01
de juny
del
2018
Actualitzat
el
25
de juliol
a les
17:50h
El Consell Empresarial d'Osona (CEDO) ha celebrat 20 anys des de la seva formació. Des de l'ens remarquen la importància de l'arrelament de les empreses a la comarca per al seu desenvolupament i el de la societat. Tot i això, busquen que hi hagi més encaix entre la formació i la demanda de llocs de treball de la comarca. Aquest és un dels seus reptes de cara els propers anys, així com la millora de les infraestructures, l'aposta per la innovació. Osona.com n'ha parlat amb la seva presidenta Lurdes Baulenas i el gerent Gil Sansalvador.
- Com han canviat les empreses ara fa 20 anys i quin paper hi ha jugat el CEDO?
- LB. A Osona, a Catalunya i al món han canviat moltíssim. Han afrontat reptes importants com la globalització, digitalització i internacionalització i enmig d'aquests hi ha hagut una crisi que ha marcat. A nivell comarcal, des de fa 20 anys hem passat d'un sector predominant de les pallaries al sector agroalimentari. És el número 1 en aquests moments i el segueix la metal·lúrgia.
- A nivell intern de les empreses?
- LB. Han canviat les maneres de fer. La internacionalització, les empreses han buscat nous mercats quan hi ha hagut crisi; també hi ha empreses que han externalitzat produccions i hi ha una revolució digital que ha entrat amb molta força (i que actualment estem immersos); i la incorporació de la dona al món empresarial ha estat molt potent. Les relacions empresari-treballador també són diferents.
- Quantes empreses estan associades al consell actualment?
- LB. Al voltant del centenar.
- Es vol arribar a més?
- LB. Sí, ens agradaria arribar a més i que ens percebessin com una associació que és important per a ells. No hem arribat al nostre sostre.
- Quin és el perfil d'empresari del CEDO?
- LB. Hi ha des de gran empresa fins a petita. L'empresari que hi ha al CEDO percep que està en un territori i és important el seu arrelament territoral per al desenvolupament de l'empresa i la societat.
- A Osona hi ha hagut tradició de grans empreses familiars, el relleu segueix estant arrelat al territori?
- LB. Si l'empresa familiar s'hereta a la comarca, l'arrelament hi és igualment. Aquí a la comarca és molt important l'empresa familiar, cosa que suposa un avantatge per l'arrelament. Sí que hi ha empreses que s'han venut, però això forma part del mercat empresarial.
- GS. Nosaltres mirem d'ajudar-hi a través del club Fem Empresa, que reuneix joves empresaris que són de generacions de grups d'empresaris. També vam abordar durant el 2017 l'empresa familiar, des del relleu, la internacionalització o la professionalització.
- Osona està registrant bons resultats econòmics (el PIB del 2016 segueix sent el que més creix). Tot i això, no es reflecteix en l'àmbit social. Com ho valoreu?
- LB. Pensem que la recuperació econòmica s'ha de traslladar a tots els àmbits, que reverteixi en la societat i les persones que després revertirà en les empreses.
- GS. La recuperació hi és, però traslladar-ho a la resta d'àmbits de la societat és més lent. S'ha passat una època complicada i tothom està amb posicions defensives, vigilant molt i controlant costos. A nosaltres ens és complicat incidir perquè forma part més del que fixa cada sectorial.
- Si analitzem les empreses d'Osona, a nivell d'innovació i competitivitat, estan preparades?
- LB. Hi ha de tot. N'hi ha que estan molt preparats perquè estan en sectors innovadors; n'hi ha que s'estan preparant; i la percepció general és que ens hem de preparar. Des del CEDO hi apostem molt fermament per la innovació i per aportar-los tot el que podem.
- GS. Hi ha empreses aquí a la comarca que són líders a nivell internacional i hauran d'apostar per la indústria 4.0 per seguir-ho sent. Hi ha empreses que són conscients que fan innovació, d'altres no tant; ara estem intentant saber com sistematitzar amb l'ajuda de Creacció.
- Quant al mercat laboral hi ha un encaix entre l'oferta i la demanda?
- GS. No hi ha encaix. Hi ha una bossa d'atur que costa de col·locar; estem intentant que els cicles formatius es demani el que necessiten les empreses i a nivell universitari es necessiten més titulacions tècniques, com també professionals de recursos humans.
- LB. Hi ha una manca de personal en tots els sectors. Al meu [el de la construcció] falten paletes, falten industrials... i la gent que s'està formant no són conscients quina demanda de mercat hi ha. Haurien de saber què passa a la comarca d'Osona. Aquest és un dels projectes per arribar més a mestres, professors i alumnes.
