Jordi Montaña: «El nou rector ha de fer créixer la UVic-UCC»

Jordi Montaña deixa de ser rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) aquest divendres després de vuit anys. L'inici i final de Montaña han estat accidentats. Primer perquè el procés d'elecció del càrrec va generar polèmica i, al final, per la inesperada renúncia d'Oriol Amat com a rector. Tot i això, el catedràtic finalitza aquesta etapa "reconciliat amb el claustre" i "feliç" per tot el que s'ha fet fins ara i amb un bon record de la UVic-UCC. Repassem el període que ha exercit com a màxim representant del centre.

- Com afronta la UVic-UCC aquest període sense rector?

- Era una situació inesperada, però en els estatuts està previst. Jo no puc continuar i per tant de forma interina passa a fer de rector el vicerector que porta més temps en el càrrec. En aquest cas és Joan Masnou. Això ho farà fins que es nomeni el nou rector. Es farà la convocatòria a partir de l'1 de setembre amb la mateixa comissió de selecció (també amb Oriol Amat) i calculem que a primers de novembre estigui resolt. A la UVic hi ha un equip molt potent i travat. Portem temps treballant. La maquinària de la universitat està molt ben engreixada.

- No hi haurà un buit de poder?

- No, en absolut. Es poden portar uns mesos sense rector perquè l'equip és el mateix que hi havia abans. Som capaços d'afrontar qualsevol cosa rara que pugui passar a la universitat. Es pot solventar, tot tira endavant.

Es poden portar uns mesos sense rector perquè la maquinària de la universitat està molt ben engreixada

- Hi havia molta il·lusió amb el nom d'Oriol Amat. Després d'aquest sotrac es pot recuperar la UVic?

- Crec que ens podem recuperar. La situació anímica de la universitat és bona. Crec que no ha d'afectar res. Hem d'esperar que sigui una persona que pugui tenir les similars característiques d'Oriol Amat. El traspàs en lloc de fer-lo amb mi el farà amb Joan Masnou, que portem vuit anys junts.

- Entenc doncs que vostè ha fet el traspàs amb Masnou?

- No ha calgut fer un traspàs. Fent un promig, ens hem vist tres dies cada setmana durant vuit anys.
 
- Com està de salut la universitat de Vic?

- La Universitat està molt sana en tots els aspectes. Acadèmicament, l'hem situat en el sistema universitari català i espanyol. Pel que fa a la recerca i la internacionalització també està molt bé. Quant a l'impacte territorial, un tret característic de la nostra universitat, hem tingut una difusió molt gran per un territori molt ampli i això no és fàcil. Un altre aspecte que és destacable és l'àmbit de la qualitat. És fàcil de dir i costa de mesurar, però crec que la qualitat docent i humana que traspua la universitat ens situa en bona posició. D'altra banda el funcionament intern amb visió global ara és bo.

La Universitat està molt sana en tots els aspectes

- I de salut econòmica?

- Molt sana. Els resultats són els que han de ser, no hi ha ni beneficis ni pèrdues. El balanç està molt sanejat i tenim capacitat de donar beques. L'últim llegat que vam rebre reforça el patrimoni de la Fundació.

- Vostè sempre ha remarcat molt el fet de "vertebrar el territori". Li falta quelcom a la UVic-UCC per estar-ho totalment? En quin punt es troba?

- Sempre hi ha possibilitats de fer més coses. Val la pena consolidar tot el que tenim i fer créixer petites coses. Per exemple, tenim una relació amb Ripoll i em consta que s'està treballant per ampliar-ho. Crec que seria important consolidar els campus principals. És una iniciativa que encara està tendra i s'ha de cuidar.

- Durant aquests vuit anys, un dels fets més importants ha estat la federació entre Vic i Manresa. Quin balanç en fa?

