10
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
9:54h
La Fundació l'Hospital de la Santa Creu (FHSC) està d'aniversari. Aquest 2018 fa 30 anys que el centre va canviar el seu model. Osona.com entrevista el seu director gerent, Jordi Roca, per repassar aquest període i els reptes que ha d'encarar la Fundació, com el sobreenvelliment o la sostenibilitat.
- Què celebra la Fundació?
- L'Hospital de la Santa Creu era un hospital comarcal tradicional amb les especialitats corresponents com medicina, cirurgia, pediatria... El 1978 va tancar i l'activitat es va traslladar a l'Hospital General de Vic. Llavors va quedar un centre buit i havíem de començar un projecte nou.
- I què es va decidir començar?
- Vam presentar un projecte innovador en funció de les necessitats assistencials que tenia la població, de Vic i comarca. En aquell moment ja es va intuir, d'una banda, que la població s'anava envellint i, per tant, generava unes necessitats. Quan la gent gran emmalalteix són persones fràgils i, a més de la pròpia malaltia tenen una pèrdua funcional. Si només es fa el tractament de la malaltia clàssica i no es promociona la millora funcional, hi ha recuperació, però no s'arriba al mateix nivell que abans. Moltes vegades es resol el problema agut, però necessiten una atenció de convalescència per arribar on eren abans. Per això vam fer un projecte de convalescència, de recuperació postaguda.
- I d'altra banda?
- Hi ha una sèrie de malalties que no es curen. En aquell moment hi havia la sida, de la qual moltes persones se'n morien. Era un gran impacte perquè la majoria eren joves. A més també hi havia persones amb càncer, que abans tampoc es curava tant. Ambdues generaven moltes necessitats de cura pal·liativa. Tant aquestes necessitats com les destinades a la gent gran necessitaven un nou model d'atenció diferent.
- I quin model vau tirar endavant?
- El model sociosanitari. Per atendre les necessitats d'aquestes poblacions que eren emergents, el model que hi havia fins llavors era molt d'atenció de la patologia. Aquestes persones se les ha de veure globalment, no només del cor o els pulmons, sinó de tot el seu entorn. Un dels grans avenços va ser dissenyar un model d'atenció que permeti aquest enfoc integral amb quatre dimensions: clínica o biològica, emocional, social i espiritual. Això va ser molt innovador.
- Com es fa operatiu aquest model?
- Amb els metges i infermeres podíem resoldre els aspectes clínics o biològics, però la resta no ho fèiem. Per això s'ha de treballar en equip i incorporar professionals per donar sortides a totes les altres tres dimensions. Per tant, a més de metges i infermeres, hi ha d'haver treballadores socials, psicòlegs, o persones que tractin la visió espiritual. A més d'aquests nous professionals, que no estaven incorporats a la pràctica diària d'un hospital, s'ha de canviar la forma de treballar d'una forma més individual, fer-ho en equip i interdisciplinàriament. El nou model es concretava amb l'atenció integral, les noves dimensions i treball interdisciplinari. Llavors va ser molt innovador destinat a persones amb fragilitat, amb demències i d'atenció pal·liativa.
- On es va anar a buscar aquests referents de model?
- Del món anglosaxó. Les experiències les vam veure a Anglaterra, el National Healt Service i tota l'atenció que feien a nivell pal·liatiu i el model hospice. Aquí es parlava d'atenció integral però no es feia operatiu.
- Entenc que la població ha canviat, i ara segurament s'atenen més persones amb càncer que amb sida.
- Per sida ara és anecdòtic i per càncer, no. Abans l'atenció pal·liativa es feia en aquests tipus malalts, però ara amb una població d'una edat més avançada. A més són persones amb multimorbolitat, és a dir, que tenen moltes malalties cròniques de forma simultània. La gent gran amb multimorbilitat i amb càncer són els grups importants que necessiten cures pal·liatives. Cal destacar que abans que hi hagués persones amb 90 anys als hospitals era anecdòtic.
- Aquest sobreenvelliment anirà a més. Com ho afronta l'Hospital de la Santa Creu?