- A això se l'hi suma una taxa d'abandonament dels estudis molt alta...
- GS. Creiem que falta una orientació. Per això estem treballant a nivell comarcal per desenvolupar un model propi d'orientació per pal·liar aquest desencaix entre oferta i demanda.
- A més d'aquest abandonament, creieu que hi ha fuga de talent com a altres comarques?
- LB. No tenim prou dades, però sí que tenim la percepció que fer venir talent de Barcelona és molt difícil.
- GS. Costa seduir determinats perfils. És més difícil captar algú de fora de la comarca, i és més fàcil que se'n vagin. Per això, estem treballant en un programa per recuperar aquest talent que ha marxat d'Osona perquè torni.
- Precisament, un dels cavalls de batalla de l'empresariat són les infraestructures. L'economia osonenca pot perillar per culpa de les infraestructures, com són la R-3, la C-17 o la dèbil connectivitat de fibra òptica als polígons?
- GS. Tant com perillar, no; però, per exemple que no tinguin fibra òptica sí que és un problema molt gros.
- LB. Pel que fa a mobilitat de persones, si tinguéssim una línia de tren que tardés 45 minuts de Barcelona a aquí, el talent de l'àrea metropolitana seria molt fàcil que treballés aquí. A la C-17 fa falta inversions i la C-25 funciona molt bé. Ens faltaria també millorar la infraestructura en direcció Olot, la variant de les Preses, per connectar amb la Garrotxa i l'Empordà.
- Deieu que el sector agroalimentari té molt pes a Osona. En els darrers anys, han tingut molt ressò les falses cooperatives. Quin mal fan a la imatge de l'empresariat osonenc?
- LB. És un tema complicat i penso que quan algú no fa la feina que toca ven una mala imatge de tot el sector i també de la comarca. S'ha de legislar, trobar la solució i fer les coses com toquen.
- Creieu que s'ha utilitzat massa el tema emprenedor de manera vaga i poc responsable?
- LB. En tots els sectors hi ha paraules que es posen de moda. Emprenedor n'és una i se n'ha fet un ús abusiu. Potser en anys de crisi, promoure és una bona sortida. També n'hi ha d'altres, però s'ha de promoure l'emprenedoria en els joves per donar eines i desenvolupar negocis.
- GS. Potser hi ha hagut "falsos emprenedors", gent que per necessitat ha decidit tirar endavant un negoci sense ser conscient de totes les dificultats que comporta.
- Quin és el principal "handicap" per crear i fer créixer una empresa a Osona?
- LB. Depèn del tipus d'empreses. Hi ha la suma de molts factors. Per exemple el finançament; en els països anglosaxons les idees tenen finançament, en aquest país, tenen finançament els patrimonis. Si tens una idea bona, hi hauria d'haver més facilitats al desenvolupament.
- GS. L'administració en seria un altre. S'ha de fer un estudi per veure com està el sòl industrial, les infraestructures, la connexió amb fibra òptica... I alhora també la facilitat per tirar endavant un projecte, incentivant el creixement d'empreses i tot el que comporta. La resta de handicaps són aspectes més sectorials.
- Osona en què ha de millorar: en inventar i innovar; en fabricar i produir; o en comercialitzar i vendre?
- GS. Tot són processos de la indústria. A més Osona, no podem generalitzar; tenim una sort, tenim un teixit empresarial molt divers. Es necessita indústria en un territori perquè és molt important.
- LB. Són tres processos d'un mateix àmbit. Hi ha empreses que són molt fortes en un aspecte, i d'altres en un altre. Amb els temps que estem vivint, la innovació és un repte.
- S'acostuma a dir que la UVic ha de ser un pol d'atracció per a l'empresariat. Durant aquests creieu anys que ha aconseguit aquest paper?
- LB. Dir que s'ha aconseguit és molt agosarat, però sí que s'està en camí. Com a comarca, tenim un tret diferencial molt positiu. És un pou de coneixement, d'innovació, d'investigació i hem d'intentar encaixar-hi més. Estem treballant perquè hi hagi més sinergies entre empresa i universitat. Ens beneficia amb diferència a altres comarques, no només com a empresa, sinó com a territori.
- GS. El fet que també formi part a Creacció, fa que el triangle empresa-administració-universitat funcioni cada cop més.
- Sembla que es torna a reactivar el sector de la construcció. Podem patir una altra bombolla immobiliària a Osona?
