08
de març
del
2018
El paper de les dones del tèxtil ha estat des de fa anys un dels centres d'atenció del Museu del Ter. Enguany, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, el museu de Manlleu ha obert al públic una exposició que vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones que van ser un dels motors de la història industrial del riu Ter i, per extensió, també del país. “Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del tèxtil al Ter” pretén revertir el menyspreu amb què s'anomenava a moltes dones empleades a les filatures i busca posar en valor les seves històries a través, per exemple, d'objectes significatius com les bates que duien mentre treballaven, les targetes de fitxar o diferents eines que utilitzaven per filar. La mostra que s'acaba d'inaugurar es podrà veure a la primera planta del Museu del Ter fins el proper 3 de juny.
"Treballar de nits per fer feina de dies". Amb aquesta frase el comissari de l'exposició, Pere Casas, destaca com definien les dones la necessitat d'anar a treballar a la fàbrica per guanyar-se un sou i la responsabilitat d'haver-se d'ocupar de les tasques de la llar. D'entre els testimonis que s'han recollit, "mai cap dona va posar en dubte que la feina de la casa l'hagués de fer algú altre, totes donen per assumit que són les responsables de cuinar, fregar o cosir", ha dit Casas. El comissari ha ressaltat que la doble jornada les dones la tenen "molt interioritzada i molt assumida".
Tot i que en moltes fàbriques les dones ja eren majoria a finals del segle XIX, el salari que percebien era inferior al dels homes. "Les dones sempre tenien una feina menystinguda", ha assenyalat Pere Casas. "Mai tenien un ofici, com la fustera, la mecànica o l'escriventa. Tot i que treballen amb màquines que requereixen d'uns coneixements, no se'ls hi valora i, per tant, això permet als amos de les fàbriques pagar-los un salari inferior", ha explicat.
Xinxes, puces o fabricantes no només eren els malnoms que oralment es donava a les dones que treballaven a les fàbriques tèxtils del Ter a principis del segle XIX de manera oral, sinó que també s'han trobat alguns d'aquests mots en documents escrits. Pere Casas ha explicat que les dones eren mal vistes a la fàbrica no només pels seus companys homes, que podien considerar que se'ls treia la feina, sinó que també eren mal vistes per la societat en general, que considerava que la dona havia d'estar a casa i veia la seva entrada a les fàbriques "com una aberració". L'exposició, precisament, "vol donar la volta" als malnoms i reivindicar "que les dones passin de ser xinxes a ser heroïnes".
Una cronologia repassa els gairebé 200 anys d'història de les filatures al Ter, que van des de les primeres indústries tèxtils fins a finals del segle XX i principis del XXI. L'exposició s'estructura en en dos àmbits principals, la fàbrica i la casa, ja que les dones havien de fer front per regla general a una doble jornada laboral industrial i domèstica, sense oblidar que sobre elles requeia també la maternitat. Fotografies, documents, estadístiques, testimonis, audiovisuals i objectes representatius del món fabril i domèstic conformen la mostra.
Pere Casas ha assenyalat que una part dels objectes de l'exposició ha estat seleccionada en un procés de participació que es va dur a terme als magatzems del Museu del Ter. Un grup d'antigues treballadores del tèxtil va escollir els objectes més representatius segons elles d'entre els objectes de les col·leccions del museu industrial. Els objectes seleccionats van acompanyats d'uns clips audiovisuals on les protagonistes descobreixen les històries que s’amaguen al darrere.
L'exposició es complementa amb l'audiovisual de testimonis Camins de dones. La historiadora Marina Cirera ha explicat que el documental s'ha centrat en una de les temàtiques sobre la qual el museu fa anys que fa recerca: els camins d'anar a les fàbriques, el trànsit quotidià de l'àmbit domèstic a la fàbrica, que va implicar l'aparició de camins principalment recorreguts per dones. Cirera ha destacat que un dels trets que identifiquen aquests camins és que les dones sempre anaven en grup per aquests trams, no només per una qüestió de seguretat, sinó també per evitar que les atemorissin o algun tipus d'assetjament, que també es donaven.
El comissari ha destacat que l'exposició no només es vol quedar amb el passat, sino que també proposa una mirada al present. El tèxtil ara ja és un sector residual a Osona i la producció s’ha traslladat a altres llocs del món on les condicions laborals de les dones no són gaire millors de les que s’havien viscut aquí. Amb tot, "no cal anar a Bangladesh", ha dit Casas, per constatar que les dones a Catalunya, en ple 2018, continuen patint discriminacions salarials o d'altres tipus.
