Cultura

La Fura la fa grossa a Torelló

Presenten la preestrena de "Manes" amb un llenguatge "furero" total, com sempre

per Toni Carrasco, 31 de juliol de 2018 a les 12:30 |
Durant l'actuació «Manes» d'aquest dilluns a Torelló | Toni Carrasco
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ara ja feia massa anys que La Fura dels Baus, per diversos motius, havia deixat de banda el seu estil peculiar de comunicar, fer i denunciar la societat des d'una perspectiva basada en el primitivisme antropològic barrejada amb la tecnologia i la crítica més mordaç. Aquest dilluns ho van tornar a demostrar amb la preestrena del seu espectacle recuperat dels anys 90, Manes, un compendi condensat de teatre físic on la petjada dels "fureros" no deixa lloc a dubte.

Sang, suor, carn crua i vísceres essencialment de pollastre, escopits i increpacions al públic de banda ningú roman quiet i tranquil en la seva zona de confort més de cinc minuts seguits. Sota la direcció del veterà i fundador de la companyia, el moianès Pere Tantiñà, Manes desborda energia i caos, molt caos controlat pels actors però ben descontrolat i ben desconegut per a tots els assistents.


La percussió dels tambors, la sirena i les galledes metàl·liques llençades al públic i rodolant pel terra de forma descontrolada ajuden encara més al desconcert durant el desenvolupament del muntatge, que venia de L'Escala i Manresa i que a finals d'agost es podrà tornar a veure a la plaça de braus d'Olot, per després fer l'estrena oficial a Holanda.
 

L'espectacle «Manes» està dirigit per Pere Tantiñà. Foto: Toni Carrasco


Hi ha una dita que afirma que de petits els altres t'ensenyen a parlar i de gran tot sol has d'aprendre a callar. La Fura amb els seus espectacles provocatius et fa sortir de l'armari, et fa reflexionar, deseducar i et torna a reeducar en la més pura essència humana de comportaments primitius -avui dia no admesos- on el menjar i el sexe són intrínsecs a la vida i a la mort. Un Manes que segur que va remoure molts budells i probablement també va arribar a poder centrifugar el cervell d'alguns dels presents.

Amb un impacte visual i estètic únic, La Fura de fama mundial és l'única companyia que es caracteritza perquè res ni ningú enlloc ha estat capaç d'arribar tan lluny en la cultura i el teatre amb aquesta forma tan personal de comunicar: uns comportaments rituals tribals que de forma atàvica encara molts de nosaltres i de forma més discreta encara tenim. Un espectacle únic on es barregen les emocions els sentiments la mort, el sexe, el menjar i tot amb la participació directa del públic que no està mai més de cinc minuts quiets en un mateix indret.

 

«Manes» s'estrenarà oficialment a Holanda. Foto: Toni Carrasco


Uns comportaments rituals tribals que de forma atàvica encara molts de nosaltres i de forma més discreta encara tenim. Un espectacle i una companyia trencadora que ens fa sortir de l'armari cultural i que no ens deixa ni ens pot deixar indiferents. Una obra per a la reflexió on tot el que passa en aquesta hora i mitja està mil·limètricament controlat, encara que no ho sembli aparentment, i on públic i actors gaudeixen col·lectivament d'una experiència que s'ha de sobretot viure i no es pot explicar, una experiència única com únic és el muntatge cada cop que es representa.

És evident que tant l'estètica com tot el muntatge té un segell propi, impactant i característic d'aquesta transgressora companyia no va deixar evidentment ahir tampoc indiferent a ningú. Tot plegat acompanyat d'una música de percussió metàl·lica en una mena de catarsi que comunica por i ritme trepidants sense saber que succeirà els minuts vinents. Un espectacle total amb una forma personal de comunicar.
 

Durant l'actuació «Manes» d'aquest dilluns a Torelló Foto: Toni Carrasco


Cossos suats, mig despullats o despullats del tot tant d'homes com dones, plens de brutícia, de menjar, de restes són alguns dels elements característics presents però també la interpel·lació al públic molestant-lo i esquitxant-lo de tot i també tacant-lo de tota mena d'elements vius com la carn de pollastre crua, una constant en aquest espectacle. Manes és per damunt de tot un muntatge, una experiència única i irrepetible, que res té a veure a seure tranquil·lament en una butaca d'un teatre i espera a veure què passa.

El naixement, el sexe, el menjar i la mort són alguns dels tòtems de l'espectacle però també la demostració hàbil i subtil que dins aquesta hora llarga de provocació hi ha un llarg procés previ de preparació actoral i física de cadascun dels deu actors participants. Una obra no apta per a cardíacs ni per a públic convencional avorrit que espera que li donin tot mastegat.
 

La Fura no va deixar diferent a ningú. Foto: Toni Carrasco

 

Participació