinguda va anar a càrrec del conseller delegat de Creacció, Joan Turró, que va mostrar-se satisfet de la setantena d'assistents a l’acte, un públic “molt divers, que demostra que els canvis disruptius profunds de què parlem avui, interessen”. El director general de la FUBalmes va afirmar que “la nova indústria implicarà canvis en el sistema educatiu”. 

El nou espai de debat i d’intercanvi de l’Observatori, s’ha creat per tal d’aprofundir en temes d’interès i d’actualitat comarcal. És per això que s’adreça a un públic ampli, que provingui tant del món empresarial com del teixit associatiu, l’administració o l’àmbit social. El cicle de debats té voluntat de continuïtat per tal d’apropar a tothom el coneixement que genera l’Observatori i posar en primer pla de l’agenda les temàtiques proposades.