25
de novembre
del
2018
El Departament d'Agricultura lidera el projecte europeu Life Agriclose que busca potenciar l'ús de la fertilització orgànica en cultius agraris com ara en fruiters o herbacis a partir de la millora en el maneig i tractament dels subproductes resultants de les explotacions ramaderes com poden ser la part sòlida i líquida dels purins i els fems. El projecte, que s'entendrà entre 2018 i 2022, pretén garantir una activitat agrària ambientalment sostenible que avanci cap a l'economia circular i la fertilització orgànica d'excel·lència, un dels objectius del departament. Life Agriclose compta amb un pressupost de 2,2 milions d'euros, el 60% dels quals els aporta la UE. A més de Catalunya, també hi participaran les regions italianes de Llombardia i el Piemont.
El projecte Life Agriclose, coordinat pel Departament d'Agricultura, va ser seleccionat per la Comissió Europea en la convocatòria Life 2017 per tal d'iniciar-se enguany. Durant la presentació, la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, expressava la seva satisfacció després d'haver obtingut aquest nou projecte europeu d'innovació i de millora del medi ambient, liderat pel departament, que esdevé "un pas endavant" en els resultats assolits amb el projecte Life "Futur Agrari", presentats a l'abril. Jordà posava de manifest "l'excepcionalitat" d'obtenir per segon cop els fons comunitaris d'aquest programa comunitari. "Demostra la feina ben feta i, en certa manera, és un reconeixement a tota la recerca duta a terme fins ara i a la gent que ho ha fet possible".
El projecte Life Agriclose se centra en la millora del maneig de la fracció líquida, fracció sòlida i digerits derivats del tractament dels purins (porcins i vaquins). En concret, es busca millorar la seva aplicació, maneig i coneixement per tal que els agricultors utilitzin aquests subproductes ramaders adequadament i esdevinguin fertilitzants tan usats com els químics. L'objectiu principal és avaluar i trobar una solució viable i sostenible a tots aquells ramaders i agricultors que treballen amb aquests sistemes de tractament (separadors sòlid/líquid i digestors) i els seus productes resultants.
Jordà assenyalava que "la modernització del sector agrari ha fet que les explotacions cada cop siguin més grans i més tecnificades" i "cada vegada més ramaders estan convertint el problema del residu en una oportunitat, en un producte de qualitat". Així mateix, advertia que "si no es fa una bona gestió de fems i purins, es poden produir problemes ambientals de primera magnitud". La consellera remarcava que el Govern porta treballant des de fa anys des de diferents àmbits per a garantir una activitat agrària ambientalment sostenible, i un d'ells és la innovació.
En aquesta línia, el projecte Life Agriclose vol promoure accions per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes, avançant cap a la fertilització d'excel·lència a partir de sistemes de concentració de nutrients que permetin guanyar en eficiència i en seguretat ambiental i que alhora avancin cap a models sostenibles de bioeconomia circular, ha explicat.
Aplicació de fems i purins en fruiters
El projecte europeu pretén incrementar les hectàrees on actualment s'aplica la fertilització orgànica amb fems i purins potenciant-ne l'ús en cultius de fruiters, tot garantint-ne una aplicació segura des el punt de vista agronòmic, sanitari, mediambiental i econòmic, segons explicava la subdirectora general d'Agricultura, Neus Ferrete. En aquest sentit, s'adaptaran els equips d'aplicació a les condicions de les plantacions de fruiters: equips de fertirrigació per aplicar la fracció líquida dels purins, cisternes per a l'aplicació de fems i remolcs escampadors per aplicar la fracció sòlida del purí.
També es treballarà en noves formes d'adobar els cultius extensius com ara el blat de moro i els cereals d'hivern a partir de l'aplicació dels fems a la cobertora i de la fracció líquida del purí a través del reg. A la vegada, es pretén establir la forma en què les granges puguin fer-se el seu propi compost a partir de la fracció sòlida dels purins, juntament amb altres productes que puguin trobar al voltant de l'explotació.
D'altra banda, es farà un seguiment ambiental dels diferents adobatges que es plategen per tal de garantir la qualitat dels sòls i de les aigües i s'estudiarà la transmissió de bacteris resistents als antibiòtics a través dels adobatges que promou el projecte per obtenir una informació que contribueixi a solucionar aquesta amenaça global.
El projecte Life Agriclose, amb una durada quatre anys (2018-2022), compta amb un pressupost total de 2,2 milions d'euros i es portarà a terme a Catalunya, Llombardia i el Piemont. També té com a socis beneficiaris el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Fundació Mas Badia, l'Ens regional de Llombardia al servei de l'agricultura i del forest (ERSAF) i la Universitat de Torí (UNITO).