- En aquest moment és el principal repte dels sistemes de salut del món occidental. Com fem front a l'evolució de la població pel fet que vivim més anys, amb malaltia crònica i multimorbilitat. Per veure com podem atendre aquestes necessitats de la millor manera i eficient, des de casa seu o potenciant l'atenció a la comunitat. Hem de fer models territorials en què tots els diferents especialistes comparteixin un mateix pla d'atenció. Tots els que l'atenem ens hem de posar d'acord, no quatre plans diferents. Aquest és el gran repte com s'atén a aquestes persones progressivament més integrada i coordinada. Aquí a Osona és on estem treballant en aquest sentit i en el seu entorn més proper.
- Van ser molt innovadors en les cures pal·liatives, la percepció de la societat en l'acompanyament a la mort ha canviat. Hi va haver reticències al principi?
- Ha anat canviant. És veritat que inicialment hi havia molt tabú. La mateixa paraula "càncer" i l'impacte que provocava també ha canviat molt en els trenta anys. Estava assimilat com una malaltia terminal i a l'hora d'informar les persones hi havia conspiracions de silenci perquè generava un impacte emocional i els feia molta por abordar aquest tema. Es tracta d'informar progressivament, amb suport emocional en tot moment. Cada vegada més s'ha anat normalitzant. Ara la gent també sap més coses per Internet o els mitjans de comunicació. El fet d'estar amb malalties avançades, s'ha anat assumint progressivament i no hi ha dificultats per abordar-ho.
- Quines línies d'actuació té la FHSC?
- L'Hospital de la Santa creu ens dediquem a geriatria, cures pal·liatives i trastorns cognitius (demències), conjuntament amb el territori. Al llarg dels anys hem desenvolupat la línia de l'atenció a la dependència de l'àmbit social, com la residències de la gent gran. El 89 vam obrir-ne una en el mateix espai i el 2009 vam posar en marxa El Nadal, un pas molt important per la Fundació per poder dotar de serveis residencials a Vic i a Osona, pel que fa a plaça pública, ja que llavors n'hi havia molt poca. El mateix 2009 vam començar a gestionar la residència de Sant Hipòlit, que és de l'Ajuntament i van voler externalitzar la gestió. També tenim una línia de col·laboració amb el territori i ajuntaments que tenen serveis d'aquest tipus i que volen que els ajudem. I el 2010 vam començar amb el centre Saiar de Folgueroles. Aquesta línia de serveis a la dependència va destinada a la població gran.
- Vic, Sant Hipòlit, Folgueroles... Creu que hi hauria d'haver més teixits entre els ajuntaments de la comarca?
- La idea és posar a disposició del territori aquestes opcions de gestió. La nostra finalitat última és atendre aquestes poblacions, innovar i donar el millor servei possible, col·laborant amb el territori.
- Parla dels reptes d'envelliment, l'augment de la cronicitat i del treball integral. A quins altres reptes se li plantegen a la Fundació?
- Són bàsicament aquests. Però a més de donar respostes a les persones, cal fer-ho sostenible. El sistema de salut que tenim a Catalunya està molt ben valorat. És universal i gratuït. Hi ha molt pocs països al món que ho puguin tenir. Amb totes aquestes poblacions emergents, quantitativament hi ha noves necessitats, però també qualitativament apareixen nous fàrmacs i noves tecnologies. Això és molt car i està posant en risc la sostenibilitat dels sistemes. Per tant, el repte més important que té és fer front a tot això: integrar les noves tecnologies i aquest increment exponencial de necessitats de la població. Ho hem de redissenyar perquè és insostenible. Els recursos del sistema de salut estan per sobre del PIB que genera un país. No generem prou riquesa per fer-hi front. Hem de mirar com innovar i ser més eficients.
- Què ha suposat pel centre convertir-se en un hospital universitari?
