27
de juliol
del
2018
Sota el lema transgressor i contundent de centrifugar els cervells i remoure els budells, els moianesos de La Fura dels Baus recuperen un dels seus clàssics del llenguatge "furero", Manes, aquest dilluns a les 21.30h a la Carpa de Torelló, dins els actes de la Festa Major. Prèviament aquesta preestrena ja s'ha pogut veure a Festival Portblau de L'Escala o a Manresa. I la gira continuarà per Olot el 31 d'agost i la gran estrena internacional oficial es farà a la ciutat holandesa d'Eindhoven.
Un llenguatge "furero" que a Manes demostra tota la seva potencialitat impactant a l'espectador i submergint-lo en la seva natura més animal i primària. És un retorn a l'instint, a l'ésser humà, a l'animal que tots portem a dins i també a la persona.
A la Carpa de Torelló actors, públic i escenografia compartiran l'espai amb un constant moviment de tots els elements. L'espectador és també part de l'espectacle de forma evidentment activa. Manes obliga a reflexionar sobre idees universals com el sexe, el menjar, el naixement i la mort. Un món on conviuen i es fertilitzen escenes rituals antropològiques i primigènies amb la ironia i les contradiccions del món actual.
Un revival
L'estrena d'aquest espectacle de teatre físic data dels anys 90 i fins a ja s'han fet més de representacions. Ara l'any 2018 Manes, sota la direcció de Pere Tantinyà, es converteix tanmateix en el primer revival dels 40 anys d'història de La Fura dels Baus i també en un muntatge insòlit però molt necessari, segons La Fura, en el temps que corren on la gent tendeix a sortir del teatre tan apàtica com havia entrat. Un espectacle plàsticament perfecte que genera vivències i emocions i que no deixarà segur a ningú indiferent.
La dramatúrgia de Manes es basa en una gramàtica de la simultaneïtat i no de la continuïtat, en un zàping d'emocions i sensacions ahistòrica en la qual l'argument és l'aquí i ara. Una suma d'escenes contraposades on diferents mons comparteixen espai i temps com en un conte gòtic que assisteix impassible al xoc entre diferents intimitats, amb una llum indiscreta de fons. Manes és un espectacle públic de fets privats que tornarà a portar a l'extrem la rítmica, el treball físic i la referència al mite i al ritual més antropològic.
Nascuts a Moià l'any 1979 La Fura dels Baus ha estat i és encara una de les companyies teatrals catalanes de més prestigi i innovació en l'àmbit mundial. L'espectacle que podrem veure aquest dilluns recupera en essència els seus inicis amb un llenguatge visceral on es combina de forma perfeta i curiosament heterogènia el teatre de carrer, la provocació, la vitalitat del rock i la irreverència del neocirc.
La Fura ha convertit el públic passiu en actiu i l'espai de representació ja no està definit i envaeix i absorbeix als presents formant part d'un tot. Teatre sense definició concreta, excentricitat, innovació, adaptació, ritme, evolució, transgressió, inquietud, creació col·lectiva amb un llenguatge i un estil i estètica propis i fàcilment identificable. Una nova manera de veure el teatre que els moianesos han aplicat també en altres gèneres artístics com l'art escènic, l'opera, el cinema o els macroespectacles arreu del món.
Una Fura amb la capacitat d'unir adaptar carnalitat i misticisme; naturalesa i artifici; grolleria i sofisticació; primitivisme i tecnologia en tots i cadascun dels seus espectacles.
Un llenguatge "furero" que a Manes demostra tota la seva potencialitat impactant a l'espectador i submergint-lo en la seva natura més animal i primària. És un retorn a l'instint, a l'ésser humà, a l'animal que tots portem a dins i també a la persona.
A la Carpa de Torelló actors, públic i escenografia compartiran l'espai amb un constant moviment de tots els elements. L'espectador és també part de l'espectacle de forma evidentment activa. Manes obliga a reflexionar sobre idees universals com el sexe, el menjar, el naixement i la mort. Un món on conviuen i es fertilitzen escenes rituals antropològiques i primigènies amb la ironia i les contradiccions del món actual.
Un revival
L'estrena d'aquest espectacle de teatre físic data dels anys 90 i fins a ja s'han fet més de representacions. Ara l'any 2018 Manes, sota la direcció de Pere Tantinyà, es converteix tanmateix en el primer revival dels 40 anys d'història de La Fura dels Baus i també en un muntatge insòlit però molt necessari, segons La Fura, en el temps que corren on la gent tendeix a sortir del teatre tan apàtica com havia entrat. Un espectacle plàsticament perfecte que genera vivències i emocions i que no deixarà segur a ningú indiferent.
La dramatúrgia de Manes es basa en una gramàtica de la simultaneïtat i no de la continuïtat, en un zàping d'emocions i sensacions ahistòrica en la qual l'argument és l'aquí i ara. Una suma d'escenes contraposades on diferents mons comparteixen espai i temps com en un conte gòtic que assisteix impassible al xoc entre diferents intimitats, amb una llum indiscreta de fons. Manes és un espectacle públic de fets privats que tornarà a portar a l'extrem la rítmica, el treball físic i la referència al mite i al ritual més antropològic.
Nascuts a Moià l'any 1979 La Fura dels Baus ha estat i és encara una de les companyies teatrals catalanes de més prestigi i innovació en l'àmbit mundial. L'espectacle que podrem veure aquest dilluns recupera en essència els seus inicis amb un llenguatge visceral on es combina de forma perfeta i curiosament heterogènia el teatre de carrer, la provocació, la vitalitat del rock i la irreverència del neocirc.
La Fura ha convertit el públic passiu en actiu i l'espai de representació ja no està definit i envaeix i absorbeix als presents formant part d'un tot. Teatre sense definició concreta, excentricitat, innovació, adaptació, ritme, evolució, transgressió, inquietud, creació col·lectiva amb un llenguatge i un estil i estètica propis i fàcilment identificable. Una nova manera de veure el teatre que els moianesos han aplicat també en altres gèneres artístics com l'art escènic, l'opera, el cinema o els macroespectacles arreu del món.
Una Fura amb la capacitat d'unir adaptar carnalitat i misticisme; naturalesa i artifici; grolleria i sofisticació; primitivisme i tecnologia en tots i cadascun dels seus espectacles.