- LB. Aquí avui no ho veig. Cada territori és molt diferent i veure el que està passant a Barcelona i s'està radiant, no vol dir que estiguem al mateix punt. Les circumstàncies que es van donar llavors, no s'estan donant actualment. Hi ha més feina quant a construcció, però d'habitatges a la comarca no se n'estan fent tants perquè hi pugui haver una bombolla. Espero que n'haguem après tots plegats: l'administració, els bancs i els particulars.
- A un any de les eleccions municipals, el paper de la política local envers la creació d'empreses quin hauria de ser?
- LB. Posar totes les eines per facilitar la creació d'empreses i el seu desenvolupament, amb normatives clares amb una tramitació àgil i que pensin en sentit de comarca.
- Parlant de sentit de territori, la planificació dels polígons continua sent una batalla molt local...
- GS. La planificació és fonamental. Estem treballant per tenir un mapejat clar dels polígons perquè si volem ser un territori on puguin créixer les empreses hem de tenir clar on i quin sòl hi ha i quina oferta hi ha.
- LB. És primordial que hi hagi una política comarcal pel sòl industrial que volem a Osona.
- El procés català ha afectat les empreses osonenques?
- LB. Hi ha de tot. Abans del procés, moltes empreses ja havien anat a buscar mercat a fora per la crisi.
- GS. L'empresari té una visió que va més enllà de temes puntuals. No sabem quant durarà el procés, però l'empresari va a buscar a mercat on faci falta.
- Durant els darrers anys s'han impulsat clubs interns el CEDO, com són el Fem Empresa o Empresa Familiar. Quina valoració en fan?
- LB. Totalment positiva. Tenim clubs i jornades més lúdiques; i totes les relacions que intentem establir entre empresaris o amb entitats, són molt positives.
- GS. Els clubs els vam fer amb la visió de donar certes informacions perquè sàpiguen el que els pot ajudar en cada moment. A més, amb els clubs detectem necessitats concretes per, després, donar-hi una resposta.
- Quins reptes té el CEDO de cara els propers anys?
- LB. Actualment estem apostant molt pel projecte Empresa i Formació. El vam arrencar com la necessitat de traslladar què era el món de l'empresa a la societat. Amb el poc encaix entre oferta i demanda, el veiem com molt important per als propers anys, per englobar-hi les vocacions industrials, per informar les escoles, els pares. Alhora hem d'estrènyer els vincles amb Creacció, Consell Comarcal i la UVic. I finalment, també tenim com a repte créixer com a associació, aquest no ha deixat mai de ser-ho.
- Com han canviat les empreses ara fa 20 anys i quin paper hi ha jugat el CEDO?
- LB. A Osona, a Catalunya i al món han canviat moltíssim. Han afrontat reptes importants com la globalització, digitalització i internacionalització i enmig d'aquests hi ha hagut una crisi que ha marcat. A nivell comarcal, des de fa 20 anys hem passat d'un sector predominant de les pallaries al sector agroalimentari. És el número 1 en aquests moments i el segueix la metal·lúrgia.
- A nivell intern de les empreses?
- LB. Han canviat les maneres de fer. La internacionalització, les empreses han buscat nous mercats quan hi ha hagut crisi; també hi ha empreses que han externalitzat produccions i hi ha una revolució digital que ha entrat amb molta força (i que actualment estem immersos); i la incorporació de la dona al món empresarial ha estat molt potent. Les relacions empresari-treballador també són diferents.
- Quantes empreses estan associades al consell actualment?
- LB. Al voltant del centenar.
- Es vol arribar a més?
- LB. Sí, ens agradaria arribar a més i que ens percebessin com una associació que és important per a ells. No hem arribat al nostre sostre.
- Quin és el perfil d'empresari del CEDO?
- LB. Hi ha des de gran empresa fins a petita. L'empresari que hi ha al CEDO percep que està en un territori i és important el seu arrelament territoral per al desenvolupament de l'empresa i la societat.
Baulenas remarca que l'empresa familiar és molt important a Osona. Foto: Josep M. Montaner
- LB. Si l'empresa familiar s'hereta a la comarca, l'arrelament hi és igualment. Aquí a la comarca és molt important l'empresa familiar, cosa que suposa un avantatge per l'arrelament. Sí que hi ha empreses que s'han venut, però això forma part del mercat empresarial.
- GS. Nosaltres mirem d'ajudar-hi a través del club Fem Empresa, que reuneix joves empresaris que són de generacions de grups d'empresaris. També vam abordar durant el 2017 l'empresa familiar, des del relleu, la internacionalització o la professionalització.
- Osona està registrant bons resultats econòmics (el PIB del 2016 segueix sent el que més creix). Tot i això, no es reflecteix en l'àmbit social. Com ho valoreu?
