19
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
8:14h
Acatar la Constitució i el marc legal vigent o admetre que es busca superar-lo a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació. Reconèixer el caràcter simbòlic de la declaració d'independència i de l'1-O o reivindicar el mandat popular. Difícil dilema el dels dirigents independentistes investigats per rebel·lió que entre aquest dilluns i dimecres s'han de sotmetre a l'examen del Tribunal Suprem amb un clar objectiu: evitar anar a la presó. Per aconseguir-ho, es debaten entre refermar-se en les seves idees i el full de ruta impulsat durant el procés sobiranista o ser alumnes aplicats del que espera d'ells el jutge Pablo Llarena -i l'Estat-, una estratègia que no és garantia per a la seva llibertat.
Aquest dilluns al matí són la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, les que recorren els 600 quilòmetres que separen Catalunya de les portes del majestuós edifici de l'òrgan jurisdiccional. Demà seran l'expresident de la Generalitat Artur Mas i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras. I encara és una incògnita què farà la dirigent de la CUP Anna Gabriel, citada el dimecres, que segons ha confirmat el partit és a Ginebra assessorant-se legalment per dissenyar la seva estratègia de defensa. Tot plegat, en plenes negociacions entre Junts per Catalunya i ERC per formar Govern. El calendari judicial segueix eclipsant la política en l'arrencada de la legislatura.
Estratègies diferents en funció de la responsabilitat
Encara que s'hagi publicat que la fiscalia no té intenció de demanar mesures cautelars contra tots ells, l'independentisme aguantarà la respiració a l'espera de la decisió del jutge. Per les conseqüències personals que puguin patir els investigats, però també per l'impacte polític i social que suposaria sumar nous presos polítics en ple bloqueig per a la investidura. La llibertat sense mesures cautelars de Mireia Boya el passat dimecres malgrat haver reivindicat que la declaració del 27 d'octubre no va ser simbòlica va ser una bombolla d'oxigen. Però difícilment els dirigents del PDECat i d'ERC seguiran el seu fil discursiu.
Primer, perquè Boya no tenia responsabilitat de Govern ni ostenta ara cap càrrec públic. Rovira sí segueix estant en primera línia i és, de fet, la dirigent a qui Oriol Junqueras va encarregar ser presidenta de la Generalitat si ERC guanyava les eleccions. La investigació la situa com a una de les dirigents clau de l'organització del referèndum tot basant-se en el document Enfocats, trobat a casa de l'exsecretari general de vicepresidència Josep Maria Jové-. Aquest arxiu resumeix la suposada estratègia del Govern per assolir la independència i que inclou dins del "comitè estratègic" els secretaris generals dels partits independentistes, a més del president i el vicepresident del Govern, els presidents i portaveus parlamentaris d'aquests grups, els presidents dels partits i els líders de l'ANC, Òmnium i l'AMI.
En l'informe que la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va remetre a Llarena s'especificava que el comitè estratègic tenia com a missió "orientar i dirigir la implantació del pla alineant tots els actors implicats i fent que es mobilitzessin els recursos humans i financers". Afegia, a més, que "era l'"òrgan que definia els grans objectius i la missió essencial: la independència de Catalunya".
Rovira, "tranquil·la" i hermètica
Rovira està "tranquil·la", asseguren fonts coneixedores de la situació de la secretària general republicana, que ha portat la seva estratègia de defensa, a càrrec de l'advocat Joan Castelló, amb màxim hermetisme. No tant tranquil el partit i el propi Junqueras, que temen que la seva número dos pugui acabar entre reixes. La voluntat de Rovira és arribar al Suprem amb la màxima discreció possible. Està citada a primera hora del matí i serà el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, qui es faci càrrec de fer declaracions envoltat de les desenes de persones que habitualment es concentren a la porta per donar suport als dirigents.
Mas no està ara en la primera línia de la política -va renunciar a la presidència del PDECat el passat 9 de gener- i tant ell com Pascal, que ja no és diputada, poden fer valer que van ser dos dels dirigents que van intentar que Carles Puigdemont convoqués eleccions enlloc d'impulsar la declaració d'independència. La coordinadora general del PDECat ha posat la seva defensa en mans del bufet de Miquel Roca, mentre que l'expresident ha tornat a confiar en l'advocat Xavier Melero, que ja el va defensar en la causa per la consulta del 9-N. Pascal ja ha deixat entreveure quina serà la seva estratègia de defensa en l'entrevista que va concedir dijous passat a La Vanguardia, on va dir que Catalunya "necessita un Govern estable dins de la legalitat" i va demanar a Puigdemont que proposi un candidat alternatiu.
