20
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
21
de novembre
a les
8:22h
El cinema és entreteniment i cultura, però la vigatana Ariadna Seuba té molt clar que també és reivindicació social. Per això es va involucrar en la creació del Festival Protesta, que després de la 6a edició celebrada l’octubre passat, segueix sent un referent dins del cinema de crítica social a Catalunya. Seuba viu a Amsterdam on dirigeix la seva empresa audiovisual Rolling Basis i actualment està treballant en el projecte “Operació Globus” que li va fer guanyar la Beca Ciutat de Vic a la creació artística. La jove va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i després va continuar formant-se a l’estranger amb els màsters d’especialització a La Escuela Internacional de Cine y TV (EICTV) de Cuba i a la New York Film Academy.
- Quin balanç fas d'aquesta última edició del festival Protesta?
- El balanç és més que positiu. Més enllà de l’augment de públic destacaria la quantitat i qualitat dels llargmetratges projectats en una programació que aquest any ha estat paritària. Durant els 10 dies de festivals s’han fet més de 30 sessions amb un total de 55 projeccions i en 4 ciutats diferents. Des de l’organització estem molt contentes de la resposta rebuda i ja estem pensant en l’edició del 2019. Mentre hi hagi motius per protestar, nosaltres hi serem.
- Per què creus que el cinema és una eina potent de crítica social?
- Crec que el cinema ens interpel·la d’una forma molt directa perquè ens posa a la pell d’altres persones que podríem ser nosaltres i altres vides que podrien ser les nostres. És fàcil ignorar realitats que no veus però quan seus en una sala de cinema i es tanquen els llums i les veus en pantalla gran i explicades en primera persona és difícil escapar-ne. Al cap i a la fi, les emocions són el que ens fa humans i el cinema és emoció. Despertar consciències adormides és el que busquem provocar amb el festival Protesta. No tenir empatia és el pitjor que ens pot passar com a societat.
- L'any passat vas guanyar la Beca Ciutat de Vic a la creació artística pel projecte que ara estàs tirant endavant: Operació Globus. Com et va sorgir la idea?
- Tot va començar com una casualitat fent un cafè amb el meu pare. Mai havia sentit a parlar de l’Operació Globus i tan bon punt vaig començar a investigar sobre el tema em vaig quedar enganxada. Després de conèixer els protagonistes i de veure l’arxiu de l’expedició (pel·lícules de 16 mm, diapositives, diaris personals, cartes i postals de l’època) vaig tenir clar que havia de fer un documental. Per mi aquesta història té els ingredients perfectes per commoure’m: amistat, viatge i aventura.
- Quan estudiaves a la UVic ja volies dedicar-te a la producció audiovisual?
- Sí. Des de ben petita tenia clar que em volia dedicar a explicar històries. Quan estava estudiant a la UVic vaig començar a treballar en un mitjà de comunicació local i allà vaig poder experimentar en primera persona tot el que apreníem a classe. Va ser una època molt divertida de la que en guardo molt bon record. Vaig tenir la sort de triar una professió que et permet conèixer persones i històries fantàstiques que et fan créixer a nivell personal i professional.
- La teva empresa Rolling Basis té seu a Barcelona i a Amsterdam, on resideixes actualment. Per què vas apostar per la capital holandesa?
- Després de viure 3 anys a Nova York tenia ganes de canviar d’aires i em van oferir una feina a Amsterdam en una productora que està especialitzada en la realització de vídeos amb impacte social. El projecte em va semblar interessant i sempre m’havia agradat la idea de passar una temporada als Països Baixos perquè tenen un gran mercat de cinema amb festivals com IDFA, IFFR Rotterdam o Movies That Matter a La Haia. A part de la part professional Amsterdam és una ciutat fantàstica. Si tens un bon impermeable, hi pots ser molt feliç.
- Què li falta a Osona i a Catalunya per estar al mateix nivell que les grans capitals europees?
- Finançament. La indústria cinematogràfica catalana està tocada de mort i són molts els que s’han vist obligats a buscar-se la vida fora o a canviar de professió. A Osona i a Catalunya hi ha talent com a qualsevol racó de món però és necessari apostar per la cultura sense complexos i no deixar-la subjecte a retallades.
- Quin balanç fas d'aquesta última edició del festival Protesta?
- El balanç és més que positiu. Més enllà de l’augment de públic destacaria la quantitat i qualitat dels llargmetratges projectats en una programació que aquest any ha estat paritària. Durant els 10 dies de festivals s’han fet més de 30 sessions amb un total de 55 projeccions i en 4 ciutats diferents. Des de l’organització estem molt contentes de la resposta rebuda i ja estem pensant en l’edició del 2019. Mentre hi hagi motius per protestar, nosaltres hi serem.
- Per què creus que el cinema és una eina potent de crítica social?
- Crec que el cinema ens interpel·la d’una forma molt directa perquè ens posa a la pell d’altres persones que podríem ser nosaltres i altres vides que podrien ser les nostres. És fàcil ignorar realitats que no veus però quan seus en una sala de cinema i es tanquen els llums i les veus en pantalla gran i explicades en primera persona és difícil escapar-ne. Al cap i a la fi, les emocions són el que ens fa humans i el cinema és emoció. Despertar consciències adormides és el que busquem provocar amb el festival Protesta. No tenir empatia és el pitjor que ens pot passar com a societat.
- L'any passat vas guanyar la Beca Ciutat de Vic a la creació artística pel projecte que ara estàs tirant endavant: Operació Globus. Com et va sorgir la idea?
- Tot va començar com una casualitat fent un cafè amb el meu pare. Mai havia sentit a parlar de l’Operació Globus i tan bon punt vaig començar a investigar sobre el tema em vaig quedar enganxada. Després de conèixer els protagonistes i de veure l’arxiu de l’expedició (pel·lícules de 16 mm, diapositives, diaris personals, cartes i postals de l’època) vaig tenir clar que havia de fer un documental. Per mi aquesta història té els ingredients perfectes per commoure’m: amistat, viatge i aventura.
- Quan estudiaves a la UVic ja volies dedicar-te a la producció audiovisual?
- Sí. Des de ben petita tenia clar que em volia dedicar a explicar històries. Quan estava estudiant a la UVic vaig començar a treballar en un mitjà de comunicació local i allà vaig poder experimentar en primera persona tot el que apreníem a classe. Va ser una època molt divertida de la que en guardo molt bon record. Vaig tenir la sort de triar una professió que et permet conèixer persones i històries fantàstiques que et fan créixer a nivell personal i professional.
- La teva empresa Rolling Basis té seu a Barcelona i a Amsterdam, on resideixes actualment. Per què vas apostar per la capital holandesa?
- Després de viure 3 anys a Nova York tenia ganes de canviar d’aires i em van oferir una feina a Amsterdam en una productora que està especialitzada en la realització de vídeos amb impacte social. El projecte em va semblar interessant i sempre m’havia agradat la idea de passar una temporada als Països Baixos perquè tenen un gran mercat de cinema amb festivals com IDFA, IFFR Rotterdam o Movies That Matter a La Haia. A part de la part professional Amsterdam és una ciutat fantàstica. Si tens un bon impermeable, hi pots ser molt feliç.
- Què li falta a Osona i a Catalunya per estar al mateix nivell que les grans capitals europees?
- Finançament. La indústria cinematogràfica catalana està tocada de mort i són molts els que s’han vist obligats a buscar-se la vida fora o a canviar de professió. A Osona i a Catalunya hi ha talent com a qualsevol racó de món però és necessari apostar per la cultura sense complexos i no deixar-la subjecte a retallades.