- Superpositiu. Crec que és un element clau per moltes coses. Ens va donar dimensió, més múscul davant del sistema; va demostrar que la UVic podria atraure altres centres... i ajuntar dues organitzacions diferents és molt complexa, però des del primer dia vam fer coses junts. El meu balanç és molt satisfactori. Pensava que seria més difícil del que ha estat. Estic absolutament segur que la Facultat de Medicina no hagués estat possible sense aquesta vinculació amb Manresa. El tamany de la universitat i l'àmbit assistencial que cobríem va ser un gran argument.

La federació entre Vic i Manresa ens va donar més múscul davant del sistema

- Precisament enguany s'ha posat en marxa la Facultat de Medicina, com es valora aquest primer curs?

- Hi ha satisfacció. Estem fent una facultat nova que ha permès aplicar un pla d'estudis molt innovador. Tant l'equipament que té com la qualitat que s'està donant. D'altra banda, la Facultat de Medicina necessitava tenir un cert fons de recerca i que al mateix temps ho alimentés. Fa poc que s'ha presentat quatre càtedres relacionades amb aquest àmbit, que potser no les haguéssim tingut sense la facultat. Això farà créixer l'àmbit de recerca a la universitat. El benefici no és només la Facultat de Medicina per se, sinó que té un efecte multiplicador amb altres centres. El fet de ser una universitat relativament petita, té un efecte transversal. Vull dir que se'n beneficiarà també la Facultat d'Empresa i Comunicació, la d'Ensenyament, etc.
 

Jordi Montaña considera que la Facultat de Medicina ha ajudat a reforçar el mecenatge. Foto: Adrià Costa

- Parlava dels equipaments que s'han pogut portar a terme, alguns d'aquests han estat possibles gràcies al mecenatge.

- La Facultat de Medicina es podia portar a terme amb els comptes anuals, però sí que hi havia una inversió addicional que la pròpia universitat no podia fer. En aquest sentit hi ha hagut dos fets importants, la cessió per part de l'Ajuntament de Can Baumann i altres ajuts que han vingut de la Diputació, la Fundació la Caixa, d'empresaris del voltant... Crec que la pròpia Facultat ens ha ajudat a aixecar una cosa molt difícil de fer: mecenatge.

- En una entrevista a Osona.com, remarcava la necessitat de fomentar aquest mecenatge. Ho han aconseguit?

- Hi ha d'haver projecte, que la institució que ho rep sigui sòlida i fiable, i que el mecenatge ha de venir de l'entorn pròxim. Si no haguéssim estat capaços de rebre mecenatge proper, difícilment haguéssim pogut atraure altres mecenatges.

- Podríem dir que han trencat aquesta barrera per facilitar el mecenatge?

- M'encantaria poder dir que sí. Mentre puguem presentar projectes sòlids, això serà més efectiu.

- S'ha parlat del mecenatge de la Facultat de Medicina, però també s'han criticat els preus de la matrícula. Creu que es podran potenciar més les beques?

- Sí, la idea és que es puguin potenciar més. El llegat que hem rebut també és per Medicina. Pensa que aquesta facultat és possible perquè és privada, tot i que continuï dient que la UVic-UCC és de servei públic. I la facultat també ho és; l'impacte que tindrà en el teixit assistencial de tot l'àmbit universitari serà enorme. Ara, hi havia el condicionant que havia de ser privada.

Jordi Montaña remarca que «una persona sola no pot fer res» i lloa la capacitat del seu equip Foto: Adrià Costa

- Aquest mateix diari el va entrevistar fa uns anys i deia que la universitat s'havia d'especialitzar en alguns àmbits (salut, recerca...). S'ha aconseguit?

- Sí clarament. Són petites coses que van lentes. En l'àmbit sociosanitari estem mostrant una clara diferenciació, tot i que és incipient i queda camí per recórrer. En sostenibilitat i medi ambient estem destacant claríssimament i alhora mantenim i potenciem l'educació, d'on ja teníem tradició. Cal destacar un àmbit de dimensió petita però de molt impacte del que som un referent com és el d'estudis de gènere. D'altra banda, hi ha una altra especialitat creixent que és la de l'esport. La UVic-CC és una universitat generalista perquè hem d'atendre moltes àrees, però sí qe tenim aquests punts de diferenciació.

