14
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
9:49h
Joan Sala (juny 1952) és el primer síndic de greuges de Vic. Així ho va aprovar l'Ajuntament en el darrer plenari amb una àmplia majoria. Sala té com a missió defensar els drets dels ciutadans davant l'administració local. Encara el nou càrrec amb entusiasme i posa a disposició el seu bagatge. El nou síndic és llicenciat en filosofia i ciències de l'educació, psicòleg, educador social i mediador.
Acabat de jubilar, Sala ha estat director del Centre Residencial d'Osona, va ser president de l'Associació de Mediadors de Catalunya, a més de professor a la UVic durant 18 anys i treballar en diferents mitjans de comunicació de la comarca.
Remarca que no té la solució a tots els problemes, però que es veurà satisfet si la persona que entra a queixar-se, surt millor del què ha entrat. En aquest sentit, apunta que cal fer "pedagogia sobre la gestió del conflicte". Empatitzar amb la persona és clau per al nou síndic. Aquest dijous al vespre, Joan Sala prendrà possessió com a Síndic municipal de Greuges a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic.
- Com encara ser el primer defensor del ciutadà?
- Amb incògnites perquè és un càrrec que no ha existit mai. He contactat amb alguns síndics de greuges per saber què fan, quin tipus de queixes reben... en principi, sembla interessant. Tampoc és l'allau de queixes que els hi arriba. Per exemple, he parlat amb el de Mollet i rep una cinquantena de queixes a l'any i fa un centenar d'assessoraments. També he parlat amb el de Manlleu, Jordi Casellas, on es mouen per unes 25-30 queixes l'any.
- Deia que ho encara amb incògnites, el ple també va donar-li la responsabilitat amb una àmplia majoria...
- És una responsabilitat i també si veus que hi ha una majoria que hi està d'acord en que ho agafis. Van dir que per la trajectòria professional sóc capaç de fer-ho, però clar, és una feina que no he fet mai. Tinc 65 anys i la capacitat d'aprenentatge no és la mateixa. Puc oferir, però, entusiasme, ganes de fer-ho i la meva experiència als 33 anys al Centre Residencial d'Osona, on hi ha amb nens que se'ls ha tret la tutela de la família per problemes gravíssims. He hagut de lidiar tant amb famílies com amb infants. Suposo que el nivell de conflicitivat serà més suau. Amb el bagatge que tinc, no m'espanta, però també sé que no em servirà de res. Perquè no se'm jutjarà pel què he fet, sinó pel que faci.
- Com li va arribar la proposta per ser el primer síndic de Vic?
- Una casualitat absoluta. El mes de juny em va trucar un exalumne que havia tingut a Can Maurici i em va dir si podíem parlar. Forma part de Vic Per a Tots i no em va avançar res per telèfon. Quan ens vam trobar, hi havia més gent, i em van proposar si volia ser el síndic. Vaig quedar molt parat.
Precisament al juny vaig fer els 65 anys i vaig allargar la jubilació fins al setembre per deixar-ho tot lligat a la universitat i al centre. Vaig demanar-los de tornar-ne a parlar al setembre i que em deixessin una mica d'espai per gaudir una mica de la jubilació, i al cap d'un parell de mesos, ja vaig dir que sí.
- Entenc que ara es dedicarà exclusivament a fer de síndic, doncs?
- Sí. A fer de síndic i de jubilat.
- Creu que feia falta aquesta figura a la ciutat?
- A molts altres llocs ho tenen. El primer síndic local va sorgir el 1990 a Lleida i llavors ha anat sortint en altres poblacions grans. El Fòrum de Síndic, l'ens que gestiona els síndics locals, recomana que puguin tenir-ne les capitals de comarca i els municipis de més de 20.000 habitants. En aquest moment, per les dades que tinc, hi ha 40 municipis que en tenen.
Crec que és una figura que pot tenir el seu joc. Per la feina que he fet sempre, el que més em preocupa és la qualitat de la vida de la gent, que visqui el millor possible anímicament i mentalment. I durant aquests he vist que la gent s'obsessiona per una problemàtica determinada, que objectivament no n'hi ha per tant. El síndic pot donar la sortida a un bucle important. Si alliberes la persona d'aquesta càrrega, viu millor i el seu entorn també. Crec més en la feina del dia a dia, que en les grans coses. El gra de sorra si s'hi va posant és molt efectiu.
- Quin joc hi vol donar vostè?
- El meu repte personal és donar la volta a la queixa. Quan una cosa no ens surt, de seguida ens queixem. Què vol dir queixar-se? Que la culpa és de l'altra i vas contra aquest, no contra el que et fa. Llavors es converteix en una guerra personal quan no havia d'arribar aquest punt. S'ha de fer pedagogia sobre la gestió del conflicte. Estem mancants en aquest sentit. De petits ens han pujat així, quan en fèiem alguna cosa ens castigàvem. I aquest model, que hem anat seguint, està absolutament caducat. Per mi la persona és molt important, i el problema més important és el seu. Vol que l'escoltis i que li resolguis. Si pots l'ajudaràs, però també hi ha de posar de la seva part.
