04
de juny
del
2018
El parc natural del Montseny celebra durant tot aquest any el seu 40 aniversari com a Reserva de la Biosfera declarada per la Unesco. Administracions, població local i agents econòmics es marquen com a objectiu mantenir i aprofundir l'actual equilibri entre preservació d'un entorn natural únic i les activitats socioeconòmiques, a més d'un referent en l'educació ambiental.
La Unesco va declarar el 28 d’abril de 1978 el massís del Montseny com a Reserva de la Biosfera, una figura del programa l’Home i la Biosfera (MAB), que té com a finalitat fomentar solucions per conciliar la conservació de la biodiversitat amb un ús sostenible, el desenvolupament econòmic, la investigació i l’educació en una àrea geogràfica determinada. Un any abans, el 1977, la Diputació de Barcelona i el 1978 la Diputació de Girona havien declarat el Montseny parc natural a tenor de la legislació urbanística aleshores vigent i dotant-lo d’un pla especial de protecció. També l’any 1978, a la vall de Santa Fe, al mateix parc, obria les portes l’Escola de Natura Can Lleonart, la primera a Catalunya i de tot l’estat, impulsada pel Zoo de Barcelona. El 1987 la Generalitat el va declarar parc natural segons la llei catalana.
El 2014, a petició de la població i gestors del parc, la Unesco va decidir ampliar l'àmbit de reserva a tot el territori dels 18 municipis del parc, passant de poc més de 30.000 hectàrees a més de 100.000. La reserva de la biosfera es divideix en tres zones concèntriques: el nucli, que és la zona central on hi ha una especial protecció biòtica; la zona tampó, que abasta tot el parc natural; i la zona de transició, que inclou l'ampliació del 2014 i abasta les zones amb major densitat de població.
El Montseny, en xifres
La Reserva de la Biosfera del Montseny inclou 13 municipis del Vallès Oriental i Osona (El Brull, Seva i Viladrau), i cinc de la Selva. El 1975 sumaven poc menys de 26.000 habitants, sent els nuclis més importants La Garriga, amb 7.700 habitants, i Arbúcies, amb 4.000. El 2017, la població havia pujat en tots els municipis excepte Viladrau, i sumava 52.151, amb gairebé 16.000 habitants a La Garriga, 6.427 a Arbúcies i 4.313 a Sant Pere de Vilamajor. Els increments percentuals més importants s'han donat a Riells, que ha multiplicat la població per nou, Sant Pere de Vilamajor, per set, Cànoves i Samalús, per cinc, o Sant Esteve de Palautordera, per tres.
L'estructura d'edats dels municipis segueix la mateixa tendència que Catalunya i Europa, amb un progressiu envelliment, però amb un lleuger predomini de les edats més joves: 17% de menors de 14 anys, davant la mitjana de 16% de Catalunya, i 17% de majors de 65 anys, davant la mitjana del 18,6% a tot Catalunya.
L'evolució de l'ocupació laboral també segueix la terciarització de la resta del país, però amb alguns matisos. La indústria és important a La Garriga, amb els mobles, Arbúcies, amb les carrosseries, Viladrau i Arbúcies, amb l'extracció d'aigua, i Aiguafreda i Gualba, amb l'extracció de marbre. El sector serveis està bàsicament relacionat amb el turisme, i sobretot amb la restauració.
El pressupost del parc ha passat dels 1,7 milions del 1991 als 3,9 del 2016, passant pel rècord dels 7 milions del 2009. Les subvencions a particulars i entitats per a explotacions agrícoles, ramaderes i forestals, patrimoni i energia, entre altres, també ha passat dels 115.000 euros del 1990 als 139.000 del 2016, amb un rècord el 2008 de 518.000 euros.
Entre els principals eixos de treball del parc hi ha el de conservació, el d'ús públic, el de desenvolupament socioeconòmic, el d'energia i turisme sostenibles i el d'educació ambiental. El desenvolupament sostenible passa per plans concrets de gestió com el transport públic i la mobilitat, la igualtat de gènere, plans d'ocupabilitat juvenils, la gestió de l'aigua, l'eficiència energètica i una marca pròpia per a productes i serveis de la zona. També s'ha fet un inventari de patrimoni etnològic i cultural immaterial.
A l’acte de commemoració hi va participar la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, el diputat de de Noves Tecnologies de la Diputació de Girona i president del Consorci Vies Verdes de Girona, Albert Gómez, el director del Zoo de Barcelona, Antoni Alarcón, i l’especialista del programa Ecologia i Biodiversitat de la UNESCO, Maria Rosa Cárdenas Tomazic.
Cárdenas elogiava la "meravella" del Montseny, una de les primeres reserves de la biosfera i que s'ha sabut adaptar als nous requisits de la Unesco, cosa que altres reserves no han fet tant bé, ha dit. Alarcón va explicar que el model de gestió del parc per part de la Diputació va ser pioner i ha estat un referent per a altres parc. A més, va afegir que l'educació ambiental ha estat molt important pel parc i pel zoo, que ara vol aprofundir en la protecció d'espècies mediterrànies amenaçades, com el tritó.
Gómez va dir que la bona gestió de la reserva es basa en el compromís de tots els agents implicats: gestors que actuen més enllà de la seva professionalitat, població local i administracions públiques. Finalment, Conesa va apuntar que s'ha fet molt bona feina en aquests 40 anys, que el model de gestió de la zona és plenament vigent i que té molt futur per endavant, que passa per buscar oportunitats laborals als joves per evitar la despoblació que pateixen altres zones naturals.
