22
de març
del
2018
Actualitzat
a les
9:14h
El Grup de Defensa del Ter (GDT) ha fet públic aquest dimecres els resultats de les analítiques dels nitrats que es troben a les fonts d'Osona i el Lluçanès. L'entitat realitza aquesta acció des de l'any 1996, i enguany veuen amb preocupació el fet que els últims resultats demostren que la contaminació es manté constant, no minva. La portaveu del GDT, Ginesta Mary, explica que enguany s'han analitzat 155 fonts d'Osona i el Lluçanès, de les quals el 50% no superen els límits de potabilitat establerts per l'Organització Mundial de la Salut (50 mg/l). Pel que fa a la mitjana de concentració de nitrats, ha augmentat dels 57 als 64 mg/l. El rànquing l'encapçala la Font de Gallisans, a Santa Cecília de Voltregà, amb 432,6 mg/l, una xifra que multiplica per vuit el màxim permès.
El GDT ha realitzat un seguit d'analítiques sobre la contaminació per nitrats de les aigües subterrànies de la comarca d'Osona durant el primer tram del 2018. El procediment consisteix en la recollida de mostres d'aigües de les fonts i pous, per després portar-les al laboratori. L'Organització Mundial de la Salut determina que per sobre de 50mg/l l'aigua està contaminada i es recomana no consumir-la a partir dels 25mg/l. A conseqüència d'una directiva comunitària de l'any 1991, la Generalitat va haver de definir les zones vulnerables amb risc de contaminació, una de les quals va ser la comarca d'Osona i el Lluçanès.
Els resultats de la campanya del 2018 del GDT demostren que la mitjana de concentració de nitrats és de 64 mg/l, 7 mg més que l'any 2017. Les fonts més contaminades continuen sent la Font de Gallisans de Santa Cecília de Voltregà amb un valor de 432,6 mg/l de concentració de nitrats, la Font Salada de Gurb amb 285,9 mg/l de nitrats, i la Font de la Raig de Torelló amb 241,7 mg/l de nitrats. Una dada que també és destacable és el nombre de fonts que no ragen. Si en l'estudi de l'any passat n'eren 19, enguany ja se n'ha detectat 30.
Per tot plegat, el GDT denuncia que la contaminació dels aqüífers i les aigües superficials a Osona té el model porcí ramader industrial com a causant d'aquesta problemàtica. El GDT lamenta que el creixement exponencial d'aquest model contrasti amb la pèrdua dels recursos hídrics propis. Els ecologistes acusen les administracions d'haver permès aquesta situació a favor dels interessos "d'uns pocs", mentre s'hipoteca el futur de les noves generacions. La portaveu del grup, Ginesta Mary, ha explicat que un cop es publiquen les dades molt pocs ajuntaments s'interessen per la problemàtica. "Lamentablement moltes de les fonts ja s'han donat per perdudes", ha destacat.
El GDT ha fet la roda de premsa davant l'escorxador Patel (L'Esquirol) per assenyalar un exemple de la "impunitat" amb què consideren que actua el model industrial porcí. La portaveu del grup ha denunciat que es permeti duplicar l'edificabilitat a l'escorxador quan aquest es troba en una zona declarada vulnerable per nitrats. Per ells, la solució passa per la reducció de la cabana porcina, i no per l'aplicació de noves tecnologies que han de permetre optimitzar processos, com la que s'ha posat en marxa darrerament de control de purins a través de GPS.
El GDT ha realitzat un seguit d'analítiques sobre la contaminació per nitrats de les aigües subterrànies de la comarca d'Osona durant el primer tram del 2018. El procediment consisteix en la recollida de mostres d'aigües de les fonts i pous, per després portar-les al laboratori. L'Organització Mundial de la Salut determina que per sobre de 50mg/l l'aigua està contaminada i es recomana no consumir-la a partir dels 25mg/l. A conseqüència d'una directiva comunitària de l'any 1991, la Generalitat va haver de definir les zones vulnerables amb risc de contaminació, una de les quals va ser la comarca d'Osona i el Lluçanès.
Els resultats de la campanya del 2018 del GDT demostren que la mitjana de concentració de nitrats és de 64 mg/l, 7 mg més que l'any 2017. Les fonts més contaminades continuen sent la Font de Gallisans de Santa Cecília de Voltregà amb un valor de 432,6 mg/l de concentració de nitrats, la Font Salada de Gurb amb 285,9 mg/l de nitrats, i la Font de la Raig de Torelló amb 241,7 mg/l de nitrats. Una dada que també és destacable és el nombre de fonts que no ragen. Si en l'estudi de l'any passat n'eren 19, enguany ja se n'ha detectat 30.
Els resultats de contaminació per nitrats a les fonts d’Osona i el Lluçanès Foto: GDT
Per tot plegat, el GDT denuncia que la contaminació dels aqüífers i les aigües superficials a Osona té el model porcí ramader industrial com a causant d'aquesta problemàtica. El GDT lamenta que el creixement exponencial d'aquest model contrasti amb la pèrdua dels recursos hídrics propis. Els ecologistes acusen les administracions d'haver permès aquesta situació a favor dels interessos "d'uns pocs", mentre s'hipoteca el futur de les noves generacions. La portaveu del grup, Ginesta Mary, ha explicat que un cop es publiquen les dades molt pocs ajuntaments s'interessen per la problemàtica. "Lamentablement moltes de les fonts ja s'han donat per perdudes", ha destacat.
El GDT ha fet la roda de premsa davant l'escorxador Patel (L'Esquirol) per assenyalar un exemple de la "impunitat" amb què consideren que actua el model industrial porcí. La portaveu del grup ha denunciat que es permeti duplicar l'edificabilitat a l'escorxador quan aquest es troba en una zona declarada vulnerable per nitrats. Per ells, la solució passa per la reducció de la cabana porcina, i no per l'aplicació de noves tecnologies que han de permetre optimitzar processos, com la que s'ha posat en marxa darrerament de control de purins a través de GPS.
Consulta els resultats de les fonts
Aigua de la font més contaminada. Foto: ACN