27
de setembre
del
2018
Com era Osona 50 milions anys enrere? La resposta no és fàcil, però el Museu de l'Art de la Pell de Vic (MAP) en presentarà una fotografia a través de l'exposició paleontològica "Osona 50 milions d'anys enrere". Aquesta col·lecció de l'enginyer geòleg Francesc Farrés recull una selecció acurada de les millors peces que ha investigat el vigatà durant més de 60 anys de treballs i estudis.
La mostra, que s'inaugurarà aquest dissabte a dos quarts de 6 de la tarda al MAP i s'hi estarà fins al gener, ofereix un recorregut en els ecosistemes marins de l'Eocè i les seves costes del sector oriental de l'antiga Conca de l'Ebre, on actualment es troba Osona. Per això s'hi poden veure fòssils la vida marina de llavors, des de peixos i tortugues, fins a crancs, cargols i petxines. Es tracta d'un patrimoni excepcional, per la seva diversitat i la qualitat, i permet interpretar l'evolució de la comarca durant aquest període.
L'exposició, tal com deia Farrés durant la roda de premsa de presentació, "és una dècima part" de l'extensa investigació. La mostra està dividida en tres parts: els fòssils corporals, vertebrats i invertebrats; i els icnofòssils. El geòleg explicava que aquest tipus de records del passat són "el producte dels cossos" dels animals de llavors en el fang tou, com l'arrossegament, una esgarrapada o les petjades.
El desig de Farrés és que aquest patrimoni trobi un espai i no s'hagi de tornar a emmagatzemar. "M'agradaria que la ciutat tingués cura d'aquest paleontològic que ningú més pot tenir perquè és únic", concloïa.
Els fòssils estrella
Les peces estrella d'aquesta exposició, tal com destacava Farrés, en són tres. Una és la tortuga fòssil que és única a la comarca d'Osona; un gènere i espècies nous per a la ciència que rep el nom d'Osonachelus decorata. Precisament destacava que aquest descobriment científic mundial porta un nom que homenatja la comarca.
Les altres dues són la d'un peix estampat entre sediments i la llosa que conté "una escena tròfica". S'hi poden veure les petjades de diferents animals en ramat, les dels ocells que agafaven el menjar que aixecava el bestiar amb les potes, i les d'un depredador que anava darrere el ramat.
Teixit de complicitats
Aquesta exposició ha estat organitzada per diferents ajuntaments de la comarca i centres. Així ho destacava la regidora de Cultura de Vic, Susagna Roura, agraint la implicació dels ajuntaments i entitats que s'hi han anat adherint. "És una exposició de la nostra terra que ens permet entendre com era Osona 50 milions anys enrere", deia la regidora, destacant que "recull almenys una peça de cada municipi". 
Per la seva banda, el vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, Jordi Villà, remarcava que l'exposició ve avalada per Jordi Martinell, catedràtic de paleontologia de la Universitat de Barcelona (UB), i ha estat comissionada conjuntament pel paleontòleg i investigador de la Universitat de Barcelona, Jordi Vilà; la professora i investigadora de la UVic-UCC, Judit Molera, i el director del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) i també investigador de la UVic-UCC, Marc Ordeix.
Villà destacava el "potencial didàctic" que té la mostra. Precisament l'exposició té com a objectiu donar a conèixer a la comunitat educativa aquest patrimoni, a més del públic en general.
El vicepresident del Consell Comarcal d'Osona, Joan Carles Rodríguez, apuntava que finalment s'havia pogut trobar un finançament i, sobretot, un "espai digne" per la mostra com és el Museu de l'Art de la Pell. Josep M. Riba, el director de l'equipament, deia que era "un honor" acollir aquesta mostra, tot remarcant que "és fidel a l'eix de l'art que marca totes les exposicions temporals que acollim i, per tant, a la línia del museu". "És el producte de múltiples complicitats", concloïa Riba.
L'exposició ha estat organitzada per la UVic-UCC i la UB amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Serveis Territorials de la Catalunya Central, la Diputació de Barcelona, la Fundació Girbau, la Fundació Puig Porret, Patronat d'Estudis Osonencs, la Llotja de Vic, Corredoria d'Assegurances Vilà i els ajuntaments de Vic, Calldetenes, Folgueroles, Gurb, Manlleu, Masies de Roda, Rupit i Pruit, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Julià de Vilatorta, Sant Quirze de Besora, Santa Eulàlia de Riuprimer, Taradell, Tona i Torelló.
