El Festival Protesta de cinema de crítica social de Vic presenta una programació més paritària que mai. El certamen, que se celebrarà del 19 al 28 d'octubre, acollirà tants llargmetratges dirigits per homes com per dones. La tasca de trobar-los "ha estat difícil". Així ho explicava Àngel Amargant, de l'organització, apuntant que és complicat trobar pel·lícules fetes per dones.
D'aquesta manera, es vol reivindicar el paper de la dona en el món del cinema. Tal com explicava Montserrat Majench, vicepresidenta del col·lectiu Dones Visuals, a Catalunya hi ha un 64% d'alumnes dones en les escoles d'audiovisuals i només un 16% arriben a la indústria. "Això no només ens passa a nosaltres, és mundial", esmentava Majench.
Aquesta és la primera vegada que s'ha apostat per aquesta paritat i la intenció és "mantenir aquesta filosofia". De cara l'edició següent intentaran que ho siguin els curtmetratges, però, cal destacar que és un concurs i, per tant, s'hi presenta tothom qui vol.
Nou estrenes absolutes a Catalunya i sis a l'Estat
Dels 15 llargmetratges que es podran veure al Protesta, nou son d'estrena absoluta a Catalunya i sis a l'Estat espanyola. Amargant destacava quatre títols de la cartellera: Quest, A woman captured, Beauty and The Dogs i Safari. El Protesta projectarà un total de 55 films, 15 llargmetratges i 40 curts. La majoria de sessions es portaran a terme al cinema Vigatà de Vic, però també n'hi haurà a Barcelona, Manresa i Tona.
Menys curtmetratges
Amargant explicava que enguany s'han presentat menys curtmetratges al concurs, però també ha destacat que era la primera edició que s'havia de pagar per participar. S'han rebut uns 400 curts de 43 països com Mongòlia o Kazakhstan. En aquest sentit ha apuntat que la temàtica és molt diversa: "que hi hagi tants curts de crítica social és un reflex de com està el món", ha conclòs.
Els curtmetratges de la selecció oficial opten a tres premis, segons la seva categoria, millor curtmetratge documental (1.000 euros), millor curtmetratge de ficció (1.000 euros) i premi del públic (500 euros). Segons les bases, cada premiat aportarà el 25% del seu premi econòmic a l'entitat sense ànim de lucre que triï. Els guanyadors rebran el trofeu del festival -creat per Enric Pla- al final del certamen a l'Atlàntida.
Montserrat Majenchurant la presentació del Festival Protesta 2018. Foto: Josep M. Montaner
El jurat està format per la crítica de cine Eulàlia Iglesias, l'actor Sergi López, la directora de cine Sílvia Quer, Yolanda Olmos de Dones Visuals, el fotoperiodista Marc Sanyé, la filòsofa i assagista Marina Garcés i el coodirector del BCCN Andreu Meixide.
Els tres grans eixos i una temàtica
El festival segueix la mateixa línia que les darreres edicions i està dividit "en tres grans eixos". Tal com explicava Marta Vilanova, hi ha els llargmetratges, els curtmetratges (secció oficial i no oficial) i les activitats paral·leles.
Aquestes "tractaran la temàtica" del festival d'enguany, com l'ús d'Internet, les noves tecnologies, les xarxes socials i "com les utilitzem per a la mobilització desmobilització". També hi ha llargmetratges que tracten sobre el motiu principal del festival com Palestina.net o Crisis.
Un cartell amb història
A la roda de premsa, Jordi Farrés, d'estudi Party, ha explicat com van idea la campanya del festival d'enguany on es pot veure un gran ull que vigila. "Aquest ull està a les nostres vides sense que en siguem conscients", deia Farrés, apuntant que els ha servit d'inspiració llibres com 1984 (1984), Un món feliç (1932), Els androides somien xals elèctrics? (1986); o pel·lícules com Metrópolis, 2001. Una odissea a l'espai i Blade Runner".
"Per donar més impacte vam crear una estructura amb leds", deia Farrés. De fet, aquest ull il·luminat és la imatge del festival. En definitiva, "qualsevol dispositiu amb connexió d'Internet no deixa de ser un gran germà", concloïa.
