«El temps és cervell. Cada minut és important en un ictus»

Aquest dilluns, 29 d'octubre, es commemora el Dia Mundial de l'Ictus per sensibilitzar i donar a conèixer aquesta malaltia. Tal com explica el doctor Josep M. Aragonès, cap de Neurologia del Consorci Hospitalari de Vic "és una lesió d'origen vascular que pot ser produïda per l'obstrucció del flux sanguini o una hemorràgia".

Segons les causes que el provoquen es parla d'ictus isquèmics o hemorràgics. Els primers són causats per l'alteració de l'arribada de la sang al cervell per un taponament en una artèria, i les cèl·lules cerebrals moren per manca d'oxigen. L'isquèmic és el més comú a la població, que se situa al voltant del 80%. D'altra banda, hi ha l'ictus hemorràgic, en el qual les artèries es trenquen per pressió arterial o una malformació prèvia i la sang es dispersa pel cervell.

"L'eficàcia dels tractaments que tenim actualment han de ser aplicats de forma immediata", explica Aragonès. En el cas dels isquèmics "quan s'obstrueix un vas, el flux sanguini disminueix i provoca un dèficit d'oxigen al cervell. Si es manté molta estona acaba en infart i, per tant hi ha necrosi", explica el doctor. En aquest sentit, doncs, destaca que "si s'actua la primera hora, tenim més possibilitats de revertir-ho". "El temps és cervell, cada minut és important" sentencia.
 

Vic, el primer a implantar la telemedicina

L'Hospital Universitari de Vic, en coordinació amb el de la Vall d'Hebron, va iniciar el 2007, després d'un període de proves, el sistema teleictus. Aquest consisteix a comunicar un centre comarcal amb un de tercer nivell per disposar de neuròleg de guàrdia i poder tractar els ictus en fase aguda de forma més ràpida.

Hospitals comarcals, com el de Vic, no tenen tants mitjans com centres com la Vall d'Hebron, que poden veure, per exemple, quines afectacions ha patit el cervell. L'èxit del projecte pilot va fer que es desplegués arreu de Catalunya i, actualment, una dotzena d'hospitals comarcals estan connectats amb aquest sistema amb 13 hospitals de referència.

"El Codi ictus és un dels millors plans directors a nivell mundial, ja que afecta totes les comarques i garanteix una equitat"

A Vic, com d'altres hospitals comarcals, quan es connecta a través de la telemedicina amb un especialista de la Vall d'Hebron, aquest decideix si s'ha de desplaçar immediatament o iniciar el tractament de fibrinòlisis. El tractament (per ictus isquèmics) consisteix a desfer el coàgul o l'obstrucció. "El Codi ictus és un dels millors plans directors a nivell mundial, ja que afecta totes les comarques i garanteix una equitat".
 
Aquest codi permet agilitar el temps que passa entre l'inici d'ictus i el tractament, que l'han de fer molts equips especialitzats i alhora comporta una major possibilitat que el pacient es recuperi. Aragonès assegura que el tractament de fibrinòlisis "es pot fer fins a les 4 hores i mitges", remarcant que en menys del 50% dels casos és eficaç. Si no s'elimina aquesta obstrucció s'introdueix un catèter fins al cervell per via intraarterial per trobar el coàgul i treure'l.

"No hi ha dos ictus iguals"

De què depèn que un ictus isquèmic sigui més o menys agressiu? Del tamany del coàgul i de l'artèria obstruïda. "Si es tracta d'una artèria principal, l'afectació serà més gran, que no si afecta una ramificació d'aquesta" apunta el doctor Aragonès, remarcant que "si el grau d'obstrucció és molt alt, l'infart es pot produir amb una hora".

Un ictus pot produir diferents graus de discapacitat, i algunes d'aquestes precisen de rehabilitació mentre que d'altres no deixen seqüeles. Tal com explica el cap de rehabilitació del Consorci Hospitalari de Vic, Pere Solé, "la neurona és la cèl·lula més sensible a la falta d'oxigen, ja que a diferència d'altres no pot reproduir-se i per tant la necrosi és irreversible". En aquest sentit, apunta que "com menys dany cerebral es produeix, millor és el pronòstic" i alhora que aquest també millora "com més abans es comença la rehabilitació" i que els "joves sempre tenen millor pronòstic". "La millora es nota durant els tres primers mesos i a partir dels sis, s'estabilitza", concreta.
 