"Treballar de nits per fer feina de dies". Amb aquesta frase el comissari de l'exposició, Pere Casas, destaca com definien les dones la necessitat d'anar a treballar a la fàbrica per guanyar-se un sou i la responsabilitat d'haver-se d'ocupar de les tasques de la llar. D'entre els testimonis que s'han recollit, "mai cap dona va posar en dubte que la feina de la casa l'hagués de fer algú altre, totes donen per assumit que són les responsables de cuinar, fregar o cosir", ha dit Casas. El comissari ha ressaltat que la doble jornada les dones la tenen "molt interioritzada i molt assumida".
Una de les màquines que es poden veure a l'exposició. Foto: ACN
Tot i que en moltes fàbriques les dones ja eren majoria a finals del segle XIX, el salari que percebien era inferior al dels homes. "Les dones sempre tenien una feina menystinguda", ha assenyalat Pere Casas. "Mai tenien un ofici, com la fustera, la mecànica o l'escriventa. Tot i que treballen amb màquines que requereixen d'uns coneixements, no se'ls hi valora i, per tant, això permet als amos de les fàbriques pagar-los un salari inferior", ha explicat.
Xinxes, puces o fabricantes no només eren els malnoms que oralment es donava a les dones que treballaven a les fàbriques tèxtils del Ter a principis del segle XIX de manera oral, sinó que també s'han trobat alguns d'aquests mots en documents escrits. Pere Casas ha explicat que les dones eren mal vistes a la fàbrica no només pels seus companys homes, que podien considerar que se'ls treia la feina, sinó que també eren mal vistes per la societat en general, que considerava que la dona havia d'estar a casa i veia la seva entrada a les fàbriques "com una aberració". L'exposició, precisament, "vol donar la volta" als malnoms i reivindicar "que les dones passin de ser xinxes a ser heroïnes".
Una cronologia repassa els gairebé 200 anys d'història de les filatures al Ter, que van des de les primeres indústries tèxtils fins a finals del segle XX i principis del XXI. L'exposició s'estructura en en dos àmbits principals, la fàbrica i la casa, ja que les dones havien de fer front per regla general a una doble jornada laboral industrial i domèstica, sense oblidar que sobre elles requeia també la maternitat. Fotografies, documents, estadístiques, testimonis, audiovisuals i objectes representatius del món fabril i domèstic conformen la mostra.
Una de les parets del museu amb fotografies històriques de dones Foto: ACN
Pere Casas ha assenyalat que una part dels objectes de l'exposició ha estat seleccionada en un procés de participació que es va dur a terme als magatzems del Museu del Ter. Un grup d'antigues treballadores del tèxtil va escollir els objectes més representatius segons elles d'entre els objectes de les col·leccions del museu industrial. Els objectes seleccionats van acompanyats d'uns clips audiovisuals on les protagonistes descobreixen les històries que s’amaguen al darrere.
L'exposició es complementa amb l'audiovisual de testimonis Camins de dones. La historiadora Marina Cirera ha explicat que el documental s'ha centrat en una de les temàtiques sobre la qual el museu fa anys que fa recerca: els camins d'anar a les fàbriques, el trànsit quotidià de l'àmbit domèstic a la fàbrica, que va implicar l'aparició de camins principalment recorreguts per dones. Cirera ha destacat que un dels trets que identifiquen aquests camins és que les dones sempre anaven en grup per aquests trams, no només per una qüestió de seguretat, sinó també per evitar que les atemorissin o algun tipus d'assetjament, que també es donaven.
El comissari ha destacat que l'exposició no només es vol quedar amb el passat, sino que també proposa una mirada al present. El tèxtil ara ja és un sector residual a Osona i la producció s’ha traslladat a altres llocs del món on les condicions laborals de les dones no són gaire millors de les que s’havien viscut aquí. Amb tot, "no cal anar a Bangladesh", ha dit Casas, per constatar que les dones a Catalunya, en ple 2018, continuen patint discriminacions salarials o d'altres tipus.
Alguns objectes que mostren algunes de les tasques de la llar que assumien les dones després de la seva jornada a la fàbrica. Foto: ACN