El Festival Protesta tanca amb 2.000 assistents i un final de festa molt tecnològic

El premi al millor documental ha estat per "La mujer invisible" de Noemí Chantada

La festa final del Festival Protesta aquest diumenge.
La festa final del Festival Protesta aquest diumenge. | Festival Protesta
Redacció
29 d'octubre del 2018
Actualitzat el 30 d'octubre a les 9:38h
El Protesta, el festival de cinema de crítica social de Vic, ha tancat la sisena edició amb 2.000 assistents i un final de festa molt tecnològic. L'espectacle final, a l'Atlàntida de Vic, va combinar monòlegs, música clàssica, dansa a través d'un skype en directe, entre altres. A l'auditori hi van assistir més de dues-centes persones, entre públic, directors convidats, membres del jurat i col·laboradors del festival.

L'organització xifra en 2.000 persones l'assistència del certamen d'ençà que es va estrenar el passat 19 d'octubre. Durant una desena de dies s'han projectat un total de 55 projeccions, entre les quals 15 llargmetratges (nou d'estrena a Catalunya i sis a l'Estat) de vuit directores i set directors. I 40 curtmetratges (12 de la Selecció Oficial i 28 de la Selecció No Competitiva)

Els millors curts

Aquest diumenge es van entregar els premis als curtmetratges. El premi al millor documental ha estat per La mujer invisible de Noemí Chantada, en el qual explica la realitat d'una de tantes dones que la situació de crisi laboral les ha abocat a la prostitució.


En la categoria de documental de ficció, el guanyador ha estat Uno, de Javier Marco. Uns pescadors, en un dia de rutina pesquera, troben un telèfon mòbil dins d'una bossa hermètica enmig del mar i comença a sonar. Un treball que mostra el drama de les persones que creuen en pastera el Mediterrani.

Pel que fa al curt més ben valorat pel públic ha estat Cunetas de Pau Teixidor, que se situa durant la Guerra Civil espanyola i explica la història d'una família de pagesos que ha de fer front a l'amenaça feixista.

D'altra banda, la menció especial de l'organització ha anat per White de David Moya. Des del festival s'ha reivindicat l'humor com una eina vàlida per fer crítica social. El director, que era present a la gala, va voler destacar la importància del tractament de temes com el racisme a través del gènere documental, de ficció i amb un clar humor negre, per generar debats en totes les esferes socials. "Tothom que veu el curt, hi té alguna cosa a dir, i el més important és que discutim sobre la xenofòbia i el racisme i li seguim donant visibilitat".

Els membres del jurat de l'edició d'enguany han estat Marina Garcés, filòsofa i assagista; Sergi López, actor; Sílvia Quer, directora de cinema; Marc Sanyé, fotoperiodista, Eulàlia Iglesias, crítica de cinema, Andreu Meixide, codirector del Barcelona Creative Commons Film Festival i Yolanda Olmos, membre de Dones Visuals.

A l'edició d'enguany es van presentar un total de més de 400 curtmetratges dels quals 12 van formar part de la selecció oficial i 28 de la no competitiva, que es van poder projectar durant les matinals de dissabte del festival.

Arxivat a