08
d'abril
del
2018
Sandra Brucet, professora d'investigació ICREA Foto: UVic-UCC
La diversitat biològica continua en declivi dramàtic a totes les regions del món i va reduint significativament la capacitat de la naturalesa de contribuir al benestar de les persones. La tendència posa en perill les economies, els mitjans de subsistència, la seguretat alimentària i la qualitat de vida de les persones arreu del planeta. Aquesta és una de les principals conclusions dels quatre informes científics que ha desenvolupat la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES), dedicats a analitzar la situació a Amèrica, Àsia-Pacífic, Àfrica, i Europa i Àsia Central respectivament. En l’elaboració dels informes hi ha participat dues investigadores de la UVic-UCC: la professora d’investigació ICREA Sandra Brucet i la investigadora AXA Federica Ravera.
Sandra Brucet, doctora en Biologia i especialista en Ecologia Aquàtica, és una de les autores de l’informe sobre Europa i Àsia Central, i en concret del capítol sobre l’estat passat, present i futur de la biodiversitat en aquest territori. El seu treball i aportacions s’han centrat en l’estat de la biodiversitat en els sistemes aquàtics continentals. En aquest informe específic hi han participat 120 experts de 36 països, i s’han sotmès a revisió més de 4.000 articles científics. Per altra banda, Federica Ravera, de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris, hi ha participat com a experta en l’avaluació metodològica d’escenaris i modelització.
Els informes d’avaluació liderats per l’IPBES són el resultat de tres anys de treball sobre la diversitat biològica i els ecosistemes del planeta, al qual s’han destinat més de 5 milions de dòlars. Hi han participat 550 científics de més de 100 països, que s’han dedicat a revisar milers d’articles científics, informes governamentals i altres fonts d’informació, inclòs el coneixement indígena i local. El seu objectiu era extreure conclusions sobre la diversitat biològica marina, d’aigua dolça i terrestre de cadascuna de les regions, així com l’estat de funcionament dels ecosistemes i les contribucions de la naturalesa a les persones. La informació ha de servir, en última instància, com a full de ruta per a la presa de decisions per part de governs i institucions. Els resultats dels quatre estudis es van presentar a finals de març a Medellín (Colòmbia).
Els resultats dels informes
Els informes recorden que la diversitat biològica i les contribucions de la naturalesa a les persones són part essencial de la nostra supervivència, ja que són la base de la nostra alimentació i de l’accés a l’aigua potable i a l’energia. És per això que alerten que cal actuar per aturar i revertir l’ús no sostenible que fem de la naturalesa. Alhora, enumeren les causes que duen a la degradació de la diversitat biològica, entre les quals la sobreexplotació i l’ús sostenible de recursos naturals, la contaminació, les espècies exòtiques invasores o el canvi climàtic. En el cas d’Europa i l’Àsia Central, els experts constaten que l’augment de l’agricultura intensiva és una de les causes principals de la reducció de la biodiversitat, i que un dels problemes de la regió és que s’hi consumeixen més recursos naturals renovables dels que s’hi produeixen.
A la Unió Europea, les avaluacions conclouen que el 73% dels ecosistemes d’aigua dolça (rius i llacs) tenen un estat de conservació desfavorables, mentre les zones d’aiguamolls han disminuït un 51% des de 1970. El 37% de les espècies de peixos d’aigua dolça es troben en risc d’extinció i el 71% i el 60% d’espècies de peixos i amfibis analitzats, respectivament, han disminuït considerablement les seves poblacions en l’última dècada. “A casa nostra, com a tota la regió mediterrània, és especialment preocupant l’alteració i desaparició de zones humides com a conseqüència de l’agricultura intensiva, l’extracció d’aigua, la urbanització i el canvi climàtic”, explica Sandra Brucet.
Pel que als ecosistemes marins, el 26,6% les poblacions de peixos disminueixen a causa de la pesca no sostenible, la degradació de l’hàbitat o les espècies invasores entre altres factors, i el 66% dels hàbitats marins analitzats es troben en un mal estat de conservació. A més, valora Brucet, “les espècies i hàbitats terrestres pateixen un declivi permanent per la destrucció i modificació dels hàbitats naturals a causa de la urbanització, la mineria i l’agricultura i la gestió forestal poc sostenibles”.
Malgrat les dades alarmants aportades pels experts, els informes de l’IPBES també recullen exemples de polítiques que han demostrat funcionar per protegir i restaurar la diversitat biològica i les contribucions de la naturalesa a les persones en els llocs on s’han aplicat amb eficàcia. En el cas d’Europa, algunes millores ja han permès incorporar aquests conceptes als processos de presa de decisions, tant públics com privats.
Les investigadores de la UVic-UCC
Sandra Brucet és doctora en Biologia i coordinadora del Grup d’Ecologia Aquàtica de la UVic-UCC. Ha realitzar diverses estades postdoctorals a l’estranger, entre elles una estada Marie Curie a la Universitat d’Aarhus, Dinamarca, i ha treballat a la Comissió Europea implementant la Directiva Europea d’Aigües. Les seves investigacions se centren en l’estudi dels ecosistemes aquàtics continentals i en les conseqüències que tenen les activitats humanes sobre les zones humides. El 2015 va ser la primera doctora que va aconseguir un contracte ICREA (Institució Catalana de Recerca Avançada) per realitzar investigació i recerca al campus UVic.
Federica Ravera és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitá degli Studi di Milano-Bicocca, i doctora en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat en l’àmbit de la cooperació internacional i el desenvolupament rural a la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) i ha realitzat diverses estades postdoctorals. El gener de 2017 es va incorporar a la UVic-UCC amb una beca Juan de la Cierva per desenvolupar un projecte sobre el rol del coneixement tradicional agrari i alimentari en l’adaptació al canvi climàtic sota el paraigua de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris. Des del setembre de 2017 treballa a la UVic-UCC amb una prestigiosa beca postdoctoral AXA.
Què és l’IPBES?
La plataforma intergovernamental cientificonormativa IPBES és l’organisme mundial que avalua l’estat de la diversitat biològica i les contribucions de la naturalesa a les persones, en resposta a les sol·licituds dels òrgans decisoris. La seva missió és reforçar la política i les decisions mitjançant la ciència per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, el benestar humà a llarg termini i el desenvolupament sostenible. En l’àmbit de la biodiversitat, l’IPBES es considera l’equivalent del grup de treball intergovernamental sobre el canvi climàtic (IPCC).