05
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
11:42h
Poc s'imaginava Elisa Polenghi que acabaria treballant a l'Escola Estel de Sant Tomàs. El setembre de 2017 va decidir iniciar un voluntariat europeu que la va portar fins aquesta escola per a nens amb discapacitat. A Itàlia, formada en llengües estrangeres, relacions internacionals i estudis europeus, exercia com a professora de Secundària.
Interessada en aspectes humanitaris sobre infants i dones, va decidir participar en el voluntariat europeu i ha acabat enamorada de l'Escola Estel de Sant Tomàs. Explica que no ha conegut res de nou: "Tot és molt normal al final".
"M'agrada treballar amb ells perquè no hi ha una màscara. És la simplicitat i l'espontaneïtat dels infants i també la manera com es treballa", diu amb un català fluit. De fet, l'Elisa va arribar a Vic sense saber l'idioma i l'ha après de seguida, ara s'ha apuntat a classes per perfeccionar-lo.
També apunta que a Itàlia els nens amb discapacitat "més greu" no poden accedir a l'educació. "No hi ha una escola per a ells i, per això ha estat interessant conèixer tot el procés d'aprenentatge", remarca. "M'agrada molt com treballa Sant Tomàs i el servei". També li agrada que els grups de les classes siguin reduïts, ja que "et pots concentrar per veure què fas amb un nen".
Una escola especial de veritat
"Mai havia tingut una relació tan forta com aquí", diu la italiana, remarcant que "aquí hi ha un ambient molt familiar, entre els nens i les mestres". "És com un globus d'amor, un donar i rebre continu". "És especial de veritat, no perquè hi ha nens amb discapacitats, sinó per tot", conclou Polenghi.
L'Escola Estel li ha descobert una passió. "No pensava que seria capaç de fer això", confessa Polenghi, ja que "a Itàlia ja m'agradava fer de mestra, però ho feia mentre buscava una altra cosa". Tot i això, ara ha decidit apostar per l'educació especial i s'està traient la carrera en línia. Sant Tomàs també ha apostat per ella i aquest curs ha entrat com a mestra al centre. Aquesta experiència laboral i personal li ha canviat la vida en tots els sentits.
Interessada en aspectes humanitaris sobre infants i dones, va decidir participar en el voluntariat europeu i ha acabat enamorada de l'Escola Estel de Sant Tomàs. Explica que no ha conegut res de nou: "Tot és molt normal al final".
Elisa Polenghi, durant l'entrevista Foto: Josep M. Montaner
"M'agrada treballar amb ells perquè no hi ha una màscara. És la simplicitat i l'espontaneïtat dels infants i també la manera com es treballa", diu amb un català fluit. De fet, l'Elisa va arribar a Vic sense saber l'idioma i l'ha après de seguida, ara s'ha apuntat a classes per perfeccionar-lo.
També apunta que a Itàlia els nens amb discapacitat "més greu" no poden accedir a l'educació. "No hi ha una escola per a ells i, per això ha estat interessant conèixer tot el procés d'aprenentatge", remarca. "M'agrada molt com treballa Sant Tomàs i el servei". També li agrada que els grups de les classes siguin reduïts, ja que "et pots concentrar per veure què fas amb un nen".
Elisa Polenghi, a l'Escola Estel de Sant Tomàs. Foto: Josep M. Montaner
Una escola especial de veritat
"Mai havia tingut una relació tan forta com aquí", diu la italiana, remarcant que "aquí hi ha un ambient molt familiar, entre els nens i les mestres". "És com un globus d'amor, un donar i rebre continu". "És especial de veritat, no perquè hi ha nens amb discapacitats, sinó per tot", conclou Polenghi.
L'Escola Estel li ha descobert una passió. "No pensava que seria capaç de fer això", confessa Polenghi, ja que "a Itàlia ja m'agradava fer de mestra, però ho feia mentre buscava una altra cosa". Tot i això, ara ha decidit apostar per l'educació especial i s'està traient la carrera en línia. Sant Tomàs també ha apostat per ella i aquest curs ha entrat com a mestra al centre. Aquesta experiència laboral i personal li ha canviat la vida en tots els sentits.
Elisa Polenghi, durant l'entrevista Foto: Josep M. Montaner