13
de març
del
2018
Actualitzat
a les
14:55h
L'Audiència Nacional espanyola ha condemnat a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme i humiliació a les víctimes dos ciutadans marroquins, un d'ells veí de Roda de Ter, per difondre a les xarxes socials abundant informació de caràcter elogiós sobre organitzacions terroristes jihadistes. L'operació es va realitzar el novembre del 2016.
No obstant això, el tribunal els absol del delicte d'integració en organització terrorista del qual van ser acusats per la fiscalia i l'Associació de Víctimes del Terrorisme, que sol·licitaven condemnes de sis i set anys de presó, respectivament, així com d'altres tipus penals alternatius o subsidiaris, en descartar que els dos acusats tinguessin cap mena de relació amb aquestes organitzacions, ni que tinguessin intenció de col·laborar, ni de realitzar cap acte o activitat de caràcter terrorista.
Els dos sospitosos utilitzaven diversos perfils falsos per enaltir Estat Islàmic i la guerra santa. No hi ha proves que es coneguessin personalment o parlessin per telèfon, però sí que interactuaven mútuament a través de les xarxes socials, on penjaven moltes fotografies, vídeos, muntatges i proclames jihadistes elogiant Estat Islàmic i Ossama bin Laden.
Segons la Fiscalia, els sospitosos estaven dirigits i controlats per l’organització terrorista des de la distància. Es dedicaven a difondre continguts a les xarxes socials amb dos objectius principals: la captació i reclutament de joves musulmans per tal de crear aquest exèrcit de seguidors d'Estat Islàmic “plenament integrat a la cultura i la societat del país”. Segons la policia espanyola, “tenien la premissa de passar totalment desapercebuts per assegurar l’eficàcia de les seves activitats”. D’altra banda, els dos jihadistes realitzaven tasques propagandístiques i d’enaltiment de les victòries militars i fites d'Estat Islàmic a través de vídeos i fotografies atractives per així captar el major nombre de seguidors. “Seguint directrius d’Estat Islàmic i per tal de crear terror al món occidental, difonien continguts molt radicals i d’extrema cruesa i publicitaven vídeos d’actes violents que justificaven l’acarnissament contra les víctimes”, assegurava la policia.
Una de les constants dels dos individus era la de proclamar la seva aversió extrema cap a altres religions, ètnies o col·lectius diferents, titllant-los “d’enemics de la seva religió”. “La dinàmica era crear una xarxa de retroalimentació on es transmetien consignes i formes d’actuar contra aquests col·lectius. L’odi contra la corrent musulmana xiïta era màxim i s’hi referien com a dimonis que cal sacrificar”, precisava la policia espanyola, que alertava que la “radicalització” dels dos detinguts a Roda de Ter i Madrid havia estat “ràpida i extrema” fins al punt que ja s’havien ofert com a “màrtirs” per actuar en qualsevol moment, lloc i situació.
El tribunal ha analitzat tota la documentació confiscada als dos acusats en plataformes digitals, especialment a Facebook, al llarg de la investigació policial realitzada sobre ells des del juny del 2014 fins a la seva detenció, el novembre del 2016. La sala considera provat que tota aquesta quantiosa informació era de caràcter jihadista. Però, a diferència de les acusacions que fonamentaven la pertinença a organització terrorista en aquesta adhesió ideològica, la sala destaca que per molt abundants que siguin els elements purament ideològics, "en tant que romanguin en l'àmbit intern de la persona, conformant la seva ideologia, sense sobrepassar-la, ni materialitzar-se en actes concrets, quedant en l'àmbit del pensament de la persona, no és suficient per a la seva categorització com delictius, ni per tenir-los com a elements indiciàriament determinants d'un delicte de pertinença o integració en una organització delictiva de caràcter terrorista".
La sala afegeix que no ha quedat provat, per no haver-hi elements externs que així ho indiquin, l'existència d'"un mínim de vincles o nexes, de pertinença o col·laboració o bé d'actes externs manifestats que relacionin els acusats amb aquestes organitzacions, més enllà del que pugui significar la general acceptació dels seus postulats o una major o menor afinitat ideològica". En el present cas, ha estat aquesta radicalitat ideològica la que segons el parer dels magistrats, ha portat els acusats "a una desaforada recerca i consum de material tòxic de caràcter jihadista violent amb què alimenten la seva ideologia però sense que aparegui cap element indiciari mínimament rellevant o significatiu que permeti afirmar que estiguessin disposats a donar algun pas més enllà". En definitiva, conclouen els jutges, es tractava de "consum purament ideològic d'informació i, com a màxim, de la seva exhibició i exaltació en xarxes socials".
