Uns 140 artesans converteixen el ferro i el foc en art durant la XIV Trobada de Forjadors d'Alpens

Enguany, el projecte col·lectiu té per objectiu embellir els bancs i les papereres del poble

Forjadors en plena feina, amb els malls i el ferro roent.
Forjadors en plena feina, amb els malls i el ferro roent. | ACN
Redacció
18 de maig del 2018
Actualitzat el 19 de maig a les 10:41h
Alpens es converteix des d'aquest divendres i fins diumenge en la capital de la forja del sud d'Europa. En total, 140 artesans vinguts d'arreu del món es donen cita un cop cada dos anys per passar junts un cap de setmana ple d'activitats al voltant del món de la forja i intercanviar coneixements. Com a activitat central, els forjadors, a través d'un treball col·laboratiu, ajudaran a canviar una part del mobiliari urbà del poble. L'impulsor de la trobada, el forjador Enric Pla, ha explicat a l'ACN que s'han distribuït els forjadors per equips perquè creïn bancs i papereres a partir d'uns dissenys que han ideat l'equip de forjadors d'Alpens. "Les noves peces serviran per substituir els bancs i papereres industrials que hi ha a tots els pobles i ciutats i que són tots iguals", ha assenyalat.

Una passejada ràpida per Alpens obre els ulls al visitant perquè s'adoni que no es tracta d'un poble qualsevol. Des de fa anys, el municipi s'ha convertit en un museu de la forja a l'aire lliure, amb detalls que es poden apreciar en panys, picaportes, fanals o escultures al mig del carrer. Alpens respira forja cada dia de l'any, però és durant aquest cap de setmana que la passió per l'ofici envaeix el poble i atrau centenars de visitants. 

Al voltant d'uns 140 artesans s'han inscrit enguany a la XIV Trobada Internacional de Forja d'Alpens amb procedències molt diferents com França, Itàlia, Rússia o Ucraïna. Són menys que l'any passat, quan van arribar gairebé als 170 participants, però l'alcaldessa, Montse Barniol, ha explicat que per la mida del municipi i la logística que requereix el certamen la xifra dels 140 és òptima. 

La Trobada Internacional de Forjadors no promou cap concurs, sinó que els forjadors han de treballar de manera col·laborativa amb l'objectiu de crear una obra. L'impulsor de la trobada, el forjador i artista Enric Pla, ha explicat que en les darreres edicions es va optar per construir una gran figura que se situava en un punt diferent del poble, però enguany han preferit triar els bancs i les papereres per embellir el municipi igualment, sense necessitat d'ocupar tant d'espai. 

Noves generacions

Per Enric Pla, el relleu en el món de la forja està assegurat. Segons ha explicat, "hi ha fornades de gent amb moltes ganes de fer coses que surten molt formats de les escoles d'art". "Crec que el futur de l'ofici és molt viu", ha assenyalat. Precisament, un dels reptes que Enric Pla té en ment és que durant l'any Alpens pugui convertir-se en un centre de formació on els grans mestres de la forja hi vagin a impartir els seus coneixements. 

Pla també veu amb optimisme el futur del món de la forja. Segons ha destacat, la singularitat de la forja rau en el fet que es tracta d'una peça "única", "que té un valor molt més gran que una peça industrial". El futur de la forja, segons l'artista, passa per "la peça feta a mida" ha afegit.

La relació d'Alpens amb la forja

De la seva banda, l'alcaldessa ha valorat molt positivament l'impacte que suposa la trobada de forjadors pel municipi. De fet, Barniol ha explicat que la forja instal·lada al poble no només atrau visitants durant la trobada, sinó que constaten com durant l'any arriben visitants interessats i atrets per l'art que s'hi pot veure i viure i, de pas, "es queden a dinar al poble o compren els productes locals". 

La relació d'Alpens amb la forja comença amb el ferrer Joan Prat (1898-1985) que, segons Pla, "va deixar una empremta importantíssima al poble". El llegat artístic del "ferrer d'Alpens" és evident en aquesta localitat del Lluçanès. Un dels elements que caracteritza les obres de Prat consisteix en el seu domini per treballar la peça sense realitzar soldadures. Tot i que la temàtica predominant en les seves peces fossin els dracs i els motius fantàstics, la seva obra mestra és "El Manelic". Una peça que es troba a la plaça del Ferrer i que s'inspira en el protagonista del drama rural d'Angel Guimerà, Terra Baixa.
Arxivat a