29
d'octubre
del
2018
Actualitzat
el
31
d'octubre
a les
9:02h
Introduir un fàrmac al cos humà que es mantingui inactiu al seu interior i només actuï en el moment, al lloc i de la manera que nosaltres li indiquem. Això serà possible d’aquí a uns anys amb l’aplicació de la fotofarmacologia, una branca emergent de la ciència que utilitza la llum per controlar l’activitat dels medicaments. Els principals investigadors i experts mundials d’aquesta disciplina es reuniran a Vic els propers 1 i 2 de novembre, en el segon simposi internacional que té lloc a l’entorn de la fotofarmacologia.
La convenció l’organitzen conjuntament la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Institut de Química Avançada de Catalunya - Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IQAC-CSIC). En total més de 120 persones, la gran majoria de fora de l’Estat espanyol, assistiran a la trobada que tindrà lloc a l’edifici de la Torre dels Frares de la UVic.
El simposi inclourà una vintena de ponències, tres blocs de presentacions breus i dues sessions de pòsters. Entre els ponents hi figura Ben Feringa, de la Universitat de Groningen (Països Baixos), guardonat amb el Premi Nobel de Química el 2016 pel disseny i síntesi de màquines moleculars, un reconeixement compartit amb Jean-Pierre Sauvage i Fraser Stoddart. Entre d’altres, també hi ha programades conferències de la nord-americana Edith C. Glazer, de la Universitat de Kentucky, que treballa en el desenvolupament de metalls complexos com a possibles medicaments fotoactius, i de l’austríac Dirk Trauner, de la Universitat de Nova York, centrat en l’aplicació de la fotofarmacologia en neurobiologia. Un dels principals èxits del seu equip, en col·laboració amb Richard Kramer i Ehud Isacoff, ha estat la restauració de la vista en animals cecs utilitzant fàrmacs que responen a la llum visible a mode de pròtesis moleculars. També hi participarà Francisco Ciruela, investigador a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL-UB).
Fomentar la cooperació i alinear estratègies
El simposi s’erigeix com un fòrum de trobada i de debat dels principals investigadors i referents en fotofarmacologia. En un camp de recerca tan nou com aquest, els organitzadors pretenen fomentar la creació de sinergies i la cooperació entre centres i investigadors, i obrir un debat per delimitar problemes, definir solucions, alinear estratègies i visualitzar futurs desenvolupaments. També pretenen incorporar al debat els punts de vista de professionals d’àmbits d’influència de la fotofarmacologia, com metges i representants de sectors industrials vinculats a la llum (fotònica, espectroscòpia o òptica), la teràpia molecular (indústria farmacèutica, biotecnologia o química mèdica) i els dispositius mèdics.
La trobada dona continuïtat al primer simposi de fotofarmacologia, que va tenir lloc al Centre Mèdic de la Universitat de Groningen (Països Baixos) el febrer de 2017 impulsat per l’equip de recerca de Ben Feringa. En aquella ocasió, els temes tractats van anar des de la fotoquímica i la síntesi química fins a la restauració de la visió i la investigació del cervell. En aquest segon simposi els organitzadors pretenen fer incidència en les teràpies innovadores que ja s’estan desenvolupant a partir de la llum, i en les eines de recerca que en aquest context s’estan desenvolupant.
Què és la fotofarmacologia?
La fotofarmacologia es fonamenta en l’administració de compostos fotosensibles com a fàrmacs, que s’activen i fan la seva funció només en combinació amb la llum. Aquesta peculiaritat proporciona un alt grau de control de l’administració dels medicaments i teràpies, ja que permet decidir el punt concret del cos on s’aplicarà i també la durada de l’aplicació. Aquesta precisió i localització fan que els tractaments fotofarmacologòcis siguin una tècnica gens invasiva, que pot obtenir resultats òptims minimitzant els efectes secundaris.
Tot i que té algun antecedent a la dècada dels seixanta, la fotofarmacologia s’ha desenvolupat sobretot els últims deu anys. En aquest temps s’ha generat una massa crítica significativa d’investigadors en centres de recerca i universitats de tot el món que l’aborden des de diverses perspectives. Es tracta d’una ciència polièdrica, que inclou la biologia, la farmacologia, la física, la química, l’enginyeria i la medicina. Les seves aplicacions són també molt transversals: terapèuticament pot ser útil en una gran diversitat d’àmbits mèdics, entre els quals són especialment rellevants les neurociències i la cardiologia. Algunes aplicacions que s’estan explorant també podrien proporcionar millores substancials en patologies com la diabetis o el dolor crònic. La fotofarmacologia també pot ser utilitzada com una eina d’investigació, i pot combinar-se amb altres tecnologies, com ara la nanotecnologia dels materials.