Antoni Tort: «L'Escola de Mestres té molt pes a la gènesi de la UVic»

La Universitat de Vic enguany està d'aniversari, la seva escola de mestres fa 40 anys. L'Escola Universitària de Mestres Jaume Balmes es va inaugurar el 1977 per contribuir a l'educació permanent, integrada en el món i integradora d'aquest món i a l'educació com a patrimoni de tothom. L'escola va començar amb 150 alumnes i 17 professors.

El 1997, amb el reconeixement de la Universitat de Vic per part del Parlament de Catalunya, el centre es va convertir en Facultat d'Educació i posteriorment en Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes, com se la coneix avui. Llavors, Antoni Tort era el director d'aquesta Escola i es va convertir en el primer degà d'aquesta facultat. Va estar en total 13 anys al capdavant d'ambdues institucions. Repassem la trajectòria d'aquests 40 anys i dels reptes del futur del món de l'educació.

- Com valora l'aniversari d'aquesta escola?

- La valoració és molt positiva. És una història molt interessant perquè hi ha pocs casos que una universitat neixi de la societat civil. És un cas singular. Que aquest petit centre arribi a ser una universitat amb tot el que suposa aquesta estructura (estudis diferents, nivells diferents, de projecció econòmica, social i cultural) és una trajectòria que té motius per celebrar-ho.

- Vostè que ha estat vinculat a les dues institucions, com creu que ha canviat l'educació a grans trets en aquests 40 anys?

- L'educació es mou entre permanència i canvi, com tots els afers humans. Han canviat moltes coses perquè hi ha molts avenços científics respecte com s'aprèn, la psicologia de l'aprenentatge, el tractament de les ciències, les estratègies i mètodes de treballar, i l'avaluació de la societat que es tradueix amb lleis. Tot això conforma un entorn complex que s'ha de poder traduir en un sistema educatiu de qualitat.

També ha canviat la societat en els seus hàbits, les seves normes, de la manera de viure, hi ha nous paisatges mediàtics, ètnics, culturals i econòmics. En aquest cas, l'educació formal -escola i institut- s'ha anat reajustant a la societat. És més o menys un reflex de la societat. A vegades li demana que sigui millor que aquesta, però és una mica complicat. Es demana a l'escola coses que no es demanen a la societat.

- Té massa responsabilitat l'escola?

- Té tota la que ha de tenir, però hem de qüestionar quan la societat vol delegar en l'escola o institut qüestions que són de tots, inclosa l'escola. Com diem a classe: "L'escola sola no pot, sense l'escola no es pot". Un dels canvis importants que hi ha hagut és que en l'educació s'ha anat interconnectant amb el seu entorn. Per tant, és bo que treballi amb la biblioteca pública, amb el club esportiu, el lleure públic o privat... La idea de la ciutat educadora és molt important, més enllà d'un eslògan.

- Precisament, aquest curs s'ha posat en marxa el Programa MID (Mentoratge i Identitat Docent) en tots els graus d'Educació de la UVic en el que els alumnes fan una estada a l'escola setmanalment i durant tot l'any. Entenc que això reforça la idea d'assentar-se al territori, ja que fa 40 anys era més difícil entrar en una escola.

- Sí i no. Un dels trets distintius de l'Escola de Mestres de Vic és que ha estat vinculada molt directament amb les escoles. Durant aquestes quatre dècades, ha estat una marca molt clara d'estar a prop de les escoles. Sí que és veritat que ara hi ha una articulació més concreta amb un programa concret que és el MID. Aquesta proposta apareix perquè hi ha tot un bagatge.
 
- Tot i els grans canvis en l'educació, la ràtio d'alumnes segueix sent majoritàriament femenina en la formació de mestres. Què s'ha de fer?

- S'ha de potenciar el fet que totes les professions -també presència de dones en carreres tècniques- tendeixin a un equilibri de gènere. A la pràctica hi ha causes estructurals i conjunturals profundes. Les professions dedicades a l'educació o a la cura dels altres sempre ha tingut un pes més gran la dona. Això té uns aspectes positius i negatius. Ens agrada que hi hagi nois treballant a educació infantil i també que hi hagi professores catedràtiques i directores d'escola. També té molt a veure el reconeixement econòmic i laboral de determinades professions.

- La professió de mestre està igual de valorada que fa 40 anys?

- En general, tothom diu que l'educació és molt important. Després si mires el que es dedica del PIB del país en educació, veus que no ho és tant. L'educació també es valora pel que s'hi dedica. I ara les famílies hi han de posar molt de la seva part per complementar una educació bàsica, comptant-hi el lleure. Si una societat defensa l'educació com un valor important, s'ha de notar.

- I la figura del mestre?

- Està ben valorada, però necessita que es noti en qüestions concretes, com que siguin feines una certa protecció, que puguin créixer en la seva professió, que es noti en termes d'estímuls... hi ha tot un conjunt de mesures que no s'acaben de prendre. D'altra banda, també és una professió, com el personal sanitari, que viu unes tensions i desajustaments socials a primera línia, com casos d'agressivitat. Hi hauria d'haver estratègies d'acompanyament.

A més, com que l'educació escolar és un fenomen que hi ha passat tothom i tothom en parla, fa que a vegades hi hagi molt soroll.

- Parla de la necessitat de tenir unes estratègies per protegir més la professió. Últimament, l'escola catalana ha rebut bastants atacs. Com ho valora?

- En primer lloc, tota la nostra tasca va dirigida i està fonamentada en el respecte dels drets dels infants. És la nostra missió. A partir d'aquí acompanyar-lo perquè aprengui moltíssim. En aquests atacs hi ha un intent de contaminació amb qüestions molt sensibles per atiar un conflicte que no neix a l'escola i que s'ha de resoldre d'una altra manera. La instrumentalització de l'escola és un error i acaba perjudicant a tothom, començant pels nens i nenes.

Quan es parla de tot això, es posa sota la lupa el professorat i, d'altra banda, hi ha el menysteniment de l'alumnat. Tinguin l'edat que tinguin tenen criteri i poden pensar coses; en el fons els tracten com si fossin titelles. Hi ha una manca de respecte a tot el què és fet educatiu i a totes les persones que conviuen a l'aula. És un terreny de joc que té a veure amb un partit més gros que és el conflicte polític actual.

- Quin pes té l'escola de mestres a la UVic sent una de les carreres més antigues i en el marc universitari català?

- En el marc UVic-UCC, tothom és molt conscient que a la gènesi de la UVic hi té molt més el fet educatiu. Això es nota amb maneres de treballar, d'atenció a l'alumnat, etc. Des del punt de vista del panorama català hi ha un cert reconeixement per part del món universitari. Ho notem en trobades i xerrades amb altres companys d'altres universitats. Hi ha un aval a la trajectòria de l'Escola i la Facultat.

- Per acabar, quins reptes té l'educació?

- En té molts perquè en té molts la societat. L'educació ha de tenir com a centre els drets de les persones, que posi el coneixement -les ciències i les arts- al servei de tothom de la millora manera possible i que arribi al màxim de gent, que estigui coordinada amb les altres entitats educatives (educació cultural i cívica) i també li cal afrontar altres reptes. Per exemple, com des de l'educació podem ajudar als joves a entendre què ens està passant, que sigui un espai on poder entendre un món que no és fàcil d'entendre. I, d'altra banda, com respondre a les desigualtats i les diferències.