Marta Rovira marxa a l'exili per no «viure silenciada»

Marta Rovira se suma a la llista de dirigents que estan a l'exili i, per tant, no declararà aquest divendres davant del Suprem juntament amb la resta de líders independentistes investigats. La secretària general d'ERC ha enviat una carta als militants en la qual argumenta per què ha emprés "el camí de l’exili", una decisió per no "viure silenciada" que va prendre després que el dimecres es reunís amb el líder dels republicans, Oriol Junqueras, a Estremera.

La republicana deixa així escrita la seva intenció de deixar Catalunya i l'Estat, sense concretar on marxa. Rovira assegura que amb aquest "exili" podrà "recuperar la seva veu política" i diu que és "l'única forma d'alçar-se contra el govern del PP". A més, apel·lant també a la seva condició de mare, comenta que només marxant podrà exercir aquest paper amb la seva filla.

"Cada dia, cada hora sentia la meva llibertat limitada per amenaces judicials arbitràries. No em sentia lliure. No em reconeixia. Aquestes darreres setmanes he viscut dins d'una presó interna", argumenta la dirigent d'ERC. A la carta, per últim, demana que "la rancúnia no s'apoderi" dels independentistes i que no hi hagi "ressentiment".

Rovira va anunciar que renunciava al seu escó de diputada al Parlament -com també ho han fet Dolors Bassa i Carme Forcadell- just després del ple d'investidura fallit de Jordi Turull. Va renunciar a intervenir a la cambra i el del discurs se'n va fer càrrec el portaveu del partit, Sergi Sabrià. 

La secretària general d'ERC tenia com a única mesura cautelar comparèixer als jutjats cada 15 dies. No se li havia retirat el passaport. Va quedar en llibertat sota fiança de 60.000 euros el passat 19 de febrer després d'haver declarat davant de Llarena.
 

Carta de Marta Rovira a la militància d'ERC

"Avui emprenc un camí dur, un camí que, malauradament, tants d'altres que ens precedeixen han hagut d'agafar. El camí de l'exili. No puc amagar la profunda tristor que sento d'allunyar-me de tanta gent que m'estimo -i que m'estimo molt. De tantes lluites compartides durant tants anys amb persones que els mou un únic objectiu: canviar la societat on viuen. Fer-la més justa. Persones dignes. Deixar de veure els paisatges que m'envolten des de la infantesa, de passejar per les ciutats on he viscut... Sento tristor, però molt més trist hauria sigut viure silenciada interiorment. Sentir la meva llibertat d'expressió censurada per uns tribunals que intimiden i que apliquen -descaradament- criteris polítics. Cada dia, cada hora sentia la meva llibertat limitada per amenaces judicials arbitràries. No em sentia lliure. No em reconeixia. Aquestes darreres setmanes he viscut dins d'una presó interna. L'exili serà un camí dur, però és l'única forma que tinc de recuperar la meva veu política. És l'única forma que tinc d'alçar-me en contra del Govern del PP, que persegueix tothom qui està a favor de votar, i que castiga qualsevol que intenta canviar el prestablert i l'establert. Un Govern que està disposat a saltar-se l'estat de dret i les llibertats civils per aconseguir els seus fins polítics. Tinc una filla, l'Agnès. Les mares sabeu com me l'estimo. I com de fort és el sentiment de donar-li tot el que li pugui donar. L'exili em permetrà fer-li de mare, i s'ho mereix. Molt. Us vull dir una última cosa. No deixeu que la rancúnia s'apoderi de vosaltres. L'anàlisi d'una realitat anti-democràtica i profundament injusta no ha de donar pas al ressentiment. Contra ningú. Contra res. Només des del respecte i de l'amor cap a tots els ciutadans i totes les opinions bastirem canvis radicals i profunds. Només des del treball conjunt aconseguirem una República per a tots. Tal com diu l'Oriol, "En aquests dies que vindran, mantingueu-vos forts i units. Transformeu la indignació en coratge i perseverança. La ràbia, en amor. Penseu sempre en els altres. En el que hem de refer. Persistiu perquè jo persistiré. Gràcies per tot el vostre suport. Us estimo". I això és el que farem, Oriol. Us escric, ara sí, amb sinceritat i llibertat. I és tal com ho podré fer des d'ara com a secretària general d'ERC, un partit que estimo, que ha donat tant al país i que encara ha de donar molt més. Visca la llibertat, la justícia, la igualtat i la fraternitat. Visca una República catalana per a tothom!   Marta Rovira Secretària general d'Esquerra Republicana"