13
de juny
del
2018
Actualitzat
el
14
de juny
a la
13:01h
Important troballa arqueològica a la catedral de Vic. El Bisbat de Vic ha presentat aquest dimecres la descoberta de la sala romànica de la Canonja medieval. Es tracta d'un edifici construït al segle XI a l'època del bisbe Oliba. "La importància intrínseca la té el mateix edifici perquè és pràcticament l'única cosa que se'ns conserva de l'època romànica [a més del campanar] i de la construcció del bisbe Oliba", apuntava l'arqueòleg Josep Maria Vila.
La descoberta és una gran nau romànica de 30 metres d'allargada per gairebé 7 d'amplada, coberta amb una volta de mig punt. Precisament, les seves dimensions han estat una "sorpresa". "Sabíem que existia, però no coneixíem la seva entitat real i amb l'excavació hem sabut que era un gran edifici", ha conclòs Vila.
Tal com explicava l'arqueòleg, probablement era la Sala Capitular dels canonges "on decidien aspectes de la seva vida en comú". I a part d'aquesta, també hi havia el Refetor, "el lloc de menjar comú dels canonges". "Es va escapçar la nau per la banda nord i sud i el cos central ha quedat amagat entre altres edificacions", explicava Vila, remarcant que també s'hi havien fet altres construccions.
Un dels elements més ben conservats és la façana exterior romànica de la nau principal que dona al carrer de l'Albergueria, ja que va quedar "protegida" per altres edificacions. "Ha tingut menys incidències perquè no s'hi han obert portes [com la nau central] i és la que podem veure tota la seva alçada", ha remarcat.
Usos i -també- restes romanes
A partir del segle XIV, amb la construcció de la sala capitular i el claustre gòtics al pis superior, la nau va canviar d'usos. "Un dels més importants va ser la cripta on s'enterraven els canonges a partir del segle XVII", explicava Vila. A més, també es va convertir en un celler i, en un últim moment, un lapidari.
Les excavacions també han trobat restes de construccions de l'època romana de la ciutat d'Ausa. Tot i que aquest no era el seu objectiu, els tècnics les estudiaran en els propers mesos per identificar-les i determinar-ne la seva naturalesa.
"Una joia del romànic" oberta al públic.
"Ha estat una sorpresa trobar-nos amb aquesta joia del romànic" deia el vicari general David Compte, remarcant que és un espai cabdal per entendre la història de la catedral de Vic. "Les pedres ens parlen de l'època del bisbe Oliva, un període de canvi, que es van construir unes infraestructures al servei d'una població que s'estava repoblant".
Alhora destacava que "està previst obrir-ho al públic de manera immediata". En aquest sentit, Compte explicava que "des de l'església tenim el deure de ser molt divulgatius i posar al servei de la societat per ser un element més dinamitzador, una catedral dels s.XXI".
Aquest és un dels primers descobriments de la catedral. Per això, Compte assenyalava la importància de treure a la llum "el 60%" d'espais que no són accessibles. "Aquesta és la primera sorpresa, un primer pas d'un llarg viatge". La descoberta s'emmarca dins el projecte Episcopus, que té l'objectiu de recuperar i restaurar aquest espai i per més endavant establir-lo com a una zona divulgativa que permeti a la població conèixer la història de la catedral i del bisbat.
La inversió que s'ha fet fins ara és de 80.000 euros i ha estat finançat per CaixaBank. La fase de restauració s'iniciarà properament i també comptarà amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
La descoberta és una gran nau romànica de 30 metres d'allargada per gairebé 7 d'amplada, coberta amb una volta de mig punt. Precisament, les seves dimensions han estat una "sorpresa". "Sabíem que existia, però no coneixíem la seva entitat real i amb l'excavació hem sabut que era un gran edifici", ha conclòs Vila.
Tal com explicava l'arqueòleg, probablement era la Sala Capitular dels canonges "on decidien aspectes de la seva vida en comú". I a part d'aquesta, també hi havia el Refetor, "el lloc de menjar comú dels canonges". "Es va escapçar la nau per la banda nord i sud i el cos central ha quedat amagat entre altres edificacions", explicava Vila, remarcant que també s'hi havien fet altres construccions.
Josep Maria Vila, durant la presentació del projecte. Foto: Josep M. Montaner
Un dels elements més ben conservats és la façana exterior romànica de la nau principal que dona al carrer de l'Albergueria, ja que va quedar "protegida" per altres edificacions. "Ha tingut menys incidències perquè no s'hi han obert portes [com la nau central] i és la que podem veure tota la seva alçada", ha remarcat.
Usos i -també- restes romanes
A partir del segle XIV, amb la construcció de la sala capitular i el claustre gòtics al pis superior, la nau va canviar d'usos. "Un dels més importants va ser la cripta on s'enterraven els canonges a partir del segle XVII", explicava Vila. A més, també es va convertir en un celler i, en un últim moment, un lapidari.
Les excavacions també han trobat restes de construccions de l'època romana de la ciutat d'Ausa. Tot i que aquest no era el seu objectiu, els tècnics les estudiaran en els propers mesos per identificar-les i determinar-ne la seva naturalesa.
La façana romànica que més bé es conserva. Foto: Josep M. Montaner
"Una joia del romànic" oberta al públic.
"Ha estat una sorpresa trobar-nos amb aquesta joia del romànic" deia el vicari general David Compte, remarcant que és un espai cabdal per entendre la història de la catedral de Vic. "Les pedres ens parlen de l'època del bisbe Oliva, un període de canvi, que es van construir unes infraestructures al servei d'una població que s'estava repoblant".
Alhora destacava que "està previst obrir-ho al públic de manera immediata". En aquest sentit, Compte explicava que "des de l'església tenim el deure de ser molt divulgatius i posar al servei de la societat per ser un element més dinamitzador, una catedral dels s.XXI".
Aquest és un dels primers descobriments de la catedral. Per això, Compte assenyalava la importància de treure a la llum "el 60%" d'espais que no són accessibles. "Aquesta és la primera sorpresa, un primer pas d'un llarg viatge". La descoberta s'emmarca dins el projecte Episcopus, que té l'objectiu de recuperar i restaurar aquest espai i per més endavant establir-lo com a una zona divulgativa que permeti a la població conèixer la història de la catedral i del bisbat.
La inversió que s'ha fet fins ara és de 80.000 euros i ha estat finançat per CaixaBank. La fase de restauració s'iniciarà properament i també comptarà amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Acte de presentació de la nova descoberta. Foto: Josep M. Montaner