- Des d'un bon moment, en la missió de l'hospital hi havia l'aspecte assistencial, que és la raó de ser, però també tenim clar que perquè aquest millori cal estar al dia i s'hi ha d'introduir coneixement i aprenentatge. Si no es desenvolupa temes de recerca i innovació, és difícil millorar. En el nostre cas, enfoquem tot això a la millora de l'atenció. A més estimula els professionals, els fa créixer, i acabarà repercutint en una millora assistencial a les persones. Sempre havíem fet esforços, quan vam fer el Centre d'Estudis d'Envelliment, i vam fer aliances al territori, com la UVic-UCC, per ser referents de recerca. Això ha donat els seus fruits i tenim dues línies de recerca.
- Quines línies són?
- Una línia de cronicitat a Catalunya Central. La liderem des d'aquí, però també hi col·laboren professionals del Bages. I l'altra, és una línia de reparació de teixits, que fa referència al tractament de ferides cròniques, llagues... Totes aquestes les compartim amb la UVic.
- I pel que fa a docència?
- Col·laborem amb l'assignatura de geriatria en la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona i l'altre aspecte és que al tercer curs a la Facultat de Vic, quan apareguin les assignatures clíniques, també hi haurà noves línies de col·laboració.
- La Facultat de Medicina ha estat un impuls?
- Ara hi haurà una jubilació important de metges i, sobretot, infermeres. Es generaran moltes necessitats d'incorporació de nous professionals. A mesura que t'allunyes de Barcelona, cada cop costa més de trobar-ne. En aquests llocs si no dissenyes llocs de treball atractius, és difícil. Aquí podem vendre bona qualitat de vida, però has d'assegurar el desenvolupament personal: fer docència, recerca i créixer professionalment. Sinó ens costarà suplir aquestes jubilacions.
- Per acabar, quan podrem veure les noves instal·lacions de l'Hospital de la Santa Creu a punt?
- Està previst a finals d'abril del 2019, inclús en funcionament. La idea és que en pocs mesos estigui disponible i això ens permetrà ampliar l'àrea de rehabilitació i ambulatòria, per poder-ho potenciar sense necessitat d'ingrés i com a hospital de dia. Posem al dia les instal·lacions.
- Què celebra la Fundació?
- L'Hospital de la Santa Creu era un hospital comarcal tradicional amb les especialitats corresponents com medicina, cirurgia, pediatria... El 1978 va tancar i l'activitat es va traslladar a l'Hospital General de Vic. Llavors va quedar un centre buit i havíem de començar un projecte nou.
- I què es va decidir començar?
- Vam presentar un projecte innovador en funció de les necessitats assistencials que tenia la població, de Vic i comarca. En aquell moment ja es va intuir, d'una banda, que la població s'anava envellint i, per tant, generava unes necessitats. Quan la gent gran emmalalteix són persones fràgils i, a més de la pròpia malaltia tenen una pèrdua funcional. Si només es fa el tractament de la malaltia clàssica i no es promociona la millora funcional, hi ha recuperació, però no s'arriba al mateix nivell que abans. Moltes vegades es resol el problema agut, però necessiten una atenció de convalescència per arribar on eren abans. Per això vam fer un projecte de convalescència, de recuperació postaguda.
- I d'altra banda?
- Hi ha una sèrie de malalties que no es curen. En aquell moment hi havia la sida, de la qual moltes persones se'n morien. Era un gran impacte perquè la majoria eren joves. A més també hi havia persones amb càncer, que abans tampoc es curava tant. Ambdues generaven moltes necessitats de cura pal·liativa. Tant aquestes necessitats com les destinades a la gent gran necessitaven un nou model d'atenció diferent.
- I quin model vau tirar endavant?
- El model sociosanitari. Per atendre les necessitats d'aquestes poblacions que eren emergents, el model que hi havia fins llavors era molt d'atenció de la patologia. Aquestes persones se les ha de veure globalment, no només del cor o els pulmons, sinó de tot el seu entorn. Un dels grans avenços va ser dissenyar un model d'atenció que permeti aquest enfoc integral amb quatre dimensions: clínica o biològica, emocional, social i espiritual. Això va ser molt innovador.
Jordi Roca, durant l'entrevista. Foto: Josep M. Montaner
- Com es fa operatiu aquest model?