- LB. Pensem que la recuperació econòmica s'ha de traslladar a tots els àmbits, que reverteixi en la societat i les persones que després revertirà en les empreses.
- GS. La recuperació hi és, però traslladar-ho a la resta d'àmbits de la societat és més lent. S'ha passat una època complicada i tothom està amb posicions defensives, vigilant molt i controlant costos. A nosaltres ens és complicat incidir perquè forma part més del que fixa cada sectorial.
- Si analitzem les empreses d'Osona, a nivell d'innovació i competitivitat, estan preparades?
- LB. Hi ha de tot. N'hi ha que estan molt preparats perquè estan en sectors innovadors; n'hi ha que s'estan preparant; i la percepció general és que ens hem de preparar. Des del CEDO hi apostem molt fermament per la innovació i per aportar-los tot el que podem.
- GS. Hi ha empreses aquí a la comarca que són líders a nivell internacional i hauran d'apostar per la indústria 4.0 per seguir-ho sent. Hi ha empreses que són conscients que fan innovació, d'altres no tant; ara estem intentant saber com sistematitzar amb l'ajuda de Creacció.
- Quant al mercat laboral hi ha un encaix entre l'oferta i la demanda?
- GS. No hi ha encaix. Hi ha una bossa d'atur que costa de col·locar; estem intentant que els cicles formatius es demani el que necessiten les empreses i a nivell universitari es necessiten més titulacions tècniques, com també professionals de recursos humans.
- LB. Hi ha una manca de personal en tots els sectors. Al meu [el de la construcció] falten paletes, falten industrials... i la gent que s'està formant no són conscients quina demanda de mercat hi ha. Haurien de saber què passa a la comarca d'Osona. Aquest és un dels projectes per arribar més a mestres, professors i alumnes.
Gil Sansalvador remarca que es vol desnvolupar un model propi d'orientació laboral. Foto: Josep M. Montaner
- A això se l'hi suma una taxa d'abandonament dels estudis molt alta...
- GS. Creiem que falta una orientació. Per això estem treballant a nivell comarcal per desenvolupar un model propi d'orientació per pal·liar aquest desencaix entre oferta i demanda.
- A més d'aquest abandonament, creieu que hi ha fuga de talent com a altres comarques?
- LB. No tenim prou dades, però sí que tenim la percepció que fer venir talent de Barcelona és molt difícil.
- GS. Costa seduir determinats perfils. És més difícil captar algú de fora de la comarca, i és més fàcil que se'n vagin. Per això, estem treballant en un programa per recuperar aquest talent que ha marxat d'Osona perquè torni.
- Precisament, un dels cavalls de batalla de l'empresariat són les infraestructures. L'economia osonenca pot perillar per culpa de les infraestructures, com són la R-3, la C-17 o la dèbil connectivitat de fibra òptica als polígons?
- GS. Tant com perillar, no; però, per exemple que no tinguin fibra òptica sí que és un problema molt gros.
- LB. Pel que fa a mobilitat de persones, si tinguéssim una línia de tren que tardés 45 minuts de Barcelona a aquí, el talent de l'àrea metropolitana seria molt fàcil que treballés aquí. A la C-17 fa falta inversions i la C-25 funciona molt bé. Ens faltaria també millorar la infraestructura en direcció Olot, la variant de les Preses, per connectar amb la Garrotxa i l'Empordà.
- Deieu que el sector agroalimentari té molt pes a Osona. En els darrers anys, han tingut molt ressò les falses cooperatives. Quin mal fan a la imatge de l'empresariat osonenc?
- LB. És un tema complicat i penso que quan algú no fa la feina que toca ven una mala imatge de tot el sector i també de la comarca. S'ha de legislar, trobar la solució i fer les coses com toquen.
- Creieu que s'ha utilitzat massa el tema emprenedor de manera vaga i poc responsable?
- LB. En tots els sectors hi ha paraules que es posen de moda. Emprenedor n'és una i se n'ha fet un ús abusiu. Potser en anys de crisi, promoure és una bona sortida. També n'hi ha d'altres, però s'ha de promoure l'emprenedoria en els joves per donar eines i desenvolupar negocis.
- GS. Potser hi ha hagut "falsos emprenedors", gent que per necessitat ha decidit tirar endavant un negoci sense ser conscient de totes les dificultats que comporta.
- Quin és el principal "handicap" per crear i fer créixer una empresa a Osona?
- LB. Depèn del tipus d'empreses. Hi ha la suma de molts factors. Per exemple el finançament; en els països anglosaxons les idees tenen finançament, en aquest país, tenen finançament els patrimonis. Si tens una idea bona, hi hauria d'haver més facilitats al desenvolupament.
