Posen en marxa una iniciativa per resoldre els episodis de mal gust a l'aigua potable

La geosmina és un compost orgànic que apareix quan les algues dels rius es descomponen. Present en l'aigua, quan arriba a les llars provoca mal gust i mala olor. Amb l'objectiu d'intentar resoldre aquests episodis, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Aigües d'Osona i Aigües Vic han unit esforços per estudiar i avaluar la formació de la geosmina a la conca alta del riu Ter, que per ara és de difícil predicció. La responsable del projecte, Laia Llenas, ha assenyalat que gràcies a l'estudi, que durarà tres anys, es podran identificar correlacions entre l'aparició de la geosmina i diversos paràmetres de l'ecosistema fluvial. El resultat final ha de ser un model que explicarà com i per què es forma el compost de la geosmina, un aspecte clau per intentar combatre-la.

L'aparició de geosmina és de difícil predicció, el tractament habitual de les plantes potabilitzadores d'aigua no la pot eliminar i, a més, les empreses del sector han d'aplicar tractaments específics cada cop que apareix, ha explicat Laia Llenas, subdirectora del CT BETA i responsable del projecte. Amb el conveni signat entre la Universitat de Vic – UCC, Aigües d'Osona i Aigües Vic aquest dijous es pretén identificar les correlacions existents entre l'aparició de geosmina i diversos paràmetres de l'ecosistema fluvial que s'analitzen de manera rutinària.

El model de predicció d'aparició de la geosmina que en surti també servirà a aquestes empreses com a eina per anticipar-se a la seva presència. I ajudarà a millorar la qualitat organolèptica de l'aigua, eliminant el mal gust i la mal olor que sovint provoca queixes dels usuaris a empreses i organismes públics que gestionen els recursos hídrics.

Durant la recerca, s'identificaran els mecanismes que afavoreixen l'aparició de la geosmina. Entre d'altres aspectes, es mesuraran paràmetres com els nutrients presents en l'aigua, els nitrats, el cabal del riu, la il·luminació o la temperatura. Pels estudis que es duran a terme, s'utilitzaran vaixells-drons aquàtics equipats amb sensors que mostrejaran el riu. D'altra banda, també es recolliran mostrejos en punts fixos o es farà un estudi amb mesocosmos en rius artificials.
 
Segons Llenas, la preocupació per la geosmina no es circumscriu només a Osona o Catalunya, sinó que va molt més enllà i se situa en una escala global. Per països com Grècia o el Regle Unit, el compost és també un important problema.

Segons Marc Ordeix, coordinador del CERM ubicat al Museu del Ter de Manlleu, l'aparició de geosmina es dona en rius "relativament nets". L'aparició d'algues en els rius i la seva descomposició dona pas a la proliferació d'aquest compost orgànic tan molest al gust i l'olfacte. Això explicaria per què es tracta d'un fenomen relativament recent, ja que apareix a partir de la instal·lació de les depuradores, ha destacat Ordeix.

El projecte el desenvoluparan investigadors del Centre Tecnològic BETA – Xarxa TECNIO i del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM). L'estudi s'emmarca en el projecte Horitzó 2020 Incatch, que va començar l'any 2016, i que va néixer amb la necessitat de millorar el control i seguiment de la qualitat d'aigües de llacs i rius, i proporcionar una millor informació als gestors de l'aigua i a la ciutadania.