judici de l'1-O

La Fiscalia demana set anys de presó i una multa de 30.000 euros a Mundó

El ministeri públic demana 25 anys per Junqueras, 17 als Jordis i Forcadell, i 16 de reclusió a la resta de dirigents empresonats

per Aida Morales , 2 de novembre de 2018 a les 11:49 |
Carles Mundó | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una petició de penes esperada. La Fiscalia ha complert el que diverses filtracions ja havien apuntat i, en el seu escrit de qualificació, manté l'acusació de rebel·lió pels líders del procés que en els propers mesos -previsiblement a partir de finals de gener- hauran de seure al banc del Tribunal Suprem. Pel gurbetà Carles Mundó demanen set anys de presó, 16 d'inhabilitació per malversació i desobediència greu, i una multa de 30.000 euros.

Qui acumularà la petició de pena més alta és el líder d'ERC, Oriol Junqueras, que s'enfronta a 25 anys de presó i 25 d'inhabilitació per un delicte de rebel·lió. La Fiscalia aplica en aquest cas l'article 472.1 i 473.1 del Codi Penal, que inclou la rebel·lió sense armes ni combat. Se'l considera, però, cap de la trama en el delicte.


Per sota de Junqueras se situen Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell, per qui el ministeri fiscal demana 17 anys de presó i 17 d'inhabilitació també com a "promotors o caps principals"; Jordi Turull, Raül Romeva, Quim Forn, Josep Rull i Dolors Bassa, que s'enfronten a 16 anys de presó i inhabilitació; Meritxell Borràs i Santi Vila, com Mundó, per qui demanen set anys de presó i 16 d'inhabilitació per malversació i desobediència greu, a part d'una multa de 30.000 euros; i per la diputada de la CUP Mireia Boya, i els membres de la mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet, una multa, també de 30.000 euros, per delicte de desobediència, i inhabilitació durant un any i vuit mesos.
 
El ministeri fiscal -representat en el judici de l'1-O pels fiscals Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno- compleix així allò que ja havien mantingut durant el procés d'instrucció i recollida de proves: que es va produir un alçament violent i públic per, entre altres objectius, "derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució" i l'ordre territorial establert, segons consta en l'article 473 del codi penal.

En la seva petició de penes actual, que podrà veure's modificada quan el judici quedi vist per a sentència, el ministeri fiscal sol·licita condemnes molt dures per a tots els dirigents processats per rebel·lió -això sí-, que resten en territori espanyol. Llarena va dividir la causa en dues, assegurant el judici de les persones preses o en llibertat però en territori espanyol, i deixant en suspens el d'aquelles que havien demanat protecció a Bèlgica, Suïssa i Escòcia.

La qualificació de la Fiscalia ha estat revisada pels quatre fiscals de sala, que han mostrat durant tot el procés una actitud de clara bel·ligerància, i per la Fiscalia General de l'Estat, encapçalada per Maria José Segarra, que ha optat per prendre decisions més moderades, que fins i tot van xocar amb les consideracions dels seus inferiors al Tribunal Suprem. Durant els últims mesos, però, Segarra s'ha alineat i ha justificat en diverses ocasions la rebel·lió. Ni la pressió política del Govern respecte dels pressupostos al Congrés, ni les negociacions i intents de diàleg dels últims mesos, han acabat fent prou pressió perquè el ministeri fiscal rebaixés el to. 

Una acusació prevista i anunciada

L'anunci de petició de penes de la Fiscalia i de l'advocacia de l'Estat ja s'esperava després que el Tribunal Suprem va tancar i validar la instrucció portada a terme pel magistrat Pablo Llarena. L'alt tribunal donava un termini màxim de cinc dies hàbils perquè aquestes dues branques de la justícia presentessin les seves qualificacions fiscals de cara al judici. Com a màxim, doncs, la Fiscalia i l'advocacia de l'Estat havien de presentar les acusacions el dilluns 5 de novembre, tot i que han decidit no esgotar el termini legal. 

Encara queden per conèixer les peticions que farà l'acusació popular encapçalada pel partit ultradretà Vox. Segons han manifestat, la seva intenció és presentar el seu escrit el proper dilluns 5 de novembre abans de les 15.00 hores.
 

Acusacions de la fiscalia al Suprem, en el judici de l'1-O by naciodigital on Scribd

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació