19
d'octubre
del
2018
Actualitzat
el
22
d'octubre
a les
8:39h
El Consell de l'Advocacia Catalana veu amb preocupació l'estat del català en l'àmbit de la justícia. Des de la Comissió de Llengua, el seu president, Joan Riera, ha assenyalat que només un 8,2% de les sentències el passat 2017 s'han escrit en català, una xifra que ha anat en retrocés en els darrers anys. Per intentar revertir aquestes xifres, l'Advocacia Catalana ha reclamat que els jutges i els fiscals que exerceixen a Catalunya almenys entenguin el català.
Més enllà de la bona voluntat dels professionals, els advocats volen que canviï la legislació i el coneixement del català deixi de ser un simple mèrit i passi a ser un requisit. Només d'aquesta manera, han apuntat, el català estarà en "igualtat de condicions" que la llengua castellana per ser emprada en un procés judicial.
Més enllà de la bona voluntat dels professionals, els advocats volen que canviï la legislació i el coneixement del català deixi de ser un simple mèrit i passi a ser un requisit. Només d'aquesta manera, han apuntat, el català estarà en "igualtat de condicions" que la llengua castellana per ser emprada en un procés judicial.
Sota el títol La Fiscalia i l'ús del català, un centenar de persones s'ha reunit aquest divendres a Vic per reflexionar sobre el rol de la Fiscalia a l'hora d'impulsar l'ús de les llengües pròpies –català i castellà- a l'administració. Amb l'objectiu de garantir el dret de la ciutadania a utilitzar qualsevol de les dues llengües cooficials a Catalunya, el president del Consell de l'Advocacia Catalana, Julio J. Naveira, ha assenyalat que és fonamental que tant jutges com fiscals com a mínim entenguin el català.
A nivell oficial, actualment només es requereix el coneixement del català al personal no judicial de l'administració. La resta de funcionaris –jutges, magistrats, fiscals i secretaris judicials- tenen caràcter de cos estatal i, per tant, el coneixement del català només els compta com un mèrit. Segons Naveira, això impedeix que quan un ciutadà acut als tribunals i vol utilitzar el català ho acabi aconseguint, amb l'agreujant que es tracta d'un dret que es recull en l'article 33 de l'Estatut.
En aquest sentit, "molts lletrats es troben amb què el fiscal assignat al cas no entén el català, i per no dilatar encara més el temps, acaben preparant les defenses dels seus clients en castellà", han explicat diversos dels ponents. Això, entre d'altres, treu naturalitat a l'exercici de la defensa.
A nivell oficial, actualment només es requereix el coneixement del català al personal no judicial de l'administració. La resta de funcionaris –jutges, magistrats, fiscals i secretaris judicials- tenen caràcter de cos estatal i, per tant, el coneixement del català només els compta com un mèrit. Segons Naveira, això impedeix que quan un ciutadà acut als tribunals i vol utilitzar el català ho acabi aconseguint, amb l'agreujant que es tracta d'un dret que es recull en l'article 33 de l'Estatut.
En aquest sentit, "molts lletrats es troben amb què el fiscal assignat al cas no entén el català, i per no dilatar encara més el temps, acaben preparant les defenses dels seus clients en castellà", han explicat diversos dels ponents. Això, entre d'altres, treu naturalitat a l'exercici de la defensa.