Un any de l'1-O a Osona, un record entre l'emoció i la tensió

Repassem la jornada històrica amb alguns dels testimonis del referèndum sobre la independència

Gent votant a l'Escola Guillem de Montrodon de Vic
Gent votant a l'Escola Guillem de Montrodon de Vic | Sergi Camara
01 d'octubre del 2018
Actualitzat a la 13:04h
Ara fa un any milers de persones estaven als col·legis electorals dels pobles d'Osona per votar en el referèndum sobre la independència de l'1 d'octubre. Molts veïns de Vic van custodiar tots els centres de votació de divendres a diumenge perquè es pogués portar a terme la consulta. La capital osonenca concentra la major població de la comarca i els col·legis que tenien més on anava a votar més gent era l'escola Salarich i l'escola Guillem de Montrodon.

En aquest últim hi havia Eva Tresserras en una de les meses com a vocal. Tal com explica a Osona.com, va viure la jornada prèvia del referèndum "amb molta emoció i ganes" veient tothom a les escoles amb concerts, riures i ganes de passar un gran cap de setmana. Li van demanar "de manera molt secreta" si podia estar en una de les meses i va decidir que, si no s'omplia quan es formessin, s'hi posaria. I així va ser. El dia abans ja s'havia trobat en una reunió secreta per rebre les indicacions prèvies: "Va ser molt emocionant perquè hi havia moltes ganes que tot sortís bé".
 

Sacs de dormir a l'escola Salarich de Vic Foto: Sergi Camara


Tresserras recorda "una jornada complicada" sense ordinadors i fent-ho tot des del mòbil: "Era molt lent, hi havia molta cua i es penjava constantment". En aquest sentit, explica que el "cens universal va facilitar les coses a la població, però feia que els vots fossin menys controlats".

Conserva de tot plegat un record "contradictori". "De por no en vaig tenir perquè la gent, a fora, era una passada: ens portaven de tot, ens cuidaven molt, ens donaven les gràcies", explica. Tot i això, "la sorpresa me la vaig emportar quan vaig arribar a casa", confessa la vigatana en veure les imatges de les càrregues policials: "No m'imaginava, ni de bon tros, el que havia passat". "Aquí va ser quan em vaig posar trista de debò perquè vaig ser conscient de la realitat", apunta. Tresserras guarda "un gran record" de la seva participació a la mesa i l'ambient de festivitat; però amb un mal regust per les persecucions policials i de la por.
 

Llargues cues a l'Escola Guillem Montrodon de Vic Foto: Sergi Camara


Un teixit humà invisible

L'alcaldessa de Vic Anna Erra va ser l'encarregada d'obrir aquesta escola, com algunes altres. Erra recorda la jornada mab "molta emoció i il·lusió, però també respecte i por per les imatges que es van arribar a veure". Remarca la il·lusió per "haver aconseguit poder votar, però sobretot pel teixit humà invisible": "Hi va haver molta gent que hi va treballar: tot estava ple d'urnes, paperetes i gent".

"Hi havia una mena de por" perquè deien que venien els cossos policials a Vic. Tot i aquesta tensió constant, "les escoles quedaven més plenes". "Vam donar una lliçó", diu l'alcaldessa. Erra li han quedat marcats uns quants records, com la primera escola que va anar a obrir, "les cares de perplexitat" dels observadors internacionals que visitaven Vic, i "sobretot, la paciència i la cua de gent". "Els col·legis van passar a ser casa de tots", conclou.
 

L'alcaldessa de Vic, votant Foto: Sergi Camara


L'ofensiva judicial

Més d'un any després d'haver obert una investigació contra centenars d'alcaldes catalans per la seva actuació abans i durant l'1-O, la fiscalia manté obertes les diligències contra una vuitantena d'aquests alcaldes. Entre aquests hi ha l'alcalde de Sant Pere de Torelló i diputat a la Diputació, Jordi Fàbrega.

Fàbrega no es va poder moure gaire durant l'1-O perquè havia patit un accident dies abans que el feien anar amb cadira de rodes i crosses. Va estar-se moltes hores a l'escola Josep M. Xandri de Sant Pere on li van habilitar un petit espai. Tot i el "dolor" que patia, recorda "molta emoció constantment". "Mai havia vist la convicció i la valentia de tot un poble davant la tensió que hi havia", confessa l'alcalde. "Pensàvem que en qualsevol moment podien aparèixer, i una gran part del poble de Catalunya estava disposat a arriscar", diu, remarcant que molts van posar tractors i furgonetes tapant les vies d'accés als col·legis electorals. "La gent es va saber organitzar en defensa de la democràcia i les urnes", conclou.

D'altra banda, a Sant Julià de Vilatorta hi havia Marc Costa, director general dels Agents Rurals, que està investigat per un presumpte delicte de desobediència per la celebració del referèndum al seu poble. Costa el recorda "molt intens emocionalment". "No recordo cap altre esdeveniment al poble que hagi mobilitzat tanta gent", apunta el vilatortí.

A Fàbrega i Mundó, s'hi sumen el processament contra la vigatana Marta Rovira, per un presumpte delicte de rebel·lió, i Carles Mundó, per un presumpte delicte de desobediència i malversació. Rovira està exiliada a Suïssa i Mundó va estar un mes en presó preventiva. L'enginyer informàtic de Roda de Ter Pep Masoliver se'l va detenir el passat setembre de 2017, per participar en la logística del referèndum. El van retenir durant dos dies i el van deixar en llibertat amb càrrecs de malversació de fons públics, prevaricació i desobediència.
 

Persones esperant-se per votar a Vic. Foto: Sergi Camara

Arxivat a