La mostra, que s'inaugurarà aquest dissabte a dos quarts de 6 de la tarda al MAP i s'hi estarà fins al gener, ofereix un recorregut en els ecosistemes marins de l'Eocè i les seves costes del sector oriental de l'antiga Conca de l'Ebre, on actualment es troba Osona. Per això s'hi poden veure fòssils la vida marina de llavors, des de peixos i tortugues, fins a crancs, cargols i petxines. Es tracta d'un patrimoni excepcional, per la seva diversitat i la qualitat, i permet interpretar l'evolució de la comarca durant aquest període.
L'exposició, tal com deia Farrés durant la roda de premsa de presentació, "és una dècima part" de l'extensa investigació. La mostra està dividida en tres parts: els fòssils corporals, vertebrats i invertebrats; i els icnofòssils. El geòleg explicava que aquest tipus de records del passat són "el producte dels cossos" dels animals de llavors en el fang tou, com l'arrossegament, una esgarrapada o les petjades.
Francesc Farrés, durant la roda de premsa de presentació. Foto: Josep M. Montaner
El desig de Farrés és que aquest patrimoni trobi un espai i no s'hagi de tornar a emmagatzemar. "M'agradaria que la ciutat tingués cura d'aquest paleontològic que ningú més pot tenir perquè és únic", concloïa.
Els fòssils estrella
Les peces estrella d'aquesta exposició, tal com destacava Farrés, en són tres. Una és la tortuga fòssil que és única a la comarca d'Osona; un gènere i espècies nous per a la ciència que rep el nom d'Osonachelus decorata. Precisament destacava que aquest descobriment científic mundial porta un nom que homenatja la comarca.
Les altres dues són la d'un peix estampat entre sediments i la llosa que conté "una escena tròfica". S'hi poden veure les petjades de diferents animals en ramat, les dels ocells que agafaven el menjar que aixecava el bestiar amb les potes, i les d'un depredador que anava darrere el ramat.
Teixit de complicitats
Aquesta exposició ha estat organitzada per diferents ajuntaments de la comarca i centres. Així ho destacava la regidora de Cultura de Vic, Susagna Roura, agraint la implicació dels ajuntaments i entitats que s'hi han anat adherint. "És una exposició de la nostra terra que ens permet entendre com era Osona 50 milions anys enrere", deia la regidora, destacant que "recull almenys una peça de cada municipi".
Francesc Farrés amb col·laboradors i representants d'ajuntaments i universitat. Foto: Josep M. Montaner
Per la seva banda, el vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, Jordi Villà, remarcava que l'exposició ve avalada per Jordi Martinell, catedràtic de paleontologia de la Universitat de Barcelona (UB), i ha estat comissionada conjuntament pel paleontòleg i investigador de la Universitat de Barcelona, Jordi Vilà; la professora i investigadora de la UVic-UCC, Judit Molera, i el director del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) i també investigador de la UVic-UCC, Marc Ordeix.
Villà destacava el "potencial didàctic" que té la mostra. Precisament l'exposició té com a objectiu donar a conèixer a la comunitat educativa aquest patrimoni, a més del públic en general.
El vicepresident del Consell Comarcal d'Osona, Joan Carles Rodríguez, apuntava que finalment s'havia pogut trobar un finançament i, sobretot, un "espai digne" per la mostra com és el Museu de l'Art de la Pell. Josep M. Riba, el director de l'equipament, deia que era "un honor" acollir aquesta mostra, tot remarcant que "és fidel a l'eix de l'art que marca totes les exposicions temporals que acollim i, per tant, a la línia del museu". "És el producte de múltiples complicitats", concloïa Riba.
L'exposició ha estat organitzada per la UVic-UCC i la UB amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Serveis Territorials de la Catalunya Central, la Diputació de Barcelona, la Fundació Girbau, la Fundació Puig Porret, Patronat d'Estudis Osonencs, la Llotja de Vic, Corredoria d'Assegurances Vilà i els ajuntaments de Vic, Calldetenes, Folgueroles, Gurb, Manlleu, Masies de Roda, Rupit i Pruit, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Julià de Vilatorta, Sant Quirze de Besora, Santa Eulàlia de Riuprimer, Taradell, Tona i Torelló.
El teixit de complicitats ha permès fer aquesta exposició al MAP. Foto: Josep M. Montaner