04
de juny
del
2018
Lluís Torner a la catorzena edició Foto: Creacció
El físic Lluís Torner, fundador i director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), va ser el ponent de la catorzena edició de l’Àgora d'opinió, celebrada el passat dijous. Torner va apuntar que es tracta d’una ciència que “té com a gran avantatge i alhora inconvenient que la trobem arreu i que serveix pràcticament per tot”. Va exposar que estem envoltats d’elements on la fotònica hi té un paper, com ara tot el que contingui pantalles “com un telèfon mòbil, un aparell molt fotònic”, però també els codis de barres, la cirurgia ocular, la depilació làser o bé la maquinària per tallar o soldar metalls, per citar-ne alguns.
La xerrada portava per títol “Recerca de frontera: futur i aplicacions de la fotònica”, en al·lusió al fet que “a l’ICFO ens centrem en aquella recerca que encara no ha fet ningú més al món”. Es tracta de “portar el coneixement al límit per poder manipular a través de la llum les coses més petites que la humanitat coneix". De fet, la llum làser “és la base de la fotònica”. Els seus fotons, deia, “són una llum extraordinària; són tots iguals, del color que vols i absolutament obedients, poden anar a la lluna i tornar o bé travessar el cervell”. El ponent va fer referència a la multitud d’aplicacions que tenen vinculacions amb el camp de la medicina. Per exemple, explicava que “les cirurgies oculars amb làser ara ja són rutinàries; el repte és la neurocirurgia d'ultraprecisió".
La fotònica és una aliada per copsar “què ha passat en la propagació de malalties a nivell cel·lular", per arribar a “entendre la pel·lícula” de com es comporten virus com el de la Sida o malalties com l’ictus, l’Alzheimer o el càncer, entre d’altres. Una de les línies d’estudi que es desenvolupen i que "veurem aviat”, assegurava, “seran pastilles amb milers de nanorobots a dins que faran diferents funcions per millorar la nostra salut". La nanomedicina pretén precisament escatir “com arrenca tot el procés a nivell cel·lular, entendre’n el mecanisme, la qual cosa és difícil perquè és molt petit i fràgil”.
En àmbits com l’agricultura, va fer referència a la sensòrica, amb la possibilitat de desenvolupar sensors que mesurin “la concentració de nutrients, de fertilitzant o d’humitat”, entre altres factors. La fotònica també tindrà incidència “en la mobilitat automàtica”, ja que els cotxes autònoms requereixen detectar els obstacles i en les tecnologies quàntiques, que impliquen que “la informació pot estar a dos llocs a la vegada”. En aquest darrer cas, “fan falta els fotons per manipular els àtoms; serà una revolució”. La mateixa ciència s’encarrega d’explorar materials com el grafè (format per una capa de carboni d'un sol àtom de gruix), a l’hora de poder aprofitar “les seves propietats úniques” en relació amb la indústria, la medicina i altres àmbits.