procés català

Marta Rovira: «Soc a Suïssa per recuperar la llibertat d'expressió»

La secretària general d'ERC assegura que quan va arribar al país helvètic es va presentar a les "autoritats corresponents"

Marta Rovira trenca el silenci: «Si m'hagués quedat, estaria a la presó»

| 13/04/2018 a les 08:41h
Arxivat a: Política, Marta Rovira, ERC, Suïssa, procés català
Marta Rovira, entrevistada per l'ACN a Suïssa | ACN
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha assegurat que és a Suïssa per continuar lluitant contra una "persecució política brutal", per recuperar la seva llibertat d'expressió i perquè a Catalunya es preservin els drets civils i polítics. En una entrevista a l'ACN, la primera en un mitjà de comunicació català des que va marxar, Rovira ha explicat que es va veure "forçada" a emprendre el camí de "l'exili" davant el convenciment que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena dictaria presó preventiva.


"El que més m'entristeix és que no sé quan podré tornar. Sóc conscient que he marxat per molts anys, que he deixat enrere moltíssima gent que m'estimo, molts paisatges, la meva ciutat, i que la meva família haurà de fer un canvi brutal de vida", ha afegit. D'altra banda, Rovira ha revelat que només arribar a Suïssa es va presentar a les "autoritats corresponents" i els va explicar que fuig d'una "persecució política" en busca de "protecció".

Tres setmanes després d'arribar a Suïssa i de decidir no presentar-se al Suprem, Rovira explica els motius pels quals ha triat aquest país helvètic i les principals línies de la seva defensa davant l'ordre internacional de detenció dictada pel jutge Llarena. La seva defensa jurídica ja està en mans de l'advocat Jean-Marc Carnicé, amb despatx a Ginebra.

Persecució desproporcionada

"He marxat a la força, obligatòriament, si no, el que havia d'assumir eren les conseqüències d'una persecució política absolutament desproporcionada que no cap en un sistema polític democràtic", ha assegurat Rovira per després afegir que tenia molt clar que el jutge Llarena dictaria presó preventiva per a ella i els altres líders polítics que havien d'anar a declarar com a "represàlia" per haver decidit sotmetre a votació la investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat. Marxar de Catalunya ha estat també per a Rovira una "mesura de protecció personal" també pensant en la seva filla de 7 anys.

"El que més m'entristeix és que no sé quan podré tornar", ha lamentat Rovira, conscient que ha marxat "per molts anys". Però al mateix temps, ha assegurat que ser a Suïssa li dona una "oportunitat per continuar lluitant". Una lluita perquè a Catalunya es "preservin els drets civils i polítics" i, en segon lloc, contra "la injustícia que significa la persecució policial i judicial" amb imputacions "absolutament desmesurades" que impliquen violència. En aquest context, la secretària general dels republicans ha remarcat que ERC sempre ha dit que només defensaran les seves idees per les vies pacífiques i democràtiques.
 

Marta Rovira, entrevistada per l'ACN a Suïssa Foto: ACN


Recuperar la llibertat d'expressió

Un dels arguments per decidir marxar a Suïssa és recuperar la seva llibertat d'expressió. I és que, segons Rovira, a Catalunya feia mesos que se sentia "absolutament coaccionada i amenaçada". Segons ha detallat, s'anava autocensurant i es trobava cada vegada més "cohibida". "Espero haver arribat aquí en part per poder recuperar la llibertat d'expressió, l'exercici dels meus drets civils i polítics, perquè a Catalunya era pràcticament impossible", ha conclòs.

El país helvètic ha estat l'opció escollida per a "l'exili" perquè, segons Rovira, té un sistema polític que permet que els ciutadans tinguin veu i on es vota per decidir "pràcticament cada tres mesos". Per aquests motius, la número dos dels republicans va entendre que podria ser un país que entengués el motiu pel qual es defensa el dret a votar en referèndum dels catalans. Preguntada per la seva agenda a Ginebra, Rovira ha estat discreta i s'ha limitat a dir que ha fet "alguns contactes molt diversos i de molts tipus", així mateix ha afegit que "hi ha molta gent a nivell internacional que està interessada pel que passa" a Catalunya.

Presentació a les "autoritats corresponents"

Segons ha explicat Rovira, només arribar a Suïssa va posar en coneixement de les "autoritats corresponents" els motius pels quals ha decidit establir-se en aquest país. "Nosaltres respectarem les decisions que es prenguin però ens interessa explicar que fugim d'una persecució política i que venim a buscar protecció i l'oportunitat de continuar lluitant contra la injustícia que significa la persecució política", ha explicat.

Rovira defensa que cal seguir denunciant que no s'ha comès cap delicte de violència "davant dels tribunals que faci falta i amb la consciència que això va en benefici de tots", en referència també a la decisió de la justícia alemanya de deixar en llibertat Carles Puigdemont i descartar el delicte de rebel·lió. Segons Rovira, hi ha determinats tribunals que volen escoltar les raons dels líders independentistes encausats i "sembla que les comencin a compartir". Una situació que ha contraposat amb les decisions dels tribunals espanyols.

ERC, un partit "a l'alçada"

Tot i el moment "d'enorme dificultat" que està vivint ERC amb el seu president, Oriol Junqueras, a la presó i la secretària general a "l'exili", Rovira s'ha mostrat convençuda que "des del primer militant fins a l'últim” sabran estar a l'alçada. I ha posat l'accent en el fet que ERC sigui un "projecte que no va de noms", amb 87 anys d'història i que ha hagut de fer front a situacions adverses molt sovint.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Aina Font Torra
01/01/1970
Falta un mes perquè se celebri i la participació ja és major que en les tres primeres edicions
01/01/1970
D'abril a juny cada mes hi haurà una temàtica diferent
Esteve Plantada
01/01/1970
Una tria d'obres que fan pensar, que ajuden a reflexionar i que no deixen indiferent a cap lector
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
Un dels concerts de «Cultura contra la repressió», a Santa Perpètua de Mogoda | Òmnium Cultural
01/01/1970
La jornada festiva d'aquest 22 d'abril a Santa Perpètua de Mogoda ha coincidit amb el 43è aniversari de Jordi Cuixart, actualment a la presó | L'esdeveniment ha servit per reivindicar el fet cultural com "un dels millors instruments per recuperar aquestes llibertats perdudes"