​Fabiana Palmero: «La compra de les adoberies també és una aposta pel tractament del riu»

La regidora d'Urbanisme de Vic considera que la ciutadania haurà d'intervenir-hi perquè "és patrimoni de tots"

Fabiana Palmero apunta que les dues adoberies que adquirirà l'ajuntament són les que tenen més valor.
Fabiana Palmero apunta que les dues adoberies que adquirirà l'ajuntament són les que tenen més valor. | Josep M. Montaner
20 de juliol del 2018
Actualitzat el 25 de juliol a les 17:45h
L'Ajuntament de Vic adquirirà dues adoberies un cop s'aprovi el POUM. Això suposa un gran pas per aquesta zona que actualment està en ruïnes. El plenari va aprovar aquesta compra -de 400.000 euros- el passat ple per unanimitat. Un consens que s'haurà de veure si segueix amb el què s'hi vulgui desenvolupar. La compra són les dues primeres adoberies (els números 2 i 4), les que estant més a prop del pont romànic. Osona.com conversa amb la regidora d'Urbanisme, Fabiana Palmero, per conèixer tots els detalls.

- Què significa pel barri i la ciutat la compra d'aquestes dues adoberies?

- Per nosaltres és el motor per iniciar un camí de rehabilitació d'aquesta zona. Té un potencial immens i és un punt emblemàtic. És la memòria de les úniques adoberies que queden a la ciutat d'un gremi molt potent en el seu moment que va tirar endavant l'economia de Vic. Ara és una ruïna i és una pena que estigui en aquest estat. És una zona gairebé cèntrica tocant el riu, la catedral, la ciutat antiga...

- Què s'ha fet fins ara?

- Hem intentat fer moltes coses. Des del començament vam tirar en marxa un pla especial per tibar els propietaris fallidament. Això, a més, va quedar troncat per l'anul·lació del POUM, de qui depenia el pla especial. En general, vam fer tot un exercici amb molta gent implicada per poder desencallar aquesta situació. I ens va semblar que la millora opció era la compra. Ara feia dos anys que vam començar a negociar-ho. Volíem aquestes dues.

- Què tenen aquestes dues que no tenen les altres?

- Per una banda, socialment tenien una funció comunitària de la gent que treballava la pell, no tenien adoberia pròpia i venien en aquestes. Socialment i històricament té un valor per a nosaltres, però, a més, arquitectònicament, són les que tenen més significat.

- Quin?

- En la primera, des del soterrani es pot veure una volta del pont romànic. Aquestes dues són les que arquitectònicament tenen més valor.
 

Fabiana Palmero, amb les adoberies al darrere. Foto: Josep M. Montaner


- Quines adoberies són les que estan més malament?

- No t'ho sé dir. Sí que s'han anat fent obres per evitar que siguin un perill a la via pública. S'ha anat subsanant. En el cas de les dues de l'Ajuntament, presenta un millor estat la primera que la segona. Tot i això, cal fer un estudi més profund de totes.

- Quin paper juga el riu?

- És una aposta no només per les adoberies sinó pel tractament del riu. Històricament dividia la ciutat i volem que sigui una cremallera que cusi els barris, que no han d'estar deslligats. Tant en el POUM, com en pla especial de les adoberies o el PAC, es parla de la situació d'equipaments per generar aquest pol d'atracció, entre la Biblioteca, el campus de la Salut i l'Atlàntida que ja existeix, entre altres. Tota aquesta continuïtat del riu és un projecte de ciutat de més gran abast que no només les adoberies.

- I ara quin és el següent pas?

- Un cop el POUM publicat, l'Ajuntament inicia el procediment per expropiació, un tràmit molt ràpid. Això vol dir pagar el preu que hem acordat i partir d'aquí hem de mirar què volem.

- I què voleu?

- Volem tibar de la resta d'adoberies, recuperar una memòria històrica de tot aquest espai, però hem de pensar en els usos que hi donarem. Amb el POUM hem inclòs un programa d'usos molt flexible perquè no volem una ciutat dormitori, ni un museu que estigui obert només unes hores; volem tenir vida en aquesta part de la ciutat. Una manera de donar vida és una complexitat d'usos, hi han de conviure moltes coses.

- Què seria l'ideal?

- Entenc que a baix s'ha de mantenir el que hi ha per poder ser visitable perquè té un valor molt important. A dalt no serà un museu perquè esperem que passin coses.
 

Durant l'entrevista al pont romànic de Vic. Foto: Josep M. Montaner


- En el ple es va veure molt consens en l'aprovació de la compra, creieu que s'aconseguirà també a l'hora de decidir què s'hi vol fer?

- Això no serà un tema polític, hi haurà d'intervenir la ciutadania perquè és patrimoni de tots i al final entre tots haurem de decidir què volem.

- De quins terminis estem parlant?

- Després de l'aprovació del POUM l'abril del 2019, serà el govern següent qui plantegi les opcions.

- Parlant del POUM, que es va anul·lar per risc d'inundació, quines característiques tenen aquests edificis a tocar del riu? Es poden inundar?

- És una zona de flux preferent, una zona inundable i amb riscos. Llavors aquests edificis han de ser estables a la inundació i resistir l'empenta de l'aigua. L'accés de la primera adoberia està en cota no inundable, cosa molt important perquè això dona un ventall de possibilitats més ampli que la resta. Nosaltres des del POUM estem treballant la possibilitat de poder parlar de confinament en lloc d'inundació. Estem ideant un pla amb Protecció Civil perquè es pugui pujar a les plantes superiors i esperar que baixi l'aigua. És el que passa en molts llocs de la nostra ciutat perquè estem en una zona de flux preferent de l'aigua.

- Parlàvem d'un motor de transformació pel barri i per la ciutat, creu que pot ser una reacció en els altres propietaris?

- Esperem que sí, apostem per això.

- Encara que depengui del proper govern, que li agradaria a Fabiana Palmero que hi hagués a les adoberies en un futur (10-20 anys)?

- Una mixtura entre habitatges, botigues, petits tallers, cafeteries, un hostal que cridi un petit turisme curós, o també s'hi pot posar alguna cosa de la universitat. Que hi hagi una barreja de tot.

- Parlem d'una inversió de 400.000 euros per la compra, se n'hauran d'invertir molts més.
Hem de buscar finançament, però ja ens ajudaran. Hem de mirar més Europa. No dona diners a la propietat privada, però sí que dona ajuts als ajuntaments i sobretot per arreglar un BCIN [Bé Cultural d'Interès Nacional].
 

Fabiana Palmero, al carrer de les Adoberies. Foto: Josep M. Montaner

Arxivat a