Després d'analitzar la recent doctrina del Tribunal Suprem sobre la matèria, el tribunal conclou que els fets tampoc encaixen en delictes com l'adoctrinament o autoadoctrinament perquè no n'hi ha prou que l'acció del subjecte es limiti a la recopilació d'informació i l'autoconsum. Així, els magistrats consideren que perquè l'autoadoctrinament sigui qualificat com a delicte d'integració en organització terrorista cal que "l'accés habitual a internet, l'adquisició o tinença documental, o la recepció voluntària d'aquesta, ha de ser amb la finalitat de capacitar-se per integrar-se en una organització terrorista o dur a terme qualsevol dels delictes tipificats com a terrorisme, o bé que a través de la difusió d'aquesta informació es pretengui la captació o d'aptitud que puguin cometre actes terroristes".
Un cop descartats els delictes que no es donen en el cas analitzat, els jutges conclouen que els fets examinats encaixen com a delicte d'enaltiment i humiliació a les víctimes perquè són conductes que transcendeixen les fronteres de la llibertat d'expressió, introduint-se en el discurs de l'odi, enaltint-lo i publicitant-lo de manera reiterada, "mitjançant l'exhibició d'imatges, textos i composicions enaltidores creant una narrativa èpica i laudatòria de la Jihad violenta i dels grups i personatges terroristes i combatents que hi intervenen, cridant a combatre fins a la mort als infidels, en definitiva secundant un discurs de l'odi i del xoc de civilitzacions, incorporant aquest contingut als seus perfils a les xarxes socials obertes a altres persones, singularment Facebook".
Per això, els condemna a dos anys de presó, cinc més de llibertat vigilada i sis més de prohibició per exercir cap professió relacionada amb l'ensenyament, l'esport o el lleure, a més de 2.160 euros de multa i el decomís dels telèfons mòbils i memòries externes que utilitzaven en les xarxes socials.
No obstant això, el tribunal els absol del delicte d'integració en organització terrorista del qual van ser acusats per la fiscalia i l'Associació de Víctimes del Terrorisme, que sol·licitaven condemnes de sis i set anys de presó, respectivament, així com d'altres tipus penals alternatius o subsidiaris, en descartar que els dos acusats tinguessin cap mena de relació amb aquestes organitzacions, ni que tinguessin intenció de col·laborar, ni de realitzar cap acte o activitat de caràcter terrorista.
Els dos sospitosos utilitzaven diversos perfils falsos per enaltir Estat Islàmic i la guerra santa. No hi ha proves que es coneguessin personalment o parlessin per telèfon, però sí que interactuaven mútuament a través de les xarxes socials, on penjaven moltes fotografies, vídeos, muntatges i proclames jihadistes elogiant Estat Islàmic i Ossama bin Laden.
Segons la Fiscalia, els sospitosos estaven dirigits i controlats per l’organització terrorista des de la distància. Es dedicaven a difondre continguts a les xarxes socials amb dos objectius principals: la captació i reclutament de joves musulmans per tal de crear aquest exèrcit de seguidors d'Estat Islàmic “plenament integrat a la cultura i la societat del país”. Segons la policia espanyola, “tenien la premissa de passar totalment desapercebuts per assegurar l’eficàcia de les seves activitats”. D’altra banda, els dos jihadistes realitzaven tasques propagandístiques i d’enaltiment de les victòries militars i fites d'Estat Islàmic a través de vídeos i fotografies atractives per així captar el major nombre de seguidors. “Seguint directrius d’Estat Islàmic i per tal de crear terror al món occidental, difonien continguts molt radicals i d’extrema cruesa i publicitaven vídeos d’actes violents que justificaven l’acarnissament contra les víctimes”, assegurava la policia.
