Medi ambient

​Plaga d'erugues als boixos d'Osona

L'espècie d'origen asiàtic afecta sobretot els boscos de l'Espai Guilleries-Savassona

per Carles Fiter, 8 d'agost de 2018 a les 13:30 |
Una eruga del boix | Osona.com
Molts caminadors i ciclistes s'han topat aquest estiu amb l'eruga del boix (Cydalima perspectalis) pels boscos d'Osona. Es tracta d'una espècie invasora que ataca aquest arbre i pot arribar a provocar-ne la mort. El primer atac de l'eruga és només les fulles i és menys mortífer. La segona vegada, però, ataca el tronc, que pot arribar a matar-lo, ja que costa més de regenerar. Cal destacar que no és un perill per a la salut de les persones, ja que no és urticant.

És fàcil localitzar aquest lepidòpter perquè el boix queda ple de teranyines, que fa servir per desplaçar-se d'un lloc a l'altre. Pot arribar als quatre centímetres de longitud, es reprodueix ràpid i afecta els boixos quan tot just és una eruga. 



El 2007 es va detectar a Europa la presència d'aquesta espècie, que prové del sud-est asiàtic. Des de llavors s'ha anat estenent per molts països i el 2014 es va trobar a Besalú (La Garrotxa). No ha estat fins aquesta primavera que ha arribat a Osona afectant sobretot els boscos de l'Espai Natural Guilleries-Savassona i el Collsacabra. També afecta altres punts de Catalunya com la Val d'Aran o La Selva.

Tot i que s'ha constatat que en la zona originària de l'eruga també s'alimenta d'altres plantes, a Catalunya només devora les fulles del boix.

Com abordar la situació?


Per abordar la situació cal tenir en compte on es troba el boix, si està en un jardí o enmig del bosc. Des de l'Espai Natural fan un seguiment de l'evolució amb una dotzena de trampes instal·lades a la zona forestal. Aquestes contenen feromones que atrauen els mascles i això permet seguir l'evolució de la plaga. No es tenen comptabilitzades les hectàrees afectades, però des del consorci s'assegura que ja han nascut la primera i segona generació.
 

També s'han fet tractaments experimentals localitzats aplicant-hi Bacillus thuringiensis. Es tracta d'un producte biològic que afecta el sistema digestiu de les erugues, no té cap incidència sobre les persones i es degrada ràpidament en el medi natural. Aquest tractament s'ha fet en espais emblemàtics i d'ús públic com a Sant Feliuet i a les escales de Foquers, a Tavèrnoles.

No es pot fer aquest tractament al bosc perquè malmetria altres espècies d'insectes. Aquest mètode és el mateix que s'usa per matar la processionària i s'aplica sobretot en jardins particulars (Consulta les recomanacions de control de l'Espai Natural). De moment, doncs, s'està a l'espera de si hi ha una tercera generació d'eruga del boix i si el canvi de clima o un depredador acaba amb ella, ja que encara no en té.

Agricultura, treballant-hi

El Departament d'Agricultura està estudiant quina efectivitat tenen alguns tractaments fitosanitaris i també com s'ha estès aquesta espècie invasora arreu de Catalunya. D'aquesta manera, podran saber quina és la millor època de l'any per posar trampes amb feromones per a les espècies adultes i altres tractaments que ajudin a controlar-ne la població.

També ha elaborat una fitxa tècnica informativa -com l'Espai Natural Guilleries-Savassona- en què es donen detalls de com és aquesta eruga i explica quines mesures prendre en cas que algú en detecti la seva presència. Les primeres afectacions importants d'aquesta eruga es van registrar al Parc Nou d'Olot i s'ha anat fent un seguiment de la seva evolució per tal de tenir-ne més informació a partir de la captura de diferents espècies.

Boix comú (Buxus sempervirens)
El boix creix en sols calcaris i suporta condicions variades d'humitat i sequera. Viu dels 100 als 1.900 metres d'altitud i se l’acostuma a trobar en pinedes, rouredes i alzinars. Geogràficament, és un arbre de distribució submediterrània, és a dir, que ocupa l’àrea que transcorre des de Portugal fins al Caucas.

Un dels grans usos comercials és fer-ne corones funeràries. La fusta d’aquest arbre ha estat utilitzada des de l’antiguitat per fer estris, com culleres o instruments de vent, i altres objectes, com peces d’escacs o els “boixets” per fer punt de coixí. En jardineria, s’usa per fer tanques o per donar-li formes geomètriques.
 

Consulta els mapes de distribució del boix per Catalunya, els Països Catalans i la península ibèrica

 

Participació