La UVic-CC és una universitat generalista perquè atén moltes àrees, però té punts de diferenciació

- Vostè ha estat el rector que ha celebrat el 20è aniversari de la UVic. Quines mancances d'estudis creu que té el centre?

- D'estudis m'agradaria tenir més en alumnes per omplir. Una necessitat clara pel territori i pel país són les enginyeries, però tenen pocs alumnes, tant aquí com arreu. Per això vam obrir a Granollers enginyeria d'automoció que ha resultat sent un èxit. En termes específics m'agradaria que introduíssim l'àmbit d'humanitats a totes les carreres, que fos transversal a totes les carreres. Tenim algunes eines per poder-ho fer. D'altra banda, podríem fer més coses sí tinguéssim menys regulació, més finançament i més autonomia, sempre amb rendició de comptes. Aquesta és la meva la carta els reis.

- De què pot presumir la UVic? Quines fortaleses té a diferència d'altres centres?

- La internacionalització. El percentatge d'alumnes internacionals que tenim és el més alt de tot el sistema. I va creixent. Primer per la feina que fem de captar alumnes estrangers i alhora la dimensió humana que fa que la fent que ve aquí estigui molt satisfeta. Vic i Manresa són nuclis que estan a la vora de la gran metròpoli i donen una qualitat de vida. Això es pot explotar. Cal tenir en compte que si no dones qualitat no venen. És un element diferencial claríssim.

- Quina creu que ha estat la seva aportació a la universitat durant la seva estada?

- Fer un magnífic equip. Una persona sola no pot fer res. Crec que he sabut formar un equip. A mi els dilluns em costen moltíssim pel meu horari biològic. Em sento satisfet perquè he vingut cada dilluns content amb la junta de rectorat. Cadascú ha sabut formar el seu equip a cada facultat.
 
- Li queda alguna espina clavada que no hagi pogut tirar endavant?

- Hi ha projectes que no surten, però no són substancials. El pla estratègic que vam fer el 2011 l'estem complint perquè aquestes coses no s'acaben mai. M'agradaria tenir més finançament perquè és la gran limitació. Hem de ser conscients que del 2010 al 2015 estàvem en una crisi que no sé si l'hem notat prou... Estic convençut que també ens ha donat avantatges perquè, a vegades, una gran crisi també pot suposar una oportunitat. Però també ens hagués permès dedicar més recursos a la recerca, a rebaixar les matrícules... El 80% dels alumnes de la UVic-UCC són de fora i això és un handicap. Fer 60 quilòmetres i pagar el doble de matrícula que la pública, els has de convèncer i has de ser bo de veritat perquè sinó no et venen. Amb un bon transport i una matrícula com la pública, faríem por.

- Tot i començar amb un "no" de la comunitat educativa, marxa reconciliat amb el claustre?

- Totalment. Permet-me dir que no estaven enfadats amb mi, sinó amb la decisió política. Però hi ha hagut reconciliació amb el claustre. Me'n vaig content.

Tornaré a la docència, però abans agafaré uns mesos de tranquil·litat

- Quin consell li donaria al rector o rectora qui vindrà?

- Consolidar i créixer el projecte. Té un projecte ben endreçat, molt ben encaminat, té un equip extraordinari i el que ha de fer és consolidar i fer créixer el projecte de la UVic-UCC. Això no és fàcil. Pel camí ja sortiran noves oportunitats i altres coses. Aquesta institució, com totes, té vida pròpia. Hi ha moltes coses per treballar com és el Pacte Nacional per les Universitats i Recerca, perquè no quedem en una situació inferior respecte les públiques.

- Per acabar, què farà ara que deixa el rectorat?

- Tornaré a la docència. Abans agafaré uns mesos de tranquil·litat. Des de la satisfacció més absoluta, la marxa a la UVic-UCC és forta.

- Més enllà del ritme, ho trobarà a faltar?

- I tant! Trobaré a faltar les persones, els projectes..., però, aniré venint. No gaire, no vull emprenyar.