Osona manté el creixement econòmic, però amb desigualtats socials

Els col·lectius més vulnerables, dins el sector industrial, són els treballadors dels escorxadors i sales de desfer i els de grans superfícies| La indústria i el comerç lideren el creixement a la comarca

Presentació de l'Informe de Competitivitat de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona
Presentació de l'Informe de Competitivitat de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona | Adrià Costa
19 de febrer del 2018
Actualitzat a les 16:16h
Osona ha registrat bons resultats econòmics. Segueix sent la comarca -el tercer any consecutiu- amb més creixement del PIB el 2016: un 5,3%. Aquest augment, però, no es veu reflectit en l'àmbit social, on les desigualtats i la precarietat laboral s'han consolidat.

Així ho explicava la responsable de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona, Sandra Álamo, en la presentació del quart informe de competitivitat. En la roda de premsa, apuntava que "la consolidació de la recuperació iniciada a finals de 2013, se situa al mateix punt precrisi".

"Els resultats econòmics no tenen correlació en l'àmbit social", deia Álamo, remarcant que el grau de desigualtat a la comarca ha augmentat. A Osona, els salaris són inferiors a la mitjana catalana. A més, els declarants en els trams més alts de renda és molt menor. Això es tradueix en què els que cobren menys, han vist disminuïts els seus ingressos, mentre que els que cobren més, han vist un augment de salari.

Els col·lectius més vulnerables són les famílies en situació de precarietat econòmica i social, els joves en situació laboral precària, famílies amb aturats de més de 45 anys, especialment els de més de 55 anys, i dones a l'atur, i gent gran, sobretot els que són dependents i/o viuen sols.

Tot i aquests perfils recollits en l'informe, Álamo remarcava que dins el sector industrial, el col·lectiu més vulnerable és el de les persones que treballen als escorxadors i sales de desfer. Aquesta precarietat també afecta a treballadors de grans superfícies que tenen contractes laborals molt curts que no els poden donar estabilitat.

Sectors més influents: indústria i comerç

La responsable de l'observatori apuntava que l'increment del PIB ha estat afectat sobretot pel creixement de la indústria amb el 6% i el comerç el 5,8%. Pel que fa a les activitats industrials, les més influents són la fabricació de l maquinària (9,8%), la indústria del metall (8,7%) i la indústria alimentària (7,5%).
 

Sandra Àlamo durant la presentació de l'Informe de Competitivitat de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona. Foto: Adrià Costa


"Tres de cada deu llocs de treball a Osona pertanyen al sector industrial", deia Álamo remarcant la importància de la indústria a Osona, a més del sector serveis, que representa un 47% de les empreses. Les activitats amb un elevat índex i grau d'especialització són: les indústries alimentària i els béns d'equip relacionats amb el metall. Precisament aquests subsectors concentren les 15 empreses amb més facturació de la comarca (11 a l'agroalimentari, 2 del metall i 2 de la maquinària de béns d'equip).
 
Titular
- Microempreses. El 75,8% d'empreses són de fins a 5 treballadors.
- Increment comerç exterior. Hi ha hagut un creixement en l'exportació; el 9% de les empreses ho fan (sobretot les industrials).
- Indicadors d'innovació baixos, tot i una millora.
- Lleuger augment en l'afiliació (0,6%). L'agroindústria lidera aquest creixement, sobretot en assalariats més que autònoms.
- Els més contractats. Entre les ocupacions que tenen més pes són les ocupacions elementals i el peonatge (37%) i la restauració i serveis personals (22,41%).
- Augment en els contractes temporals. La xifra se situa al 84,5%. Cal destacar que el 37% de contractes nous són inferiors a tres mesos.
- Una comarca d'autònoms. Osona ha augmentat el percentatge d'autònoms (24,70%) sobre el total de llocs de treball, molt vinculats als escorxadors i productes carnis. "Tot i que ha frenat el creixement, el pes és important", deia Álamo.
- Desigualtat salarial.
- Envelliment i rendes baixes. Les àrees amb les rendes més baixes, són les zones amb més envelliment. Per contra, la població activa (la que pot treballar) es reduirà. Actualment és un 50% de la població total.
- Atur disminueix amb col·lectius cronificats. Els col·lectius de més difícil inserció són les dones de més de 30 a 45 anys amb poca qualificació i sense ocupació anterior; les dones de més de 45 anys provinents del peonatge tèxtil i els homes de més de 45 anys amb baixa qualificació provinent del món de la construcció.
D'altra banda, els contractes laborals en els joves són els més precaris: la majoria són temporals (86,6%).
- El 50% dels joves no arriben a graduar-se en CFGM. La crisi va augmentar el nimbre de joves inactius, però va augmentar la taxa d'escolarització. Tot i això, el que havia de ser "una oportunitat, no ha itngut els efectes esperats", deia la responsable de l'observatori.
- Desencaix entre la formació i el mercat laboral. Álamo remarcava que els cicles formatius amb més inserció i capacitat d'absorvir més ocupants és la fabricació mecànica, instal·lació i manteniment... tot i que no hi ha massa "oferta". D'altra banda, els dos graus amb més adequació són enginyeria en tecnologies industrials i enginyeria informàtica. Psicologia és el que menys.
- Serveis a Vic i l'activitat econòmica a la C-17. Aquesta distribució condiciona l'elecció de l'itinerari formatiu dels joves i dificulta l'accés a serveis per a determinats col·lectius.

Els reptes de futur

Davant d'aquesta anàlisi, l'Observatori s'ha marcat reptes en diferents àmbits. Així ho explicava el vicepresident del Consell Comarcal d'Osona, Josep Maria Freixanet. Els reptes serien els següents:
- Que la millora dels resultats econòmics tinguin correlació en l'àmbit social.
- Que es faciliti un entorn favorable i el suport d'un teixit que impulsi la transformació del model productiu.
- Que es faciliti l'ocupabilitat de les persones i la seva inserció al mercat laboral.
- Que es generin dinàmiques de treball de cooperació i concertació entre els diferents agents del territori on compartir una visió de futur de la comarca.

Per la seva banda, el conseller delegat i director general de la FUB, Joan Turró, remarcava que els sindicats majoritaris (UGT i CCOO) volen incorporar-se als òrgans oficials de govern de Creacció. Segons Turró això demostra que els representants dels treballadors comencen a veure Creacció com una eina "útil". La incorporació s'aprovarà en les properes setmanes.

Una sessió per al públic

Creacció vol donar conèixer i els detalls d'aquest informe al públic general. Per això, dijous vinent, 22 de febrer, ha programat una reunió oberta a la Casa de Convalescència de Vic. Volen que hi vagin emprenedors, empreses, agents del territori i ciutadania.