- GS. L'administració en seria un altre. S'ha de fer un estudi per veure com està el sòl industrial, les infraestructures, la connexió amb fibra òptica... I alhora també la facilitat per tirar endavant un projecte, incentivant el creixement d'empreses i tot el que comporta. La resta de handicaps són aspectes més sectorials.
Baulenas destaca que hi hauria d'haver més facilitats per accedir al finançament. Foto: Josep M. Montaner
- Osona en què ha de millorar: en inventar i innovar; en fabricar i produir; o en comercialitzar i vendre?
- GS. Tot són processos de la indústria. A més Osona, no podem generalitzar; tenim una sort, tenim un teixit empresarial molt divers. Es necessita indústria en un territori perquè és molt important.
- LB. Són tres processos d'un mateix àmbit. Hi ha empreses que són molt fortes en un aspecte, i d'altres en un altre. Amb els temps que estem vivint, la innovació és un repte.
- S'acostuma a dir que la UVic ha de ser un pol d'atracció per a l'empresariat. Durant aquests creieu anys que ha aconseguit aquest paper?
- LB. Dir que s'ha aconseguit és molt agosarat, però sí que s'està en camí. Com a comarca, tenim un tret diferencial molt positiu. És un pou de coneixement, d'innovació, d'investigació i hem d'intentar encaixar-hi més. Estem treballant perquè hi hagi més sinergies entre empresa i universitat. Ens beneficia amb diferència a altres comarques, no només com a empresa, sinó com a territori.
- GS. El fet que també formi part a Creacció, fa que el triangle empresa-administració-universitat funcioni cada cop més.
- Sembla que es torna a reactivar el sector de la construcció. Podem patir una altra bombolla immobiliària a Osona?
- LB. Aquí avui no ho veig. Cada territori és molt diferent i veure el que està passant a Barcelona i s'està radiant, no vol dir que estiguem al mateix punt. Les circumstàncies que es van donar llavors, no s'estan donant actualment. Hi ha més feina quant a construcció, però d'habitatges a la comarca no se n'estan fent tants perquè hi pugui haver una bombolla. Espero que n'haguem après tots plegats: l'administració, els bancs i els particulars.
- A un any de les eleccions municipals, el paper de la política local envers la creació d'empreses quin hauria de ser?
- LB. Posar totes les eines per facilitar la creació d'empreses i el seu desenvolupament, amb normatives clares amb una tramitació àgil i que pensin en sentit de comarca.
Sansalvador considera fonamental la planificació de sòl industrial i l'accés a fibra òptica. Foto: Josep M. Montaner
- Parlant de sentit de territori, la planificació dels polígons continua sent una batalla molt local...
- GS. La planificació és fonamental. Estem treballant per tenir un mapejat clar dels polígons perquè si volem ser un territori on puguin créixer les empreses hem de tenir clar on i quin sòl hi ha i quina oferta hi ha.
- LB. És primordial que hi hagi una política comarcal pel sòl industrial que volem a Osona.
- El procés català ha afectat les empreses osonenques?
- LB. Hi ha de tot. Abans del procés, moltes empreses ja havien anat a buscar mercat a fora per la crisi.
- GS. L'empresari té una visió que va més enllà de temes puntuals. No sabem quant durarà el procés, però l'empresari va a buscar a mercat on faci falta.
- Durant els darrers anys s'han impulsat clubs interns el CEDO, com són el Fem Empresa o Empresa Familiar. Quina valoració en fan?
- LB. Totalment positiva. Tenim clubs i jornades més lúdiques; i totes les relacions que intentem establir entre empresaris o amb entitats, són molt positives.
- GS. Els clubs els vam fer amb la visió de donar certes informacions perquè sàpiguen el que els pot ajudar en cada moment. A més, amb els clubs detectem necessitats concretes per, després, donar-hi una resposta.
- Quins reptes té el CEDO de cara els propers anys?
- LB. Actualment estem apostant molt pel projecte Empresa i Formació. El vam arrencar com la necessitat de traslladar què era el món de l'empresa a la societat. Amb el poc encaix entre oferta i demanda, el veiem com molt important per als propers anys, per englobar-hi les vocacions industrials, per informar les escoles, els pares. Alhora hem d'estrènyer els vincles amb Creacció, Consell Comarcal i la UVic. I finalment, també tenim com a repte créixer com a associació, aquest no ha deixat mai de ser-ho.
Gil Sansalvador i Lurdes Baulenas. Foto: Josep M. Montaner