Memòria històrica

Prats de Lluçanès enterra 18 soldats de la Guerra Civil com una «victòria al feixisme»

La consellera Ester Capella i l'alcalde Isaac Peraire posen les despulles amb les sis més que ja es van enterrar el passat 2004 i inauguren un itinerari commemoratiu

per Carles Fiter, Prats de Lluçanès, 9 de novembre de 2018 a les 13:08 |
Ester Capella i Isaac Peraire, durant l'enterrament dels 18 soldats. | Josep M. Montaner
La consellera de Justícia, Ester Capella, i l'alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, han enterrat aquest divendres al matí les restes humanes de 18 soldats de la Guerra Civil que es van recuperar les fosses de Sant Sebastià i de Sant Andreu de Llanars. Tot i que s'han creuat amb un programa per creuar l'ADN de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb més de 2.000 mostres genètiques, no s'han pogut identificar els soldats. El més probable és que siguin de l'exèrcit republicà que el febrer del 1939 van morir contra les tropes franquistes a Prats de Lluçanès, molts d'ells afusellats..

"És un acte de dignitat pels 18 soldats enterrats amb presses i corrents pels veïns de Prats que no volien que quedessin a la intempèrie i es malmetessin", apuntava la consellera, mentre remarcava que "després de 80 anys podran descansar dignament al cementiri de Prats de Lluçanès". La consellera assenyalava que "el feixisme, amb la seva càrrega de misèria, violència i odi, no va guanyar ni permetrem mai que guanyi". "No ens conformem amb el silenci resignat que se'ns va imposar", deia Capella, remarcant que "la victòria no ha estat seva" i per això "celebrem la valentia i el compromís" dels soldats enterrats.

 

L'església de Sant Sebastià ha inaugurat un itinerari commemoratiu. Foto: Josep M. Montaner


Hereus dels ideals antifeixistes

En aquest sentit, remarcava que gràcies a ells moltes persones van poder marxar cap a França. L'exèrcit republicà va situar una línia defensiva per protegir la retirada de la població civil cap al país veí. "Malauradament no coneixem el nom d'aquestes persones però en coneixem els ideals pel que van morir". "Som hereus de la lluita antifeixista, una lluita per la llibertat, per la construcció d'un món fraternal i més just", afegia.

Tot i que "ha canviat el context", "trenquem un cop més el silenci del franquisme, un règim dictatorial, feixista, violent, sanguinari, invasiu i retrògrad". "El suport del coneixement històric és imprescindible per pacificar i consolidar un record sa d'un temps malalt", ha conclòs.


Les despulles amb sis soldats més

Les despulles estan al mateix nínxol de les restes de sis soldats que van ser exhumats el 2004 de la fossa de Puigvistós de Prats, la primera que es va obrir de Catalunya en el marc d'un projecte pilot. Les enterrades aquest divendres es van trobar el passat 2017, en el marc del Pla de Fosses. Tal com obliga la mateixa llei, "les restes de les persones que no siguin reclamades ni identificades han de ser inhumades en el cementiri corresponent al terme municipal en què es van trobar".
 

El nínxol ja conté els sis soldats trobats a Puigvistós, oberta el 2004. Foto: Josep M. Montaner


Segons dades franquistes, el balanç final dels combats a Prats de Lluçanès va ser de 250 morts i 50 presoners per part republicana, i de 7 morts i 20 ferits de la part franquista.

Un itinerari commemoratiu

La consellera també ha inagurat itinerari commemoratiu que recorre la carena de Sant Sebastià, amb plafons i monòlits, que recorden la batalla per la zona. Entre Sant Sebastià, Sant Andreu de Llanars i Puigvistós, hi havia línia defensiva de l'exèrcit republicà que protegia la població civil que marxava a França.

Per la seva banda l'alcalde Isaac Peraire ha remarcat que era "un nou acte de la recuperació de la memòria històrica del poble" i ha apuntat que l'Institut del Castell del Quer del Lluçanès, fa un Erasmus amb altres països per la República Txeca i Itàlia per treballar en aquest sentit. A més, Peraire ha exigit la llibertat del conseller que va començar el Pla de Fosses, Raül Romeva, i també Oriol Junqueras que fa més d'un any van visitar la fossa de Sant Andreu de Llanars.
 

Isaac Peraire i Ester Capella, durant els parlaments. Foto: Josep M. Montaner

 

Participació