La incorporació del senglar a la cuina pretén ser una eina per combatre la plaga que afecta Catalunya

La gran proliferació del senglar a tot el territori català dibuixa, des de fa anys, una problemàtica complexa que ha desembocat en una plaga que cal combatre des de molts punts de vista. Per intentar minimitzar la pressió sobre el territori, un dels àmbits és la incorporació de la carn de senglar a la dieta i normalitzar-ne el consum. La directora general de Gestió del Medi, Montse Barniol, ha assenyalat que una de les preocupacions més esteses entre els consumidors és la seguretat alimentària, "d'una carn que els nostres avantpassats ja consumien". Ara, amb "innovació i tècnica", es vol valoritzar aquest producte i una de les primeres accions ha estat la presentació d'una guia pràctica sobre la cuina del senglar que s'ha presentat aquest dimecres al Món Sant Benet (Bages) de la mà de la Fundació Catalunya-La Pedrera i la Fundació Alícia. En la línia de poder donar més seguretat al consumidor, Barniol ha avançat que el Departament ja està treballant en un decret de comercialització de carn de caça que podria entrar en vigor en sis o vuit mesos.

Civet de senglar amb xocolata, pomes farcides, fricandó de senglar amb moixernons, canelons de senglar gratinats, trinxat de senglar, escudella de senglar, senglar amb mongetes del ganxet o, fins i tot, un carpaccio. Aquests són només alguns dels exemples que proposa la guia "La cuina del Senglar a Catalunya" que han elaborat la Fundació Alícia amb el suport de la Fundació Catalunya La Pedrera.

Si bé la majoria del senglar que avui es comercialitza a Catalunya acaba en plats de fora del país, l'objectiu dels impulsors de la iniciativa i de l'administració és posar en valor aquest tipus de carn al país i que el consum pugui anar creixent. "Hem de recuperar que la demanda sigui aquí, com feien els nostres avis, i consumir senglar com un producte de proximitat dels nostres boscos", ha destacat Montse Barniol.
 
Tot i que els nutricionistes alaben les propietats de la carn de senglar, encara hi ha una forta barrera per part de la població general a l'hora de llançar-se al seu consum. La directora general de Gestió del Medi ha destacat que el primer que cal és donar "garanties" a consumidors i comercialitzadores perquè aquell producte que volen posar al mercat sigui "totalment segur".

En els propers mesos, entrarà en vigor un nou decret sobre la comercialització de la carn de caça. Entre els diferents aspectes que es regularà, sobretot es posa molt d'èmfasi en els punts logístics de recollida de l'animal. Segons Barniol, això ha d'ajudat a establir-ne la traçabilitat i poder garantir la qualitat del producte.

D'altra banda, tampoc es permetrà l'abandó de vísceres de senglar al bosc, "que podria ser un punt de transmissió", ha defensat Montse Barniol. De moment, s'han establert set punts de recollida i eliminació d'aquest tipus de residus dels quals se'n farà càrrec el Departament (Montseny, Hostalets de Balenyà, Girona, Rialp, Ribes de Freser (pendent) i Collserola (pendent)). Tot i que no es podrà arribar a posar un punt de recollida a totes les associacions de caçadors que hi ha arreu del país (n'hi ha més de 900), l'administració està estudiant on col·locar-ne algunes més.

Per la seva banda, des de la Fundació Alícia, Toni Massanés ha destacat que "una part de la solució del futur és menjar-nos una part del problema". Segons Massanés, cal posar en valor la carn de senglar perquè és una de les més complertes. Entre altres propietats, té poc greix, ferro i vitamines del grup B, "però el que més interessa del senglar és que la majoria de greixos que conté són àcids grossos oleics de bona qualitat". Des de la Fundació Catalunya – La Pedrera, Miquel Rafa ha assenyalat que introduir el senglar a la cuina, a banda d'ajudar a la reducció d'un problema pel país, també implica una contribució a la sobirania alimentària de Catalunya, o el que és el mateix, que el territori sigui el proveïdor dels aliments que necessita la població que viu al medi.