19
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
20
de novembre
a les
17:18h
Les superacions dels nivells d'ozó troposfèric a la plana de Vic estan estancats a diferència del conjunt de Catalunya en què la tendència és a la baixa. Així ho ha explicat aquest dilluns la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, a l'exposició de la campanya de vigilància d'ozó, iniciada el maig i fins aquest setembre.
Segons Rius, del 1991 al 2000 hi va haver moltes incidències arreu de Catalunya i el Camp de Tarragona per superar el nivell d'ozó, però que al pas del temps han anat baixant. En canvi, la plana de Vic ha quedat estancada i no millora.
El llindar d'informació se supera a partir de 180 µg/m3. Això pot comportar un risc per a la salut dels grups de població especialment vulnerables a la contaminació atmosfèrica, com persones asmàtiques o amb problemes de cor. Quan se supera el llindar d'alerta, a partir dels 240 µg/m3, afecta tot el conjunt de la població. Els efectes que l'ozó pot provocar sobre la salut de les persones són tos, irritacions a la faringe, el coll i els ulls, i dificultats respiratòries com la gola seca.
Per què Osona?
Tot i que es coneix l'efecte que pot provocar la superació dels llindars, Rius expressava la dificultat d'atribuir una principal causa a la situació d'Osona. La directora general apuntava que l'òxid de nitrogen que s'origina a la conurbació metropolitana és el principal culpable. La marinada desplaça aquest contaminant a través del congost de la C-17 arrossegant altres gasos i queda estancat a la plana de Vic. L'ozó troposfèric es crea després de reaccionar amb la radiació.
A més "del problema de dispersió que té Osona", també hi ha altres "compostos orgànics volàtils" que genera la mateixa natura que hi contribueixen. Això sí, en menor mesura. A l'àrea metropolitana de Barcelona, hi entren diàriament 500.000 vehicles.
Tot això explicaria el perquè Osona és la comarca que segueix mantenint els nivells dels darrers anys. En aquest sentit, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, ha demanat a la població d'Osona que "sigui més curosa" que en d'altres territoris.
Osona i Barcelona, al capdavant de la llista
Aquest 2018 s'ha superat el llindar en 36 llocs. Tant a Osona com a Barcelona, s'ha superat en 13 ocasions el llindar d'informació troposfèric. Aquesta xifra està molt lluny de les 3 vegades que s'ha donat al Pirineu, o les dues de Tarragona i Girona. No s'ha superat en cap ocasió el llindar d'alerta.
Segons Rius, del 1991 al 2000 hi va haver moltes incidències arreu de Catalunya i el Camp de Tarragona per superar el nivell d'ozó, però que al pas del temps han anat baixant. En canvi, la plana de Vic ha quedat estancada i no millora.
El llindar d'informació se supera a partir de 180 µg/m3. Això pot comportar un risc per a la salut dels grups de població especialment vulnerables a la contaminació atmosfèrica, com persones asmàtiques o amb problemes de cor. Quan se supera el llindar d'alerta, a partir dels 240 µg/m3, afecta tot el conjunt de la població. Els efectes que l'ozó pot provocar sobre la salut de les persones són tos, irritacions a la faringe, el coll i els ulls, i dificultats respiratòries com la gola seca.
Gràfic de l'evolució del número de superacions d'ozó trosposfèric.
Per què Osona?
Tot i que es coneix l'efecte que pot provocar la superació dels llindars, Rius expressava la dificultat d'atribuir una principal causa a la situació d'Osona. La directora general apuntava que l'òxid de nitrogen que s'origina a la conurbació metropolitana és el principal culpable. La marinada desplaça aquest contaminant a través del congost de la C-17 arrossegant altres gasos i queda estancat a la plana de Vic. L'ozó troposfèric es crea després de reaccionar amb la radiació.
A més "del problema de dispersió que té Osona", també hi ha altres "compostos orgànics volàtils" que genera la mateixa natura que hi contribueixen. Això sí, en menor mesura. A l'àrea metropolitana de Barcelona, hi entren diàriament 500.000 vehicles.
Tot això explicaria el perquè Osona és la comarca que segueix mantenint els nivells dels darrers anys. En aquest sentit, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, ha demanat a la població d'Osona que "sigui més curosa" que en d'altres territoris.
Osona i Barcelona, al capdavant de la llista
Aquest 2018 s'ha superat el llindar en 36 llocs. Tant a Osona com a Barcelona, s'ha superat en 13 ocasions el llindar d'informació troposfèric. Aquesta xifra està molt lluny de les 3 vegades que s'ha donat al Pirineu, o les dues de Tarragona i Girona. No s'ha superat en cap ocasió el llindar d'alerta.