27
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
9:53h
La cantant Paula Valls(Manlleu, 1999) ha publicat aquest divendres el seu primer disc I am (Satélite K) en què de forma "sincera" es "despulla" i es mostra d'una forma més "intimista". Després de l'EP amb què va debutar Black and White, Valls admet que ara s'ha atrevit "a explorar més" i que s'hi pot copsar el seu creixement personal. L'àlbum es presenta amb un etilisme americà, un soul "elegant" i "més" blues i folk. Amb un to trist, l'artista parla d'experiències pròpies i vivències recents, de no trobar-se, de moments difícils i d'haver de prendre decisions importants. "M'adono que les decisions que es prenen són importants perquè poden ferir a la gent o afectar el teu futur", ha assegurat Paula Valls en una entrevista amb l'ACN.
En concret, les lletres del nou treball de llarga durada se centren en els últims mesos que van tancar l'any 2017 i principi de 2018. "M'adono que estic en un món d'adults i que ja no sóc la nena que era. He viscut una muntanya russa emocional però crec que el disc m'ha ajudat a asserenar-me", ha dit.
El disc, que presenta un canvi estilístic i un nou equip de músics, repassa decisions que l'artista ha pres "que no han estat fàcils" i parla de moments vitals com la mort del seu avi. "El públic es pot identificar amb alguns moments emocionals que abordo però tampoc he pensat gaire en els altres. Jo necessitava dir les coses i fer-ho d'aquesta manera. La meva vida personal i la professional van juntes", ha manifestat.
En aquest sentit, Valls ha recordat que ella ha preparat les cançons i després "ha vingut el disc". De fet, s'ha guardat temes que han quedat fora. "Necessito explicar les coses que em semblen bé i les que no i les que m'han fet mal. Ho explico en una cançó i em curo", ha subratllat Paula Valls.
Així amb temes com Monsters es mira el món adult des del punt de vista d'un nen petit que veu monstres o amb Days recorda que la vida no pot ser sempre fàcil. També mira cap enfora amb la crítica About Someone, en la qual reflexiona sobre l'egocentrisme de la societat. Totes les lletres són en anglès, tret de dues en català Cançó de bressol i Que tinguem sort. La primera és un homenatge als avis que parla de la soledat i Que tinguem sort és un duet amb ella mateixa, és a dir, l'artista ha combinat la seva veu amb un enregistrament de quan tenia 9 anys.
Influències: el productor Joe Henry i Norah Jones
Durant l'entrevista amb l'ACN, Paula Valls ha parlat d'aquells artistes que d'alguna manera l'han marcat. Per això, ha reconegut la seva passió per l'estil propi americà de música negra i folk entrellaçat amb la filosofia del productor Joe Henry. Així mateix, ha parlat dels àlbums d'artistes com Norah Jones o Amy Winehouse, treballs que "necessita molt" i que "li han curat moltes ferides".
"No em plantejo seguir el camí de ningú sinó que em vull trobar a mi mateixa. Si algun tema meu recorda a Norah Jones, no ho he anat a buscar", ha concretat. "Visc el dia a dia i tinc ganes de treure coses amb què m'hi senti identificada", ha indicat. Valls ha subratllat que el bàsic en l'art és "ser sincer" perquè si vols fer "vibrar" a les persones el primer de tot ha de ser "sentir-ho tu mateix". La manlleuenca ha confirmat que busca "transportar" el públic a través de les seves lletres "reals" i "honestes".
En concret, les lletres del nou treball de llarga durada se centren en els últims mesos que van tancar l'any 2017 i principi de 2018. "M'adono que estic en un món d'adults i que ja no sóc la nena que era. He viscut una muntanya russa emocional però crec que el disc m'ha ajudat a asserenar-me", ha dit.
El disc, que presenta un canvi estilístic i un nou equip de músics, repassa decisions que l'artista ha pres "que no han estat fàcils" i parla de moments vitals com la mort del seu avi. "El públic es pot identificar amb alguns moments emocionals que abordo però tampoc he pensat gaire en els altres. Jo necessitava dir les coses i fer-ho d'aquesta manera. La meva vida personal i la professional van juntes", ha manifestat.
En aquest sentit, Valls ha recordat que ella ha preparat les cançons i després "ha vingut el disc". De fet, s'ha guardat temes que han quedat fora. "Necessito explicar les coses que em semblen bé i les que no i les que m'han fet mal. Ho explico en una cançó i em curo", ha subratllat Paula Valls.
Així amb temes com Monsters es mira el món adult des del punt de vista d'un nen petit que veu monstres o amb Days recorda que la vida no pot ser sempre fàcil. També mira cap enfora amb la crítica About Someone, en la qual reflexiona sobre l'egocentrisme de la societat. Totes les lletres són en anglès, tret de dues en català Cançó de bressol i Que tinguem sort. La primera és un homenatge als avis que parla de la soledat i Que tinguem sort és un duet amb ella mateixa, és a dir, l'artista ha combinat la seva veu amb un enregistrament de quan tenia 9 anys.
Influències: el productor Joe Henry i Norah Jones
Durant l'entrevista amb l'ACN, Paula Valls ha parlat d'aquells artistes que d'alguna manera l'han marcat. Per això, ha reconegut la seva passió per l'estil propi americà de música negra i folk entrellaçat amb la filosofia del productor Joe Henry. Així mateix, ha parlat dels àlbums d'artistes com Norah Jones o Amy Winehouse, treballs que "necessita molt" i que "li han curat moltes ferides".
"No em plantejo seguir el camí de ningú sinó que em vull trobar a mi mateixa. Si algun tema meu recorda a Norah Jones, no ho he anat a buscar", ha concretat. "Visc el dia a dia i tinc ganes de treure coses amb què m'hi senti identificada", ha indicat. Valls ha subratllat que el bàsic en l'art és "ser sincer" perquè si vols fer "vibrar" a les persones el primer de tot ha de ser "sentir-ho tu mateix". La manlleuenca ha confirmat que busca "transportar" el públic a través de les seves lletres "reals" i "honestes".