Jordà confia que el decret de dejeccions ramaderes s'aprovi pels volts de Setmana Santa
La titular d'Agricultura ha recordat que el departament porta treballant des de fa temps en el decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, que es troba en fase de tramitació parlamentària i que confia que es pugui acabar aprovant pels volts de Setmana Santa, després d'haver quedat aturat arran de l'aplicació del 155. El document, consensuat amb el sector, posa el focus en tres eixos: la millora en origen en la gestió de les dejeccions, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d'excel·lència; i el control i seguiment de les aplicacions, garantint la traçabilitat dels moviments; apostant clarament per una valorització de la fertilització orgànica.
El projecte Life Agriclose, coordinat pel Departament d'Agricultura, va ser seleccionat per la Comissió Europea en la convocatòria Life 2017 per tal d'iniciar-se enguany. Durant la presentació, la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, expressava la seva satisfacció després d'haver obtingut aquest nou projecte europeu d'innovació i de millora del medi ambient, liderat pel departament, que esdevé "un pas endavant" en els resultats assolits amb el projecte Life "Futur Agrari", presentats a l'abril. Jordà posava de manifest "l'excepcionalitat" d'obtenir per segon cop els fons comunitaris d'aquest programa comunitari. "Demostra la feina ben feta i, en certa manera, és un reconeixement a tota la recerca duta a terme fins ara i a la gent que ho ha fet possible".
El projecte Life Agriclose se centra en la millora del maneig de la fracció líquida, fracció sòlida i digerits derivats del tractament dels purins (porcins i vaquins). En concret, es busca millorar la seva aplicació, maneig i coneixement per tal que els agricultors utilitzin aquests subproductes ramaders adequadament i esdevinguin fertilitzants tan usats com els químics. L'objectiu principal és avaluar i trobar una solució viable i sostenible a tots aquells ramaders i agricultors que treballen amb aquests sistemes de tractament (separadors sòlid/líquid i digestors) i els seus productes resultants.
Jordà assenyalava que "la modernització del sector agrari ha fet que les explotacions cada cop siguin més grans i més tecnificades" i "cada vegada més ramaders estan convertint el problema del residu en una oportunitat, en un producte de qualitat". Així mateix, advertia que "si no es fa una bona gestió de fems i purins, es poden produir problemes ambientals de primera magnitud". La consellera remarcava que el Govern porta treballant des de fa anys des de diferents àmbits per a garantir una activitat agrària ambientalment sostenible, i un d'ells és la innovació.
En aquesta línia, el projecte Life Agriclose vol promoure accions per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes, avançant cap a la fertilització d'excel·lència a partir de sistemes de concentració de nutrients que permetin guanyar en eficiència i en seguretat ambiental i que alhora avancin cap a models sostenibles de bioeconomia circular, ha explicat.
Aplicació de fems i purins en fruiters
El projecte europeu pretén incrementar les hectàrees on actualment s'aplica la fertilització orgànica amb fems i purins potenciant-ne l'ús en cultius de fruiters, tot garantint-ne una aplicació segura des el punt de vista agronòmic, sanitari, mediambiental i econòmic, segons explicava la subdirectora general d'Agricultura, Neus Ferrete. En aquest sentit, s'adaptaran els equips d'aplicació a les condicions de les plantacions de fruiters: equips de fertirrigació per aplicar la fracció líquida dels purins, cisternes per a l'aplicació de fems i remolcs escampadors per aplicar la fracció sòlida del purí.
També es treballarà en noves formes d'adobar els cultius extensius com ara el blat de moro i els cereals d'hivern a partir de l'aplicació dels fems a la cobertora i de la fracció líquida del purí a través del reg. A la vegada, es pretén establir la forma en què les granges puguin fer-se el seu propi compost a partir de la fracció sòlida dels purins, juntament amb altres productes que puguin trobar al voltant de l'explotació.
D'altra banda, es farà un seguiment ambiental dels diferents adobatges que es plategen per tal de garantir la qualitat dels sòls i de les aigües i s'estudiarà la transmissió de bacteris resistents als antibiòtics a través dels adobatges que promou el projecte per obtenir una informació que contribueixi a solucionar aquesta amenaça global.
El projecte Life Agriclose, amb una durada quatre anys (2018-2022), compta amb un pressupost total de 2,2 milions d'euros i es portarà a terme a Catalunya, Llombardia i el Piemont. També té com a socis beneficiaris el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Fundació Mas Badia, l'Ens regional de Llombardia al servei de l'agricultura i del forest (ERSAF) i la Universitat de Torí (UNITO).
Jordà confia que el decret de dejeccions ramaderes s'aprovi pels volts de Setmana Santa
La titular d'Agricultura ha recordat que el departament porta treballant des de fa temps en el decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, que es troba en fase de tramitació parlamentària i que confia que es pugui acabar aprovant pels volts de Setmana Santa, després d'haver quedat aturat arran de l'aplicació del 155. El document, consensuat amb el sector, posa el focus en tres eixos: la millora en origen en la gestió de les dejeccions, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d'excel·lència; i el control i seguiment de les aplicacions, garantint la traçabilitat dels moviments; apostant clarament per una valorització de la fertilització orgànica.