​Vic, un feu més sobiranista i menys convergent

Convergència i Unió (CiU) ha ostentat l'alcaldia de Vic durant uns 40 anys. A les passades eleccions municipals un pacte d'esquerres possibilitava trencar amb aquesta hegemonia, però finalment no es va arribar a cap acord. Anna Erra va convertir-se en la primera alcaldessa de la ciutat, governant (de nou) amb una minora de nou regidors sobre 21. A principi de mandat, va pactar amb el regidor del PSC (Benjamí Dòniga) i més endavant va signar un pacte de governabilitat amb el de Vic Per a Tots (Arnau Martí).

Erra va presentar-se a les municipals encapçalant la candidatura de CiU que també incloïa Reagrupament. A mig mandant es va canviar el nom pel PDECat i es preveu que pel 2019 ho faci sota les sigles de Junts per Catalunya. Per tant, la marca convergent, que tants anys ha manat a la capital, es va diluint cada cop més. L'alcaldessa de Vic anava en la 21a posició de JxC, que va arrasar a les eleccions del 21-D a Osona (amb un 46% dels vots, seguit d'Esquerra Republicana, Ciutadans i la CUP).
 ERC i la CUP (amb Joan Ballana i Joan Coma al capdavant) van assolir resultats històrics a les municipals del 2015, passant de 2 a 5 regidors i de 2 a 4, respectivament. D'una banda, Esquerra ha anat guanyant més terreny a la comarca (a les eleccions espanyoles del 2016, va guanyar per primera vegada a Osona; molt a prop de Convergència); mentre que la CUP ha escalat posicions bàsicament a nivell local. Vic Per a Tots (Iniciativa, Esquerra Unida i gent del Cercle de Vic) ha anat mantenint un regidor.

Pel que fa al bloc unionista, els socialistes van entrar a l'equip de govern, però per desavinences amb el regidor que els representava, Benjamí Dòniga, aquest va acabar passant a no-adscrit. Quant al partit de Josep Anglada, Plataforma Vigatana (PLV), té un únic regidor, tot i que les municipals del 2011 en va aconseguir 5. Llavors sota les sigles de Plataforma per Catalunya (PxC), però la formació es va desintegrar a mitja legislatura.
 
Caldrà veure quin paper juga Ciutadans. La formació taronja ja ha formalitzat una secció a Vic (i Manlleu) i, per tant, podria irrompre en el panorama polític osonenc, on actualment no té cap regidor. A dia d'avui, no es coneixen les cares dels representants definitius de cadascuna de les formacions.

Un mandat sense "grans projectes"

Des de l'inici de mandat, l'alcaldessa Anna Erra va remarcar que no seria un mandant "de grans projectes". I així ha estat. S'ha remodelat la rambla Hospital, s'ha estrenat la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i un espai familiar municipal, s'ha pogut tirar endavant el contracte programa de la Fundació Atlàntida i ha prosperat el projecte de la nova biblioteca al solar de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil que va patir l'atemptat d'ETA el 1991.

D'altra banda, l'aprovació inicial del POUM va arribar amb poc suport al ple i es va fracassar en l'intent d'implementar el sistema de recollida de residus porta a porta (en dues ocasions). Tot i que la majoria dels partits està d'acord en aplicar aquest nou sistema, no s'han posat d'acord en el seu funcionament (sobretot la gestió pública o privada).

L'equip de govern també ha arrossegat assumptes encara no resolts, com són el deteriorament del Mercat Municipal de Vic, una solució a la pota sud de la ciutat i la reubicació de l'antena del carrer de Sant Fidel, una queixa reiterada pels veïns de la zona.