25
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
18:14h
Poques botigues arriben a celebrar els 100 anys i encara menys a conservar-se al pas del temps. La Merceria Pous, situada a la plaça del Pes de Vic, és una excepció. El 1918 Joan Pous i Carme Font van obrir aquest establiment al cor de la ciutat; anys després, un dels fills, Josep Pous amb la seva dona Magdalena Abian van seguir el negoci. La tercera generació que regenta el negoci és la seva filla Fina Pous.
La petita de tres germanes va decidir agafar les regnes de l'establiment quan els seus pares estaven a punt de jubilar-se. "Vaig estudiar, fer la selectivitat i volia ser infermera", explica, però el moment de plantejar-s'ho va decidir quedar-se la botiga. "I no me'n penedeixo gens", remarca.
"Tot es manté gairebé igual", explica l'actual propietària de l'establiment, que té uns vint metres quadrats. La Fina conserva l'aparador exactament igual i guarda alguns dels records més preuats a dins. De fet, despatxa als mateixos taulells que havien fet servir els seus antecessors, acumulant així anys d'anècdotes i històries. Un d'aquests té el calaix de les joguines creat per la segona generació i per on s'hi han entretingut els més petits de la família i de la clientela.
La Fina ha intentat conservar l'esperit i l'aspecte de la merceria, tot i que les modes han anat canviat. Recorda -simplicant-ho- que durant l'època dels seus avis hi havia "moltes puntes" i "la moda era sumptuosa, però més austera". En canvi, l'època dels seus pares "es portaven més mantellines". Precisament, ha decorat els dos aparadors amb elements propis de cada època. Tot un homenatge als seus antecessors.
El negoci de la merceria "ha anat baixant". "Els meus pares tenien una cartera de 20 o 25 modistes; ara no en tinc ni una", explica la propietària, remarcant que s'han anat reinventant. Com que "de botons i fils no en podem viure", també venen pijames o roba interior. Tot i això, les noves modes com el patchwork o l'scrapbooking ha fet augmentar lleugerament la clientela més jove. I curiosament alguns d'aquests són la cinquena generació de clients que passen per la Merceria Pous.
Qui seguirà el negoci de la Merceria Pous és una incògnita. "Potser quan em jubili algú de la família ho vol agafar o ho traspasso a un altre de fora". La Fina va néixer entre vetes i fils, i per això el valor sentimental és immens. I no només per ella, sinó per tota la família. La propietària remarca que, tot i que tothom "ha fet la seva vida", la Merceria "és el punt de trobada. Tots venim a petar aquí".
La petita de tres germanes va decidir agafar les regnes de l'establiment quan els seus pares estaven a punt de jubilar-se. "Vaig estudiar, fer la selectivitat i volia ser infermera", explica, però el moment de plantejar-s'ho va decidir quedar-se la botiga. "I no me'n penedeixo gens", remarca.
"Tot es manté gairebé igual", explica l'actual propietària de l'establiment, que té uns vint metres quadrats. La Fina conserva l'aparador exactament igual i guarda alguns dels records més preuats a dins. De fet, despatxa als mateixos taulells que havien fet servir els seus antecessors, acumulant així anys d'anècdotes i històries. Un d'aquests té el calaix de les joguines creat per la segona generació i per on s'hi han entretingut els més petits de la família i de la clientela.
Fina Pous és la tercera generació del la família. Foto: Josep M. Montaner
La Fina ha intentat conservar l'esperit i l'aspecte de la merceria, tot i que les modes han anat canviat. Recorda -simplicant-ho- que durant l'època dels seus avis hi havia "moltes puntes" i "la moda era sumptuosa, però més austera". En canvi, l'època dels seus pares "es portaven més mantellines". Precisament, ha decorat els dos aparadors amb elements propis de cada època. Tot un homenatge als seus antecessors.
El negoci de la merceria "ha anat baixant". "Els meus pares tenien una cartera de 20 o 25 modistes; ara no en tinc ni una", explica la propietària, remarcant que s'han anat reinventant. Com que "de botons i fils no en podem viure", també venen pijames o roba interior. Tot i això, les noves modes com el patchwork o l'scrapbooking ha fet augmentar lleugerament la clientela més jove. I curiosament alguns d'aquests són la cinquena generació de clients que passen per la Merceria Pous.
Qui seguirà el negoci de la Merceria Pous és una incògnita. "Potser quan em jubili algú de la família ho vol agafar o ho traspasso a un altre de fora". La Fina va néixer entre vetes i fils, i per això el valor sentimental és immens. I no només per ella, sinó per tota la família. La propietària remarca que, tot i que tothom "ha fet la seva vida", la Merceria "és el punt de trobada. Tots venim a petar aquí".
Fina Pous ha intentat conservar l'esperit i l'aspecte de la merceria. Foto: Josep M. Montaner