- Comença marcant-se un repte important...
- Aquesta pedagogia l'he impartit a classe durant 18 anys amb èxit. Una assignatura que sempre ha tingut més matrícula de la fixada.
- El passat 23 de gener, l'equip del Síndic de Greuges de Catalunya es va desplaçar a Vic i va atendre 24 persones. Creu que amb 2-3 dies serà suficient?
- S'ha de provar i delimitar les competències del síndic. Hi ha problemes que no pot solucionar el síndic. Si tens problemes amb el veí, has de trucar a la Guàrdia Urbana. Les competències del síndic municipal fan referència a decisions o no-decisions que ha de prendre l'Ajuntament o que ha pres i una persona considera que és injusta i es vulneren els seus drets. El síndic de Greuges de Catalunya té competències de tot. Aquí és una competència local, sobre l'Ajuntament o empreses associades; no es pot entrar en guerres particulars.
- Amb la seva trajectòria, què creu que pot aportar com a Síndic de Greuges?
- El meu tarannà. Davant d'una titulació de conflicte procuro no alterar-me. D'una banda, s'ha d'empatitzar amb la persona; és molt important intentar posar-se a la pell de l'altre. Crec que això ho puc aportar perquè ho he fet durant molts anys. D'altra banda, a l'hora de resoldre-ho, no em trauré un conill d'un barret de copa i se solucionarà tot.
A més, s'ha de tenir en compte que les resolucions del síndic de greuges mai son vinculats, ni les nostres ni les de Rafel Ribó. L'Ajuntament pot fer cas omís de la queixa. Fem recomanacions, suggeriments, recordatoris... penso que és més l'atenció a la gent que està agreujada, empipada, decebuda, crispada... El repte que em marco és que surti una mica millor del què ha entrat. No amb la solució, perquè moltes vegades no estarà a la meva mà. Una cosa que m'han dit tots els síndics de greuges, que ja n'estava convençut, és que no doni mai falses expectatives.
- Li ha arribat cap queixa després del nomenament al ple?
- És curiós perquè aquests dies hi ha gent que em para pel carrer per felicitar-me. Alguns d'aquests m'han dit que vindran. Penso que ha despertat expectació.
Acabat de jubilar, Sala ha estat director del Centre Residencial d'Osona, va ser president de l'Associació de Mediadors de Catalunya, a més de professor a la UVic durant 18 anys i treballar en diferents mitjans de comunicació de la comarca.
Remarca que no té la solució a tots els problemes, però que es veurà satisfet si la persona que entra a queixar-se, surt millor del què ha entrat. En aquest sentit, apunta que cal fer "pedagogia sobre la gestió del conflicte". Empatitzar amb la persona és clau per al nou síndic. Aquest dijous al vespre, Joan Sala prendrà possessió com a Síndic municipal de Greuges a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic.
- Com encara ser el primer defensor del ciutadà?
- Amb incògnites perquè és un càrrec que no ha existit mai. He contactat amb alguns síndics de greuges per saber què fan, quin tipus de queixes reben... en principi, sembla interessant. Tampoc és l'allau de queixes que els hi arriba. Per exemple, he parlat amb el de Mollet i rep una cinquantena de queixes a l'any i fa un centenar d'assessoraments. També he parlat amb el de Manlleu, Jordi Casellas, on es mouen per unes 25-30 queixes l'any.
Sala encara el càrrec amb incògnites, però amb molt entusiasme. Foto: Josep M. Montaner
- Deia que ho encara amb incògnites, el ple també va donar-li la responsabilitat amb una àmplia majoria...
- És una responsabilitat i també si veus que hi ha una majoria que hi està d'acord en que ho agafis. Van dir que per la trajectòria professional sóc capaç de fer-ho, però clar, és una feina que no he fet mai. Tinc 65 anys i la capacitat d'aprenentatge no és la mateixa. Puc oferir, però, entusiasme, ganes de fer-ho i la meva experiència als 33 anys al Centre Residencial d'Osona, on hi ha amb nens que se'ls ha tret la tutela de la família per problemes gravíssims. He hagut de lidiar tant amb famílies com amb infants. Suposo que el nivell de conflicitivat serà més suau. Amb el bagatge que tinc, no m'espanta, però també sé que no em servirà de res. Perquè no se'm jutjarà pel què he fet, sinó pel que faci.
- Com li va arribar la proposta per ser el primer síndic de Vic?
