20
de setembre
del
2018
Front comú dels ajuntaments, les entitats municipalistes, socials, ambientals i de la societat civil per assegurar els drets energètics de la ciutadania i lluitar contra la vulnerabilitat energètica. Barcelona acollirà el 8 i 9 de novembre el 2n Congrés Català de Pobresa Energètica que, aquest any, se centra en les causes que agreugen aquesta problemàtica i en la situació actual de la defensa dels drets energètics, tant en l’àmbit local com europeu.
L’última Enquesta de Condicions de Vida 2017 (IDESCAT) revela que un 6,3% dels catalans (més de 400.000 persones) no poden mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada i que un 0,9% de les llars catalanes (67.000 llars) han estat privades per causes econòmiques, i almenys en una ocasió, d’una font d’energia necessària per realitzar les activitats de la vida diària.
Això demostra que -malgrat les múltiples iniciatives, com la vigència de la Llei 24/2015 que ha de garantir el dret d’accés als subministraments d’aigua, llum i gas - les causes estructurals de la pobresa energètica -el preu de l’energia, la qualitat de l’habitatge i la situació socioeconòmica de la persona- no s’aborden de forma efectiva i que les mesures aplicades són insuficients.
Sobre el preu de l’energia, estem pagant preus superiors a la mitjana europea mentre que el poder adquisitiu a casa nostra està per sota dels altres Estats membres, això fa que el cost en subministraments bàsics tingui una càrrega més gran en la cistella bàsica de les llars catalanes. En l’àmbit domèstic, a l’Estat espanyol una família pagava de mitjana 1.566€ l’any 2008 en concepte de despeses energètiques i ara, el 2018, pel mateix consum estaria pagant 2.238€, més d’un 40% més.
En la qualitat de l’habitatge, més del 50% del parc d’habitatges a Espanya està construït sense criteris d’eficiència energètica i gairebé el 17% presenten humitats, goteres o altres problemes derivats d’un mal aïllament. Un 5,6% de les llars espanyoles està en mal estat, estat deficient o ruïnós. I pel que fa a la situació socioeconòmica i els ingressos de les famílies, cal tenir en compte que, actualment, 174.300 llars catalanes no tenen cap persona perceptora d’ingressos.
El 2n Congrés de Pobresa Energètica és un espai de debat, anàlisi i reflexió que vol aportar possibles solucions i, a la vegada, promoure una acció i treball conjunt entre les Administracions Públiques i el sector social, en especial des de l’àmbit local, amb l’objectiu d’augmentar la capacitat de resposta i les estratègies per prevenir la pobresa energètica. Els organitzadors són els ajuntaments de Barcelona, Sabadell i Badalona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, la Taula del Tercer Sector Social, l’associació Ecoserveis i l’Aliança contra la Pobresa Energètica.
L’última Enquesta de Condicions de Vida 2017 (IDESCAT) revela que un 6,3% dels catalans (més de 400.000 persones) no poden mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada i que un 0,9% de les llars catalanes (67.000 llars) han estat privades per causes econòmiques, i almenys en una ocasió, d’una font d’energia necessària per realitzar les activitats de la vida diària.
Això demostra que -malgrat les múltiples iniciatives, com la vigència de la Llei 24/2015 que ha de garantir el dret d’accés als subministraments d’aigua, llum i gas - les causes estructurals de la pobresa energètica -el preu de l’energia, la qualitat de l’habitatge i la situació socioeconòmica de la persona- no s’aborden de forma efectiva i que les mesures aplicades són insuficients.
Sobre el preu de l’energia, estem pagant preus superiors a la mitjana europea mentre que el poder adquisitiu a casa nostra està per sota dels altres Estats membres, això fa que el cost en subministraments bàsics tingui una càrrega més gran en la cistella bàsica de les llars catalanes. En l’àmbit domèstic, a l’Estat espanyol una família pagava de mitjana 1.566€ l’any 2008 en concepte de despeses energètiques i ara, el 2018, pel mateix consum estaria pagant 2.238€, més d’un 40% més.
En la qualitat de l’habitatge, més del 50% del parc d’habitatges a Espanya està construït sense criteris d’eficiència energètica i gairebé el 17% presenten humitats, goteres o altres problemes derivats d’un mal aïllament. Un 5,6% de les llars espanyoles està en mal estat, estat deficient o ruïnós. I pel que fa a la situació socioeconòmica i els ingressos de les famílies, cal tenir en compte que, actualment, 174.300 llars catalanes no tenen cap persona perceptora d’ingressos.
El 2n Congrés de Pobresa Energètica és un espai de debat, anàlisi i reflexió que vol aportar possibles solucions i, a la vegada, promoure una acció i treball conjunt entre les Administracions Públiques i el sector social, en especial des de l’àmbit local, amb l’objectiu d’augmentar la capacitat de resposta i les estratègies per prevenir la pobresa energètica. Els organitzadors són els ajuntaments de Barcelona, Sabadell i Badalona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, la Taula del Tercer Sector Social, l’associació Ecoserveis i l’Aliança contra la Pobresa Energètica.