"El cervell ho governa tot, i depenent de l'àrea pot ser una afectació motora, sonora, sensitiva, trastorns de la parla, de tipus cognitiu, trastorns d'esfínters, etc.", explica el doctor. En aquest sentit, apunta que des de l'hospital intenten millorar al màxim la discapacitat i adaptant-la a una nova situació. "En funció del pronòstic i de circumstàncies vàries, com l'entorn o les malalties prèvies, decidim si hem de prioritzar la mobilitat, la parla...". diu el doctor, ja que "no hi ha dos ictus iguals. Es fan valoracions i plans de treball molt personalitzats".

L'ictus és la primera causa de mort en les dones

"Abans hi havia ictus molt greus, ara els graus de gravetat són menors", explica Solé. La mortalitat se situa entre el 10 i el 15%, mentre que anys enrere era del doble (30%) en els tres primers mesos. "La discapacitat es manté en el 40%, però és de menys intensitat" diu el doctor. En aquest sentit, Aragonès remarca que actualment "ens movem entre la tendència que els ictus augmenten per l'envelliment i alhora disminueixen per la prevenció que es fa". 
 De fet, l'ictus és la primera causa de mort en les dones i una de les deu més freqüents en la infància. Afecta més a la població femenina perquè viuen més anys, però tot i així, per sota dels 80 anys afecta més en els homes.

Encara hi ha demores

Els dos doctors estan d'acord que, tot i que els últims anys s'ha anat fent difusió dels símptomes d'un ictus, encara hi ha molta demora per anar a l'hospital. "Hi ha gent que ve al cap de dos dies i l'important és arribar a la primera hora, ja que el pronòstic no serà el mateix" diu Josep M. Aragonès. "Hi ha la percepció de 'esperem una mica i ja passarà'".

En aquest sentit, remarquen dels 200 ictus que ingressen a l'Hospital de Vic, 40 són hemorràgics i 160 isquèmics. "Dels tributaris de fer el tractament de fibrinòlisis [en els ictus isquèmics] només se'n fan una trentena perquè o bé no arriben abans de les 4 hores i mitja o són persones que tenen altres patologies. A nivell de Catalunya ingressen uns 180 ictus per cada 100.000 habitants; a Vic, hi ha uns 210 casos en una comarca de 150.000 habitants.
 

Símptes i prevenció d'un ictus

Símptomes Tal com explica el Canal Salut de la Generalitat de Catalunya, la característica principal de l'ictus és que els signes i símptomes apareixen de manera sobtada. N'hi ha alguns que ens poden ajudar a identificar un ictus: - Debilitat que afecta una banda del cos. - Pèrdua de visió en un ull o parcial en tots dos. - Pèrdua o dificultat de la parla. - Pèrdua de força o paràlisi en un cantó del cos o de la cara. - Pèrdua de sensibilitat en un cantó del cos o de la cara. - Inestabilitat, desequilibri i incapacitat per caminar. - Mal de cap molt intens i sobtat, no habitual. Recomanacions per reduir el risc vascular El Canal Salut també recomana tres aspectes per aconseguir un estil de vida saludable que redueix el risc vascular: - Mantenir una alimentació sana i equilibrada: feu tres àpats al dia i comenceu-lo amb un petit esmorzar. Seguiu una alimentació variada, limiteu l'ús de greixos saturats, utilitzeu oli d'oliva, eviteu l'excés d'aliments dolços i beveu cada dia d'un litre a un litre i mig d'aigua. Si preneu begudes amb alcohol, feu-ho amb moderació. - Fer exercici físic: cremar calories ajuda a controlar els nivells de colesterol i la diabetis i redueix la pressió arterial. També enforteix el múscul cardíac i fa més flexibles les artèries. Per fer exercici en la rutina diària podeu caminar o anar amb bicicleta en lloc d'agafar el cotxe, pujar escales, fer activitats i feines que requereixin cert exercici físic, ballar, etc. - Deixar de fumar: redueix el risc de patir infarts de cor o ictus, càncer i altres problemes de salut.