- Una casualitat absoluta. El mes de juny em va trucar un exalumne que havia tingut a Can Maurici i em va dir si podíem parlar. Forma part de Vic Per a Tots i no em va avançar res per telèfon. Quan ens vam trobar, hi havia més gent, i em van proposar si volia ser el síndic. Vaig quedar molt parat.
Precisament al juny vaig fer els 65 anys i vaig allargar la jubilació fins al setembre per deixar-ho tot lligat a la universitat i al centre. Vaig demanar-los de tornar-ne a parlar al setembre i que em deixessin una mica d'espai per gaudir una mica de la jubilació, i al cap d'un parell de mesos, ja vaig dir que sí.
- Entenc que ara es dedicarà exclusivament a fer de síndic, doncs?
- Sí. A fer de síndic i de jubilat.
Sala assegura que vol donar la volta a la queixa. Foto: Josep M. Montaner
- Creu que feia falta aquesta figura a la ciutat?
- A molts altres llocs ho tenen. El primer síndic local va sorgir el 1990 a Lleida i llavors ha anat sortint en altres poblacions grans. El Fòrum de Síndic, l'ens que gestiona els síndics locals, recomana que puguin tenir-ne les capitals de comarca i els municipis de més de 20.000 habitants. En aquest moment, per les dades que tinc, hi ha 40 municipis que en tenen.
Crec que és una figura que pot tenir el seu joc. Per la feina que he fet sempre, el que més em preocupa és la qualitat de la vida de la gent, que visqui el millor possible anímicament i mentalment. I durant aquests he vist que la gent s'obsessiona per una problemàtica determinada, que objectivament no n'hi ha per tant. El síndic pot donar la sortida a un bucle important. Si alliberes la persona d'aquesta càrrega, viu millor i el seu entorn també. Crec més en la feina del dia a dia, que en les grans coses. El gra de sorra si s'hi va posant és molt efectiu.
- Quin joc hi vol donar vostè?
- El meu repte personal és donar la volta a la queixa. Quan una cosa no ens surt, de seguida ens queixem. Què vol dir queixar-se? Que la culpa és de l'altra i vas contra aquest, no contra el que et fa. Llavors es converteix en una guerra personal quan no havia d'arribar aquest punt. S'ha de fer pedagogia sobre la gestió del conflicte. Estem mancants en aquest sentit. De petits ens han pujat així, quan en fèiem alguna cosa ens castigàvem. I aquest model, que hem anat seguint, està absolutament caducat. Per mi la persona és molt important, i el problema més important és el seu. Vol que l'escoltis i que li resolguis. Si pots l'ajudaràs, però també hi ha de posar de la seva part.
- Comença marcant-se un repte important...
- Aquesta pedagogia l'he impartit a classe durant 18 anys amb èxit. Una assignatura que sempre ha tingut més matrícula de la fixada.
Sala considera que empatitzar amb la persona és clau per fer de mediador. Foto: Josep M. Montaner
- El passat 23 de gener, l'equip del Síndic de Greuges de Catalunya es va desplaçar a Vic i va atendre 24 persones. Creu que amb 2-3 dies serà suficient?
- S'ha de provar i delimitar les competències del síndic. Hi ha problemes que no pot solucionar el síndic. Si tens problemes amb el veí, has de trucar a la Guàrdia Urbana. Les competències del síndic municipal fan referència a decisions o no-decisions que ha de prendre l'Ajuntament o que ha pres i una persona considera que és injusta i es vulneren els seus drets. El síndic de Greuges de Catalunya té competències de tot. Aquí és una competència local, sobre l'Ajuntament o empreses associades; no es pot entrar en guerres particulars.
- Amb la seva trajectòria, què creu que pot aportar com a Síndic de Greuges?
- El meu tarannà. Davant d'una titulació de conflicte procuro no alterar-me. D'una banda, s'ha d'empatitzar amb la persona; és molt important intentar posar-se a la pell de l'altre. Crec que això ho puc aportar perquè ho he fet durant molts anys. D'altra banda, a l'hora de resoldre-ho, no em trauré un conill d'un barret de copa i se solucionarà tot.
A més, s'ha de tenir en compte que les resolucions del síndic de greuges mai son vinculats, ni les nostres ni les de Rafel Ribó. L'Ajuntament pot fer cas omís de la queixa. Fem recomanacions, suggeriments, recordatoris... penso que és més l'atenció a la gent que està agreujada, empipada, decebuda, crispada... El repte que em marco és que surti una mica millor del què ha entrat. No amb la solució, perquè moltes vegades no estarà a la meva mà. Una cosa que m'han dit tots els síndics de greuges, que ja n'estava convençut, és que no doni mai falses expectatives.
- Li ha arribat cap queixa després del nomenament al ple?
- És curiós perquè aquests dies hi ha gent que em para pel carrer per felicitar-me. Alguns d'aquests m'han dit que vindran. Penso que ha despertat expectació.
Joan Sala, durant l'entrevista. Foto: Josep M. Montaner