La Unesco va declarar el 28 d’abril de 1978 el massís del Montseny com a Reserva de la Biosfera, una figura del programa l’Home i la Biosfera (MAB), que té com a finalitat fomentar solucions per conciliar la conservació de la biodiversitat amb un ús sostenible, el desenvolupament econòmic, la investigació i l’educació en una àrea geogràfica determinada. Un any abans, el 1977, la Diputació de Barcelona i el 1978 la Diputació de Girona havien declarat el Montseny parc natural a tenor de la legislació urbanística aleshores vigent i dotant-lo d’un pla especial de protecció. També l’any 1978, a la vall de Santa Fe, al mateix parc, obria les portes l’Escola de Natura Can Lleonart, la primera a Catalunya i de tot l’estat, impulsada pel Zoo de Barcelona. El 1987 la Generalitat el va declarar parc natural segons la llei catalana.
El 2014, a petició de la població i gestors del parc, la Unesco va decidir ampliar l'àmbit de reserva a tot el territori dels 18 municipis del parc, passant de poc més de 30.000 hectàrees a més de 100.000. La reserva de la biosfera es divideix en tres zones concèntriques: el nucli, que és la zona central on hi ha una especial protecció biòtica; la zona tampó, que abasta tot el parc natural; i la zona de transició, que inclou l'ampliació del 2014 i abasta les zones amb major densitat de població.
El Montseny, en xifres
La Reserva de la Biosfera del Montseny inclou 13 municipis del Vallès Oriental i Osona (El Brull, Seva i Viladrau), i cinc de la Selva. El 1975 sumaven poc menys de 26.000 habitants, sent els nuclis més importants La Garriga, amb 7.700 habitants, i Arbúcies, amb 4.000. El 2017, la població havia pujat en tots els municipis excepte Viladrau, i sumava 52.151, amb gairebé 16.000 habitants a La Garriga, 6.427 a Arbúcies i 4.313 a Sant Pere de Vilamajor. Els increments percentuals més importants s'han donat a Riells, que ha multiplicat la població per nou, Sant Pere de Vilamajor, per set, Cànoves i Samalús, per cinc, o Sant Esteve de Palautordera, per tres.
L'estructura d'edats dels municipis segueix la mateixa tendència que Catalunya i Europa, amb un progressiu envelliment, però amb un lleuger predomini de les edats més joves: 17% de menors de 14 anys, davant la mitjana de 16% de Catalunya, i 17% de majors de 65 anys, davant la mitjana del 18,6% a tot Catalunya.
L'evolució de l'ocupació laboral també segueix la terciarització de la resta del país, però amb alguns matisos. La indústria és important a La Garriga, amb els mobles, Arbúcies, amb les carrosseries, Viladrau i Arbúcies, amb l'extracció d'aigua, i Aiguafreda i Gualba, amb l'extracció de marbre. El sector serveis està bàsicament relacionat amb el turisme, i sobretot amb la restauració.
El pressupost del parc ha passat dels 1,7 milions del 1991 als 3,9 del 2016, passant pel rècord dels 7 milions del 2009. Les subvencions a particulars i entitats per a explotacions agrícoles, ramaderes i forestals, patrimoni i energia, entre altres, també ha passat dels 115.000 euros del 1990 als 139.000 del 2016, amb un rècord el 2008 de 518.000 euros.
Entre els principals eixos de treball del parc hi ha el de conservació, el d'ús públic, el de desenvolupament socioeconòmic, el d'energia i turisme sostenibles i el d'educació ambiental. El desenvolupament sostenible passa per plans concrets de gestió com el transport públic i la mobilitat, la igualtat de gènere, plans d'ocupabilitat juvenils, la gestió de l'aigua, l'eficiència energètica i una marca pròpia per a productes i serveis de la zona. També s'ha fet un inventari de patrimoni etnològic i cultural immaterial.
A l’acte de commemoració hi va participar la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, el diputat de de Noves Tecnologies de la Diputació de Girona i president del Consorci Vies Verdes de Girona, Albert Gómez, el director del Zoo de Barcelona, Antoni Alarcón, i l’especialista del programa Ecologia i Biodiversitat de la UNESCO, Maria Rosa Cárdenas Tomazic.
Cárdenas elogiava la "meravella" del Montseny, una de les primeres reserves de la biosfera i que s'ha sabut adaptar als nous requisits de la Unesco, cosa que altres reserves no han fet tant bé, ha dit. Alarcón va explicar que el model de gestió del parc per part de la Diputació va ser pioner i ha estat un referent per a altres parc. A més, va afegir que l'educació ambiental ha estat molt important pel parc i pel zoo, que ara vol aprofundir en la protecció d'espècies mediterrànies amenaçades, com el tritó.
Gómez va dir que la bona gestió de la reserva es basa en el compromís de tots els agents implicats: gestors que actuen més enllà de la seva professionalitat, població local i administracions públiques. Finalment, Conesa va apuntar que s'ha fet molt bona feina en aquests 40 anys, que el model de gestió de la zona és plenament vigent i que té molt futur per endavant, que passa per buscar oportunitats laborals als joves per evitar la despoblació que pateixen altres zones naturals.