Una de les constants dels dos individus era la de proclamar la seva aversió extrema cap a altres religions, ètnies o col·lectius diferents, titllant-los “d’enemics de la seva religió”. “La dinàmica era crear una xarxa de retroalimentació on es transmetien consignes i formes d’actuar contra aquests col·lectius. L’odi contra la corrent musulmana xiïta era màxim i s’hi referien com a dimonis que cal sacrificar”, precisava la policia espanyola, que alertava que la “radicalització” dels dos detinguts a Roda de Ter i Madrid havia estat “ràpida i extrema” fins al punt que ja s’havien ofert com a “màrtirs” per actuar en qualsevol moment, lloc i situació.
El tribunal ha analitzat tota la documentació confiscada als dos acusats en plataformes digitals, especialment a Facebook, al llarg de la investigació policial realitzada sobre ells des del juny del 2014 fins a la seva detenció, el novembre del 2016. La sala considera provat que tota aquesta quantiosa informació era de caràcter jihadista. Però, a diferència de les acusacions que fonamentaven la pertinença a organització terrorista en aquesta adhesió ideològica, la sala destaca que per molt abundants que siguin els elements purament ideològics, "en tant que romanguin en l'àmbit intern de la persona, conformant la seva ideologia, sense sobrepassar-la, ni materialitzar-se en actes concrets, quedant en l'àmbit del pensament de la persona, no és suficient per a la seva categorització com delictius, ni per tenir-los com a elements indiciàriament determinants d'un delicte de pertinença o integració en una organització delictiva de caràcter terrorista".
La sala afegeix que no ha quedat provat, per no haver-hi elements externs que així ho indiquin, l'existència d'"un mínim de vincles o nexes, de pertinença o col·laboració o bé d'actes externs manifestats que relacionin els acusats amb aquestes organitzacions, més enllà del que pugui significar la general acceptació dels seus postulats o una major o menor afinitat ideològica". En el present cas, ha estat aquesta radicalitat ideològica la que segons el parer dels magistrats, ha portat els acusats "a una desaforada recerca i consum de material tòxic de caràcter jihadista violent amb què alimenten la seva ideologia però sense que aparegui cap element indiciari mínimament rellevant o significatiu que permeti afirmar que estiguessin disposats a donar algun pas més enllà". En definitiva, conclouen els jutges, es tractava de "consum purament ideològic d'informació i, com a màxim, de la seva exhibició i exaltació en xarxes socials".
Després d'analitzar la recent doctrina del Tribunal Suprem sobre la matèria, el tribunal conclou que els fets tampoc encaixen en delictes com l'adoctrinament o autoadoctrinament perquè no n'hi ha prou que l'acció del subjecte es limiti a la recopilació d'informació i l'autoconsum. Així, els magistrats consideren que perquè l'autoadoctrinament sigui qualificat com a delicte d'integració en organització terrorista cal que "l'accés habitual a internet, l'adquisició o tinença documental, o la recepció voluntària d'aquesta, ha de ser amb la finalitat de capacitar-se per integrar-se en una organització terrorista o dur a terme qualsevol dels delictes tipificats com a terrorisme, o bé que a través de la difusió d'aquesta informació es pretengui la captació o d'aptitud que puguin cometre actes terroristes".
Un cop descartats els delictes que no es donen en el cas analitzat, els jutges conclouen que els fets examinats encaixen com a delicte d'enaltiment i humiliació a les víctimes perquè són conductes que transcendeixen les fronteres de la llibertat d'expressió, introduint-se en el discurs de l'odi, enaltint-lo i publicitant-lo de manera reiterada, "mitjançant l'exhibició d'imatges, textos i composicions enaltidores creant una narrativa èpica i laudatòria de la Jihad violenta i dels grups i personatges terroristes i combatents que hi intervenen, cridant a combatre fins a la mort als infidels, en definitiva secundant un discurs de l'odi i del xoc de civilitzacions, incorporant aquest contingut als seus perfils a les xarxes socials obertes a altres persones, singularment Facebook".
Per això, els condemna a dos anys de presó, cinc més de llibertat vigilada i sis més de prohibició per exercir cap professió relacionada amb l'ensenyament, l'esport o el lleure, a més de 2.160 euros de multa i el decomís dels telèfons mòbils i memòries externes que utilitzaven en les xarxes socials.