- Amb els metges i infermeres podíem resoldre els aspectes clínics o biològics, però la resta no ho fèiem. Per això s'ha de treballar en equip i incorporar professionals per donar sortides a totes les altres tres dimensions. Per tant, a més de metges i infermeres, hi ha d'haver treballadores socials, psicòlegs, o persones que tractin la visió espiritual. A més d'aquests nous professionals, que no estaven incorporats a la pràctica diària d'un hospital, s'ha de canviar la forma de treballar d'una forma més individual, fer-ho en equip i interdisciplinàriament. El nou model es concretava amb l'atenció integral, les noves dimensions i treball interdisciplinari. Llavors va ser molt innovador destinat a persones amb fragilitat, amb demències i d'atenció pal·liativa.
- On es va anar a buscar aquests referents de model?
- Del món anglosaxó. Les experiències les vam veure a Anglaterra, el National Healt Service i tota l'atenció que feien a nivell pal·liatiu i el model hospice. Aquí es parlava d'atenció integral però no es feia operatiu.
- Entenc que la població ha canviat, i ara segurament s'atenen més persones amb càncer que amb sida.
- Per sida ara és anecdòtic i per càncer, no. Abans l'atenció pal·liativa es feia en aquests tipus malalts, però ara amb una població d'una edat més avançada. A més són persones amb multimorbolitat, és a dir, que tenen moltes malalties cròniques de forma simultània. La gent gran amb multimorbilitat i amb càncer són els grups importants que necessiten cures pal·liatives. Cal destacar que abans que hi hagués persones amb 90 anys als hospitals era anecdòtic.
El sobreenvelliment és el principal repte dels sistemes de salut del món occidental
- Aquest sobreenvelliment anirà a més. Com ho afronta l'Hospital de la Santa Creu?
- En aquest moment és el principal repte dels sistemes de salut del món occidental. Com fem front a l'evolució de la població pel fet que vivim més anys, amb malaltia crònica i multimorbilitat. Per veure com podem atendre aquestes necessitats de la millor manera i eficient, des de casa seu o potenciant l'atenció a la comunitat. Hem de fer models territorials en què tots els diferents especialistes comparteixin un mateix pla d'atenció. Tots els que l'atenem ens hem de posar d'acord, no quatre plans diferents. Aquest és el gran repte com s'atén a aquestes persones progressivament més integrada i coordinada. Aquí a Osona és on estem treballant en aquest sentit i en el seu entorn més proper.
- Van ser molt innovadors en les cures pal·liatives, la percepció de la societat en l'acompanyament a la mort ha canviat. Hi va haver reticències al principi?
- Ha anat canviant. És veritat que inicialment hi havia molt tabú. La mateixa paraula "càncer" i l'impacte que provocava també ha canviat molt en els trenta anys. Estava assimilat com una malaltia terminal i a l'hora d'informar les persones hi havia conspiracions de silenci perquè generava un impacte emocional i els feia molta por abordar aquest tema. Es tracta d'informar progressivament, amb suport emocional en tot moment. Cada vegada més s'ha anat normalitzant. Ara la gent també sap més coses per Internet o els mitjans de comunicació. El fet d'estar amb malalties avançades, s'ha anat assumint progressivament i no hi ha dificultats per abordar-ho.
Durant l'entrevista amb Jordi Roca. Foto: Josep M. Montaner
- Quines línies d'actuació té la FHSC?
- L'Hospital de la Santa creu ens dediquem a geriatria, cures pal·liatives i trastorns cognitius (demències), conjuntament amb el territori. Al llarg dels anys hem desenvolupat la línia de l'atenció a la dependència de l'àmbit social, com la residències de la gent gran. El 89 vam obrir-ne una en el mateix espai i el 2009 vam posar en marxa El Nadal, un pas molt important per la Fundació per poder dotar de serveis residencials a Vic i a Osona, pel que fa a plaça pública, ja que llavors n'hi havia molt poca. El mateix 2009 vam començar a gestionar la residència de Sant Hipòlit, que és de l'Ajuntament i van voler externalitzar la gestió. També tenim una línia de col·laboració amb el territori i ajuntaments que tenen serveis d'aquest tipus i que volen que els ajudem. I el 2010 vam començar amb el centre Saiar de Folgueroles. Aquesta línia de serveis a la dependència va destinada a la població gran.