Les negociacions entre Junts per Catalunya i ERC per formar Govern avancen, però amb un ull posat en què passa amb tots els dirigents que declararan aquesta setmana per fer un pas més en el desbloqueig de la investidura. Són desenes els juristes que han alertat que la prevenció preventiva de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart és "abusiva" i que Llarena està posant en escac la llibertat ideològica. Ara, el jutge del Suprem tornarà a tenir la paraula.
Aquest dilluns al matí són la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, les que recorren els 600 quilòmetres que separen Catalunya de les portes del majestuós edifici de l'òrgan jurisdiccional. Demà seran l'expresident de la Generalitat Artur Mas i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras. I encara és una incògnita què farà la dirigent de la CUP Anna Gabriel, citada el dimecres, que segons ha confirmat el partit és a Ginebra assessorant-se legalment per dissenyar la seva estratègia de defensa. Tot plegat, en plenes negociacions entre Junts per Catalunya i ERC per formar Govern. El calendari judicial segueix eclipsant la política en l'arrencada de la legislatura.
Estratègies diferents en funció de la responsabilitat
Encara que s'hagi publicat que la fiscalia no té intenció de demanar mesures cautelars contra tots ells, l'independentisme aguantarà la respiració a l'espera de la decisió del jutge. Per les conseqüències personals que puguin patir els investigats, però també per l'impacte polític i social que suposaria sumar nous presos polítics en ple bloqueig per a la investidura. La llibertat sense mesures cautelars de Mireia Boya el passat dimecres malgrat haver reivindicat que la declaració del 27 d'octubre no va ser simbòlica va ser una bombolla d'oxigen. Però difícilment els dirigents del PDECat i d'ERC seguiran el seu fil discursiu.
Primer, perquè Boya no tenia responsabilitat de Govern ni ostenta ara cap càrrec públic. Rovira sí segueix estant en primera línia i és, de fet, la dirigent a qui Oriol Junqueras va encarregar ser presidenta de la Generalitat si ERC guanyava les eleccions. La investigació la situa com a una de les dirigents clau de l'organització del referèndum tot basant-se en el document Enfocats, trobat a casa de l'exsecretari general de vicepresidència Josep Maria Jové-. Aquest arxiu resumeix la suposada estratègia del Govern per assolir la independència i que inclou dins del "comitè estratègic" els secretaris generals dels partits independentistes, a més del president i el vicepresident del Govern, els presidents i portaveus parlamentaris d'aquests grups, els presidents dels partits i els líders de l'ANC, Òmnium i l'AMI.
En l'informe que la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va remetre a Llarena s'especificava que el comitè estratègic tenia com a missió "orientar i dirigir la implantació del pla alineant tots els actors implicats i fent que es mobilitzessin els recursos humans i financers". Afegia, a més, que "era l'"òrgan que definia els grans objectius i la missió essencial: la independència de Catalunya".
Rovira, "tranquil·la" i hermètica
Rovira està "tranquil·la", asseguren fonts coneixedores de la situació de la secretària general republicana, que ha portat la seva estratègia de defensa, a càrrec de l'advocat Joan Castelló, amb màxim hermetisme. No tant tranquil el partit i el propi Junqueras, que temen que la seva número dos pugui acabar entre reixes. La voluntat de Rovira és arribar al Suprem amb la màxima discreció possible. Està citada a primera hora del matí i serà el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, qui es faci càrrec de fer declaracions envoltat de les desenes de persones que habitualment es concentren a la porta per donar suport als dirigents.
Mas no està ara en la primera línia de la política -va renunciar a la presidència del PDECat el passat 9 de gener- i tant ell com Pascal, que ja no és diputada, poden fer valer que van ser dos dels dirigents que van intentar que Carles Puigdemont convoqués eleccions enlloc d'impulsar la declaració d'independència. La coordinadora general del PDECat ha posat la seva defensa en mans del bufet de Miquel Roca, mentre que l'expresident ha tornat a confiar en l'advocat Xavier Melero, que ja el va defensar en la causa per la consulta del 9-N. Pascal ja ha deixat entreveure quina serà la seva estratègia de defensa en l'entrevista que va concedir dijous passat a La Vanguardia, on va dir que Catalunya "necessita un Govern estable dins de la legalitat" i va demanar a Puigdemont que proposi un candidat alternatiu.
Les negociacions entre Junts per Catalunya i ERC per formar Govern avancen, però amb un ull posat en què passa amb tots els dirigents que declararan aquesta setmana per fer un pas més en el desbloqueig de la investidura. Són desenes els juristes que han alertat que la prevenció preventiva de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart és "abusiva" i que Llarena està posant en escac la llibertat ideològica. Ara, el jutge del Suprem tornarà a tenir la paraula.