19
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
15:47h
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena no està disposat a acceptar l'extradició de Carles Puigdemont només per malversació en els termes que ha acceptat l'Audiència territorial de Schleswig-Holstein, i ha decidit emprendre altres camins per poder mantenir oberta la porta de la rebel·lió que se li imputa des d'Espanya. Això no vol dir, però, que Puigdemont pugui tornar a l'estat espanyol perquè sobre ell segueix recaient una ordre de detenció a territori estatal per rebel·lió.
A més de rebutjar l'extradició de Puigdemont per delictes que no sigui el de rebel·lió, el jutge del Suprem ha retirat les ordres europees i internacionals de detenció dictades contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira per evitar nous revesos.
En la seva interlocutòria, Llarena carrega contra "la falta de compromís" del tribunal alemany davant d'uns fets que, sota el seu criteri, podrien haver "trencat l'odre constitucional espanyol". A més, el jutge del Suprem retreu al tribunal alemany que "anticipi un enjudiciament pel qual no tenen cobertura normativa". També constata que la decisió de les autoritats germàniques no atenen els preceptes de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ni el manual sobre l'euroordre de la Comissió Europea.
Segons el jutge, el tribunal alemany s'hauria hagut de limitar a "comprovar si els fets descrits per la jurisdicció espanyola estan contemplats en la legislació penal d'Alemanya", i si, d'haver-se produït allí, això hauria comportat una investigació penal similar. Considera, a més, que el rebuig a l'extradició per rebel·lió i sedició s'ha fet "des d'una conclusió tancada de com es van desenvolupar els fets o de quines van ser les intencions que van poder guiar els partícips" i el tribunal "ha avançat un enjudiciament que no és coherent amb la cristal·lització progressiva de la imputació, i ho fa des d'un posicionament desencertat".
A Llarena li molesta, segons deixa clar en la interlocutòria, que s'hagi cregut més la versió dels fets donada per Puigdemont que la del jutge espanyol, fet que implica "conferir un valor probatori definitiu a la seva versió, tot i que la declaració no pugui confrontar-se amb la resta de fonts de prova recollides" en la instrucció del Suprem i lamenta que el tribunal alemany no li hagi ni demanat "que l'il·lustri sobre aquells extrems de la investigació que poguessin reflectir que sí concorren aquests elements" delictius. "Ni legal ni materialment pot abordar un judici sobre la força incriminatòria d'unes proves que no estan al seu abast, ni pot tampoc realitzar un judici definitiu de subsumpció dels fets que s'imputen en els diferents tipus penals", clama.
Manca d'utilitat de les euroordres
Aquestes decisions, critica també Llarena, "no només curtcircuiten l'operativitat" de les euroordres, "sinó que deterioren indegudament la indiciària apreciació de responsabilitat que recull la investigació i un acte ferm de processament". Afirma que el tribunal europeu, en cas de dubte, hauria hagut de plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Pel que fa a la decisió de Bèlgica de negar l'extradició per qualsevol dels delictes reclamats, menysprea "el coneixement que cada òrgan judicial té del seu propi ordenament jurídic, a més de desconfiar dels seus aclariments". "Es mostren així inassumibles les objeccions formals expressades en la resolució belga ", reitera Llarena, motiu pel qual també retira totes les ordres de detenció internacionals contra els exiliats.
A més de rebutjar l'extradició de Puigdemont per delictes que no sigui el de rebel·lió, el jutge del Suprem ha retirat les ordres europees i internacionals de detenció dictades contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira per evitar nous revesos.
En la seva interlocutòria, Llarena carrega contra "la falta de compromís" del tribunal alemany davant d'uns fets que, sota el seu criteri, podrien haver "trencat l'odre constitucional espanyol". A més, el jutge del Suprem retreu al tribunal alemany que "anticipi un enjudiciament pel qual no tenen cobertura normativa". També constata que la decisió de les autoritats germàniques no atenen els preceptes de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ni el manual sobre l'euroordre de la Comissió Europea.
Llarena carrega contra els tribunals alemany i belga, els alliçona sobre com aplicar la justícia europea i els acusa de deixar sense utilitat les euroordres
Segons el jutge, el tribunal alemany s'hauria hagut de limitar a "comprovar si els fets descrits per la jurisdicció espanyola estan contemplats en la legislació penal d'Alemanya", i si, d'haver-se produït allí, això hauria comportat una investigació penal similar. Considera, a més, que el rebuig a l'extradició per rebel·lió i sedició s'ha fet "des d'una conclusió tancada de com es van desenvolupar els fets o de quines van ser les intencions que van poder guiar els partícips" i el tribunal "ha avançat un enjudiciament que no és coherent amb la cristal·lització progressiva de la imputació, i ho fa des d'un posicionament desencertat".
A Llarena li molesta, segons deixa clar en la interlocutòria, que s'hagi cregut més la versió dels fets donada per Puigdemont que la del jutge espanyol, fet que implica "conferir un valor probatori definitiu a la seva versió, tot i que la declaració no pugui confrontar-se amb la resta de fonts de prova recollides" en la instrucció del Suprem i lamenta que el tribunal alemany no li hagi ni demanat "que l'il·lustri sobre aquells extrems de la investigació que poguessin reflectir que sí concorren aquests elements" delictius. "Ni legal ni materialment pot abordar un judici sobre la força incriminatòria d'unes proves que no estan al seu abast, ni pot tampoc realitzar un judici definitiu de subsumpció dels fets que s'imputen en els diferents tipus penals", clama.
Manca d'utilitat de les euroordres
Aquestes decisions, critica també Llarena, "no només curtcircuiten l'operativitat" de les euroordres, "sinó que deterioren indegudament la indiciària apreciació de responsabilitat que recull la investigació i un acte ferm de processament". Afirma que el tribunal europeu, en cas de dubte, hauria hagut de plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Pel que fa a la decisió de Bèlgica de negar l'extradició per qualsevol dels delictes reclamats, menysprea "el coneixement que cada òrgan judicial té del seu propi ordenament jurídic, a més de desconfiar dels seus aclariments". "Es mostren així inassumibles les objeccions formals expressades en la resolució belga ", reitera Llarena, motiu pel qual també retira totes les ordres de detenció internacionals contra els exiliats.
Interlocutòria sencera del jutge Pablo Llarena en què rebut l'extradició de Puigdemont per malversació by naciodigital on Scribd