- Vic, Sant Hipòlit, Folgueroles... Creu que hi hauria d'haver més teixits entre els ajuntaments de la comarca?
- La idea és posar a disposició del territori aquestes opcions de gestió. La nostra finalitat última és atendre aquestes poblacions, innovar i donar el millor servei possible, col·laborant amb el territori.
- Parla dels reptes d'envelliment, l'augment de la cronicitat i del treball integral. A quins altres reptes se li plantegen a la Fundació?
- Són bàsicament aquests. Però a més de donar respostes a les persones, cal fer-ho sostenible. El sistema de salut que tenim a Catalunya està molt ben valorat. És universal i gratuït. Hi ha molt pocs països al món que ho puguin tenir. Amb totes aquestes poblacions emergents, quantitativament hi ha noves necessitats, però també qualitativament apareixen nous fàrmacs i noves tecnologies. Això és molt car i està posant en risc la sostenibilitat dels sistemes. Per tant, el repte més important que té és fer front a tot això: integrar les noves tecnologies i aquest increment exponencial de necessitats de la població. Ho hem de redissenyar perquè és insostenible. Els recursos del sistema de salut estan per sobre del PIB que genera un país. No generem prou riquesa per fer-hi front. Hem de mirar com innovar i ser més eficients.
- Què ha suposat pel centre convertir-se en un hospital universitari?
- Des d'un bon moment, en la missió de l'hospital hi havia l'aspecte assistencial, que és la raó de ser, però també tenim clar que perquè aquest millori cal estar al dia i s'hi ha d'introduir coneixement i aprenentatge. Si no es desenvolupa temes de recerca i innovació, és difícil millorar. En el nostre cas, enfoquem tot això a la millora de l'atenció. A més estimula els professionals, els fa créixer, i acabarà repercutint en una millora assistencial a les persones. Sempre havíem fet esforços, quan vam fer el Centre d'Estudis d'Envelliment, i vam fer aliances al territori, com la UVic-UCC, per ser referents de recerca. Això ha donat els seus fruits i tenim dues línies de recerca.
Jordi Roca és el director gerent de la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic. Foto: Josep M. Montaner
- Quines línies són?
- Una línia de cronicitat a Catalunya Central. La liderem des d'aquí, però també hi col·laboren professionals del Bages. I l'altra, és una línia de reparació de teixits, que fa referència al tractament de ferides cròniques, llagues... Totes aquestes les compartim amb la UVic.
- I pel que fa a docència?
- Col·laborem amb l'assignatura de geriatria en la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona i l'altre aspecte és que al tercer curs a la Facultat de Vic, quan apareguin les assignatures clíniques, també hi haurà noves línies de col·laboració.
- La Facultat de Medicina ha estat un impuls?
- Ara hi haurà una jubilació important de metges i, sobretot, infermeres. Es generaran moltes necessitats d'incorporació de nous professionals. A mesura que t'allunyes de Barcelona, cada cop costa més de trobar-ne. En aquests llocs si no dissenyes llocs de treball atractius, és difícil. Aquí podem vendre bona qualitat de vida, però has d'assegurar el desenvolupament personal: fer docència, recerca i créixer professionalment. Sinó ens costarà suplir aquestes jubilacions.
- Per acabar, quan podrem veure les noves instal·lacions de l'Hospital de la Santa Creu a punt?
- Està previst a finals d'abril del 2019, inclús en funcionament. La idea és que en pocs mesos estigui disponible i això ens permetrà ampliar l'àrea de rehabilitació i ambulatòria, per poder-ho potenciar sense necessitat d'ingrés i com a hospital de dia. Posem al dia les instal·lacions.
Jordi Roca, durant l'entrevista. Foto: Josep M. Montaner