Llibres

La novel·la negra basada en l'1-O que es va engendrar a Twitter

L'escriptora de Gurb Teresa Saborit publica "La revolució de les formigues"

per Carles Fiter, 17 d'octubre de 2018 a les 12:37 |
Teresa Saborit, en una imatge d'arxiu. | Adrià Costa
L'escriptora gurbetana Teresa Saborit acaba de publicar La revolució de les formigues, una novel·la negra sobre els fets del passat semestre del 2017. Es tracta d'un llibre nascut a Twitter. Saborit va fer una enquesta la xarxa social i la interacció dels lectors ha tingut un "paper fonamental" per la seva creació.

De fet, han escollit el títol de la novel·la o la portada (feta per la il·lustradora Núria Milà). El nou llibre de Saborit, que ha escrit de gener a juliol, s'ha publicat gràcies al micromecenatge (Verkami). En menys d'una setmana es va assolir l'objectiu marcat, cosa que va fer duplicar la tirada inicial prevista. Hi van participar una seixantena de mecenes.


Aquest és el tercer llibre que Saborit publica en autoria única, però és la primera novel·la negra. La revolució de les formigues s'afegeix a la llista de 200 muses i Els llops ja no viuen als boscos. Parlem amb l'autora de la seva novel·la.

- D'on sorgeix la idea de convertir el procés català en una novel·la negra?

- La idea va sorgir d'una pregunta al Twitter. A finals del 2017 els catalans vam viure sis mesos d'infart (el 17A, el 20S, l'1O, el 10O..). Després de les eleccions del 21 de desembre vaig llançar una pregunta al buit a Twitter: "Si escrivíssim una novel·la sobre tot el que hem viscut, quin tipus de novel·la seria?". La resposta va ser rotunda: una novel·la negra. 

- I va continuar fent més preguntes...


- La primera resposta va ser tan massiva i contundent, que vaig decidir continuar fent preguntes, com "Perquè sigui autènticament negra, no hi pot faltar... Un mort? Un segrest? Un xantatge? Un atracament?". El xantatge es va imposar per majoria absoluta. "Quin hauria de ser el clímax de la novel·la? L'1O? El 27O? El 8N? El 21D?" o "I el protagonista, seria... Cipollino? Piolín? CNICatalunya? La gent?"

- Què es va imposar?

- La gent. Havia de ser la protagonista de la història. Ni els polítics ni les bromes tuitaires ni agents secrets desconeguts. El protagonisme havia de ser per a la gent anònima que havia viscut tots i cadascun d'aquells dies històrics a peu de carrer: manifestant-se, organitzant-se, posant-se en primera fila d'uns esdeveniments que d'aquí a uns anys llegirem als llibres d'història.

- En el llibre hi ha dues protagonistes, però.

- La gent està representada per dos personatges de ficció: la Jordina i la Senda. La Jordina treballa al Parlament i és mare d’una nena de cinc anys. La Senda és un alt càrrec de la Generalitat, filla d’uns rics empresaris de Girona. Les dues són parella i viuen en un pis a les Rambles de Barcelona, a tocar de plaça Catalunya. El que la Jordina no sap és que la seva xicota és una peça clau en el procés d’independència que està a punt d’accelerar-se. El que les dues ignoren és que hi ha qui està disposat a tot per impedir que la república arribi a port.

- Què hi podem trobar a la trama?

- Conspiracions, amor, odi, traïcions, intriga, venjança, misteri, manipulacions, enganys. Lluites de poder soterrades. Reivindicacions carregades d’il·lusió. Una novel·la negra amb tots els dies clau que van marcar el segon semestre del 2017.

- On succeeix la història?

- La trama segueix les localitzacions a on van succeir els fets reals. Barcelona hi té un pes important, perquè és a on hi ha el Parlament i el Palau de la Generalitat, però he procurat visualitzar que tot el país estava en ebullició: Osona, Girona, Tarragona, Lleida,... A més a més de localitzacions que serveixen de contrapunt a la trama principal, com Madrid o Brussel·les.

- És la seva primera incursió en la novel·la negra. Com ha anat?

- El més complicat ha estat idear una trama que integrés, per una banda, els fets històrics reals que vam viure durant l'últim semestre del 2017 amb, per l'altra banda, els elements de ficció que els lectors m'havien demanat a través del Twitter: que hi hagués un xantatge, que el moment culminant fos el 21D, que el protagonista fos la gent, etc.

- El procés català ha viscut moments de ciència-ficció i, fins i tot, de terror. Li ha estat fàcil convertir-ho en una novel·la negra?

- A finals del 2017 vam viure desenes de dies històrics: esdeveniments que no havien passat mai abans, fets que havíem cregut impossibles, declaracions que un dia veurem escrites en un llibre d'història; de la "Història" en majúscules. I nosaltres ho hem viscut. Un dia algú ens preguntarà què vam viure en primera persona. Què vam fer? Què vam sentir? A on érem nosaltres quan...? El temps serà el jutge implacable que acabi decidint què mereix passar a la posteritat. Mentrestant, a falta de mesos, d'anys i de segles, ens queda la literatura. D'aquí la necessitat d'escriure aquesta novel·la. De recolzar-nos en la ficció per poder mirar en perspectiva els fets reals, per inventariar les petites gestes que vam presenciar abans que caiguin en l'oblit, per ser plenament conscients de tot el que hem viscut... I de tot el que ens queda per viure encara.

- Té prevista una segona part o una altra història relacionada amb aquesta temàtica?

- De moment no hi ha prevista una continuació, però és massa aviat per descartar res. Ho hauré de preguntar a les xarxes.
 

Exemplars del nou llibre de Saborit: «La revolució de les formigues»

 

Participació